Vicente Uribe Galdeano

De Viquipèdia

Vicente Uribe Galdeano (Bilbao, 1897 – Praga, 1961) va ser un polític espanyol, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i Ministre d'Agricultura (1936-1939).

Obrer metalúrgic, es va afiliar al PCE el 1923 i va ingressar en la seva direcció en 1927. En 1936 va ser el representant comunista en l'elaboració del manifest del Front Popular de cara a les eleccions del 16 de febrer d'aquest any, en les quals fou elegit diputat. Després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser nomenat Ministre d'Agricultura en els governs presidits pels socialistes Francisco Largo Caballero i Juan Negrín.

Després de la derrota republicana es va exiliar a Mèxic, formant part del Secretariat del PCE instal·lat en aquest país. Uribe seria el màxim dirigent del Partit an l'exili americà durant la Segona Guerra Mundial, nomenant Santiago Carrillo responsable de les tasques organitzatives. Després de l'expulsió de Jesús Hernández del Partit en 1944 va passar a ser el nombre dos del PCE. Va abandonar Mèxic per a traslladar-se a París el maig de 1946 al costat d'Antonio Mije per a encarregar-se de la direcció del Partit a França. El 1950 el govern francès, a través d'un ministre socialista, il·legalitza el PCE, provocant una onada d'arrests i registres.

Uribe marxa a Praga al costat d'Enrique Líster i Mije. El 1954, en el V Congrés, elabora l'Informe sobre el Programa del Partit, començant des de llavors un enfrontament entre els joves encapçalats per Carrillo i Fernando Claudín i els veterans encapçalats per Uribe i Dolores Ibárruri. El febrer de 1956 va assistir al XX Congrés del PCUS, després del qual es frena la crisi en el Ple del Buró Polític celebrat aquest any a Bucarest mitjançant el pacte entre Pasionaria i Carrillo, que comporta la caiguda d'Uribe, acusat de culte a la personalitat en ple procés de desestalinització. Totalment apartat de la direcció del PCE, es va retirar de la política i va morir el 1961 a Praga.