Vistabella del Maestrat

De Viquipèdia

Vistabella del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. Limita amb els municipis de Vilafranca, Benassal, Culla, Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos i Vilafermosa de la província de Castelló; Mosqueruela i Puertomingalvo de la província de Terol.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Barris i pedanies 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions locals 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es troba situada en ple massís del Penyagolosa (1.814 m) i es tracta del municipi més elevat del País Valencià amb 1.249 m. Altres cims importants que envolten Vistabella són l'Absevar (1.645 m), Batalla (1.507 m), La Talaia (1.489 m) i Albagés (1.481 m) així com grans ports de muntanya, com ara el del Vidre (1.246 m). Destaca com accident geogràfic d'interès el Polje de Vistabella, àmplia formació kàrstica, coneguda com Pla de Vistabella, amb una fèrtil terra recorreguda per la rambla del Pla les aigües de la qual es perden en el misteriós abenc del Quinyo, antiga zona pantanosa.

La rambla del Pla s'encarrega d'aportar les aigües al municipi junt a les fonts de Dalt, la de l'Alforí, de la Pegunta, de Sant Joan, etc. Formen part de la conca del riu Monlleó.

Donada l'extensió del terme municipal, del que pràcticament el 80% es troba cobert de bosc, es troben gran quantitat d'espècies endèmiques, podent destacar el pis supramediterràni: roure valencià, arç de Motppellier o "cap d'oró" (arbre endèmic), sabines albars, negrals o mora, timó, sàlvia, cua de gat blanc, "roure reboll", pi negral, bufalaga, etc.

[edita] Barris i pedanies

La seua població es troba molt dispersa per les masades.

• Masia de Monfort
• Masia de Salvador
• Masia de Toni
• Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
• Masia de Celades
• Masia de Clerig

[edita] Història

D'origen musulmà, Cavanilles (1745-1804) la cita com Vistabella de Culla, a la qual va pertànyer des de la conquesta. Fou senyoriu de Balasc d'Alagon des del 1235 fins a la seua mort en què passa a sa filla Constança, casada amb Guillem d'Anglesola. Van ser ells qui li donaren carta de població el 3 d'abril de 1251; en 1260 un altre Balasc d'Alagon, de malnom “el nét” va envair el senyoriu de Culla i va apoderar-se de Culla, Vilafranca i Vistabella. En 1264 tornà de bell nou a la tinença de Culla. El 27 de març de 1303 el fill de Constança i Guillem d'Anglesola va vendre a l'orde del Temple. En 1338 fou residència del rei d'Aragó. Com moltes de les possessions dels templaris a la seua dissolució passa a poder de la de Montesa, en el qual senyoriu romangué fins el segle XIX.

Fou una població molt important durant l'Edat Mitjana, però a finals del segle XIV va entrar en un elevat endeutament que va acabar amb la seua despoblació en 1381, malgrat tot i per ordre d'Umberto de Thous, mestre de Montesa, fou poblada de bell nou el 28 de maig del 1382 per Pasqual Sobirats i altres. En 1812 hi hagué una notable batalla contra el mariscal francès Suchet (1770-1826) Fou, com la resta del Maestrat, escenari de batalles en les guerres carlines, fins i tot fou quarter general del guerriller Asensi Nebot, conegut com “el Frare”. El 1873 s'hi establí la impremta de Joan Vilàs que va editar periòdics de caire carlista com la Vanguardia i el Volante de la Guerra; l'entrada de les tropes del liberal Araoz suposà el seu tancament.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
598	530	499	475	473	453	414	418	410	399	433

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, en l'actualitat destaca un incipient sector turístic i una estimable artesania d'objectes de fusta, vímet, ferro, etc...

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Jaime Lázaro Fabra	UCD
1983-1987	Arcadio Edo Moliner	AP-PDP-UL-UV
1987-1991	Arcadio Edo Moliner	PSPV
1991-1995	Arcadio Edo Moliner	PSPV
1995-1999	Pedro Carlos Ruperez Monserrat	PP
1999-2003	José Pitarch Vicente	PP
2003-2007	José Pitarch Vicente	PP
2007-2011	Jose Joaquín Gual Arnau	CPV

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

Monument histórico-artístic dels segles del XIV al XV. Situat a 9 Km de la població, es configura com l'element arquitectònic emblemàtic de la zona. Els començaments del culte a Sant Joan han de ser posteriors a la conquesta de Jaume I. És habitual citar el santuari com Cenobi ja que probablement va ser construït en forma de "o" sobre el cenobi del segle XVI. Sembla indubtable l'existència d'ermita i hospedatge o casa de l'ermità en el període gòtic, desaparegudes per les transformacions que sofreix per l'auge del santuari en la segona meitat del segle XVI.

Com element més antic es troba el petit pati interior i les dependències que a ell recauen, inclòs el mur lateral d'accés al temple per l'interior. En aquest han aparegut pintures murals de 1592. Tota aquesta zona du molt treball de pedra en pilars, arcs, portades, i ventanals, així com rústics sostres de fusta en salons tant en planta baixa com en primera. La sobrietat i absència d'elements de riquesa és comuna en aquests salons i en les dependències adjacents. Aquesta mateixa sobrietat segueix en els cossos addicionals del segle XVIII que duen arqueria de mig punt formant pòrtics lliures originàriament, sobre els quals es van edificar habitacions per a ampliar la hospederia.

• Escultura de Sant Joan de Penyagolosa. Dels segles XII i XIII. Es troba en l'Església de Sant Joan, en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. A causa del material del que està feta, no es troba en molt bon estat de conservació ja que fins i tot ha sofert incendis al llarg de la seva història. En els últims anys s'ha fet una còpia per a garantir la permanència de l'original. La desproporció que la figura mostra del seu cap i coll pel que fa a la resta del cos, s'ha interpretat com un intent de ressaltar el fet que el Sant morís degollat. Representa la imatge del Sant, duent un ram, una creu, un llibre i damunt d'aquest un anyell. És una figura frontal, rígida, sense expressió i sense cap tipus de moviment. La talla és de gran valor, però pot ser més espiritual que material.

• Ermita de Sant Antoni. Del segle XVIII.

En ple camí vell de Vistabella al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. És una construcció quadrangular, adosada al cementiri.

• Ermita de Sant Bartomeu. Dels segles XIII i XIV.

Situada en l'antic camí cap a Barcelona. Té un pòrtic frontal i una espadaña bastant elevada. El llogaret que l'alcull está abandonat. En el interior podem apreciar la seua estructura d'arcs diafragma i un esplèndit sòl de lloses. La coberta és de teula rotja.

Es celebra una romeria el dia 24 d'agost, amb rondalles, missa i esmorçar.

• Ermita de Loreto. Dels segles XVI al XVIII.

Ubicada a extramurs de la vila, pròxima a les darreres restes de la Muralla encara en peu.

• Església de l'Assumpció. Dels segles XVII i XVIII.

Se situa al final del carrer Major on s'obre la plaça de l'Església. És un dels millors temples d'un llarg episodi arquitectònic que es desenvolupa en l'arquitectura valenciana des de finals del segle XVI fins a mitjans del segle XVII, i que són bon exemple les parroquies de Vilafranca, Traiguera, La Jana, Xert, Canet lo Roig, entre d'altres. En totes elles el llenguatge i l'ordre renaixentista es combina amb solucions constructives de tradició gòtica, com la volta de creueria.

L'església és de tres naus, amb presbiteri, quedant la seva planta inscrita en un rectangle. Posseïx una nau central i dos laterals, de cinc trams i l'últim de la central es tanca formant absis poligonal. Darrere un deambulatori cobert amb volta de canó. Es cobreix amb voltes de creuixeria, que són simples en les naus laterals, i amb terceletes en la central i capelles de la capçalera, i amb terceletes, lligams i cadenes en l'absis. El deambulatori queda cobert en els seus tres trams per dues voltes de creixeria diferents (una d'elles trencada pel llucernari barroc, a manera de transparent) i una volta de casetons. Té la torre situada als peus, i dues capelles i sagristies en la capçalera. La portada principal es disposa a manera de façana retaule de tres pisos i s'alberga sota un nínxol que es tanca per un arc apuntat. La situada als peus i sota la torre queda protegida així mateix per un nínxol que es tanca per un arc de mig punt.

La torre-campanar s'aixeca sobre l'angle sud-oest del cos principal. És de planta rectangular. Els seus paraments d'angle són prolongació dels murs lateral i tester de l'edifici. Presenta un cos superior de campanes, rematat per àtic perimetrat amb ampit apilastrat. La fàbrica és de cadirat a excepció del mur de l'evangeli.

[edita] Monuments civils

• Casona Polo. Del segle XVIII. Edifici de tres plantes de maçoneria emblanquinada, amb escut familiar en la façana i situada al llogaret de Loreto.

• Construccions de pedra en sec. El terme de Vistabella del Maestrat conta amb una catalogació de casetes de "Pedra en Sec" que supera les 600. S'entén per construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca a les quals per a la seva construcció no s'utilitza cap tipus de aglomerant. Es tracta d'una tècnica constructiva ancestral que s'ha utilitzat en el mitjà rural per a configurar un paisatge peculiar que s'ha convertit en un autèntic patrimoni per a la humanitat.

• Muralles.

• Portal de Sant Roc. Del segle XII. Antiga porta d'entrada al recinte amurallat original, consistent en una arquejada en pedra, amb la imatge del sant en ceràmica de L'Alcora.

• Portal del Forn. Del segle XII. Amb les mateixes característiques que l'anterior.

• Pont romà. En la vall del riu Monlleó. A pesar de no haver estat restaurat ni tan sols protegit en cap moment, l'arc es troba en molt bones condicions de conservació ja que tota l'estructura s'aprecia clarament, encara que és clar, algunes pedres han caigut i les parets estan deteriorades pel pas del temps. Una de les raons per les quals el pont està tan bé conservat és que durant segles fins als nostres dies va ser un element important de la infraestructura de la trashumància entre les províncies de Terol i Castelló.

• Restes del Castell de Boi. Segle XIII. Es troba pròxim al límit amb el terme municipal de Culla, on estava situada l'antiga població de Vistabella. Va ser un castell penjat sobre paredasses verticals de pedra en un estret pas. Estratègicament situat, hagué de ser un lloc avançat de defensa, històrica i militarment lligat sempre al Castell de Culla. Va Haver de ser un edifici impressionant, de grandària mitja, amb tres o quatre torres elevades foses amb les pedres del precipici. En l'actualitat es troba en ruïnes, encara que conserva nombrosos restes: llenços de muralla, elements de totes les seves torres i diferents recintes i espais interiors.

• Restes del Castell de Vistabella. S'aixecava en el nucli urbà de l'actual població. Estava emplaçat estratègicament per a la defensa de les terres altes del Monlleó. De la fortalesa pròpiament aquesta queden escasses restes, destacant els quals es troben en la part posterior de l'església parroquial. El Castell d'origen àrab, ja apareix citat com a tal en la venda de Culla que Guillem d’Anglesola va fer al Tremp en 1303. Actualment en aquest emplaçament es troba el dipòsit d'aigua de Vistabella del Maestrat.

• Font de Dalt. Font d'origen natural situada en la vessant del Calvari. El seu cabal ha disminuït a causa de les circumstàncies climatològiques (falta de neus), encara que segueix sent qualificada com la millor aigua del contorn. En l'època, va abastir als habitants del municipi, que transportaven l'aigua en càntirs fins que va ser instal·lat el servei d'aigua corrent en les cases; si bé, hi ha qui encara prefereixen per a beure les aigües d'aquesta font, pel que és usual veure a gent encara avui dia anar a buscar aigua amb càntirs.

[edita] Llocs d'interés

• Parc Natural del Penyagolosa.
• Penyagolosa.
• Barranc de la Pegunta. Microrreserva de Flora
• La Picossa. Microrreserva de Flora.
• Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa.

[edita] Festes i celebracions locals

• Festes patronals. La darrera setmana d'agost es celebren les Festes en honor a Sant Bertomeu i Sant Joan.

• Els Pelegrins de les Useres

• Peregrinació a Sant Joan de Penyagolosa. El 15 de novembre.

• Romeria a Sant Bertomeu.

• Sant Joan. El 24 de juny, fira i processó en Sant Joan de Penyagolosa.

• Degollació de Sant Joan Baptista. El 29 d'agost se celebra en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa la festa de la degollació de Sant Joan Baptista. Diuen que els templaris, a qui s'adjudica la construcció de l'ermitòrio, eren devots del Sant i proclius a celebrar precisament aquest esdeveniment.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vistabella del Maestrat

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Portal oficial de l'Ajuntament
• Portal de les festes del poble
• Portal de cases rurals amb encant a Vistabella del Maestrat

editar	Municipis de l'Alcalatén
l'Alcora | Atzeneta del Maestrat | Benafigos | Costur | Figueroles | Llucena | les Useres | Vistabella del Maestrat | Xodos