Valeriana
De Viquipèdia
 |
TINGUEU PACIÈNCIA
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
||||||||||||
Les valerianes (Valeriana) són un gènere de plantes de tipus herbaci, perennes, robustes,que mesura fins a dos metres d'alçada, de gran tija, vivaç, amb les tiges buides, acabalades, erectes, robustes, glabres o pubescents. Les fulles estan oposades a la tija i en roseta a la base, són compostes, pinnades, segmentades, de color verd fosc i amb influorescències terminals. Diferenciem les fulles superiors de les inferiors perquè les primeres són sèssils i oposades i les útimes generalment són peciolades i basalts. Les fulles estan foliolades amb uns folíols grans , ovalats o lanceolats, enters o forts i desigualment dentats.Les inflorescències se situen en cima i tenen flors pentàmeres rosades o blanques. Es troba als límits dels boscos, prats humits, etc.
La droga o la part utilitzada farmacològicament parlant és l'arrel, que és molt gruixuda, i el rizoma fonamentalment. Quan s'acaba de recol·lectar, el rizoma és inodor i de sabor dolç però, amb el temps, durant la conservació, desenvolupa un aroma i sabor amarg a causa de la càmfora; per acció dels enzims es forma àcid isovalèric que li confereix un sabor desagradable.
El rizoma és curt, de nombroses arrels fines i d'estolons. És de color marró clar cilíndric, de 2 a 5 cm de llarg per 1,5 a 3 cm d'ample. Les arrels són fines de 10 cm de llarg per 1-3 mm d'ample, blanquinoses i carnoses.
La histologia de la droga polvoritzada presenta color marró clar. Conté fècula abundant, grans arredonits aïllats o en grups de 2 a 6 i residus de parènquima amb cèl·lules repletes de midó.
Taula de continguts |
[edita] Òrgans reproductors
És una planta hermafrodita. La inflorescència és un caparró terminal que mesura entre uns cinc i uns dotze centímetres d'amplada, amb forma aplanada, semblant a una umbel·la. Són denses, ramificades i formades per un nombre important de flors. Floreix ente la primavera i l'estiu (maig-juliol). Les flors petites, sèssils, amb un calze (transformat en un vil·là) que es desenvolupa quan es realitza el procés de la fructificació i està enrotllat cap a l'interior quan la planta floreix. La corol·la té forma d'embut, de color blanc-rosada, pentalobulada i de tub inflat a la base. L'androceu està format per tres estams fusionats al tub de la corol·la. El gineceu és tricarpelar, té un ovari ínfer que forma un fruit sec amb una llavor. El fruit és aqueni, ovoïde, estriat, llarg i oblong.
[edita] Composició química:
- Oli essencial: fins a el 6% en algunes espècies
- Valenol.
- Àcid valerènic
- Mono i sesquiterpens:
- Èsters de borneol.
- Valeranona, àcid valeriànic, etc.
- Valepotriats.
- Alcaloides:
- Actinidina.
- Valerina.
- Valerianina.
- Catinina.
- Flavonoides.
- Tanins.
[edita] Accions farmacológiques i Indicacions
Les accions farmacològiques són degudes al sinergisme entre els components (olis essencials i valepotriats). Encara que es consideren els principis actius els valepotriats. Tenen un efecte sedant amb poc poder hipnòtic, efecte antiestrés, relaxant, depressor del SNC i un efecte espasmolític sobre el múscul llis.
Les indicacions són per a distonies neurovegetatives: ansietat, hiperexcitabilitat, histerisme, neurosis gàstriques, mal de cap, etc. S'utilitza per al tractament de l'insomni, depressió nerviosa, dolors premenstruals i com a preventiu en els atacs epilèptics, com coadjuvant, ja que disminueix la freqüència d'aparició i permet reduir la dosi de medicació.
[edita] Toxicitat
Casibé no és tòxica, encara que s'utilitzi durant un període de temps prolongat. No afecta a la pressió arterial ni als paràmetres hemàtics o hepàtics. Per evitar problemes, només cal no consumir dosis en excés i complir aquests passos: no administrar durant l'embaràs, la lactància o a menors de tres anys, com que és un additiu per acumulació no s'hauria d'administrar de forma continuada durant més de deu dies. A més a més, durant aquests deu dies seria recomenable deixar un període de repòs entre aplicacions de quinze a vint dies, no aplicar a persones que tinguin problemes d'al·lèrgia respiratòria sota tractaments externs i finalment no administrar oli essencial a nens menors de 10 anys
[edita] Etimologia
El nom de Valeriana officinalis prové del terme valere que significa fortalesa o salut.
[edita] Ecologia
És original d'Europa i del nord d'Àsia, però actualment es cultiva per tot el món, sobretot a Nord-Amèrica. Dins la Península Ibèrica és una espècie que la trobem situada al nord i als sistemes muntanyosos del centre, des dels nivells més baixos fins als 2000 metres d'altitud.
[edita] Observacions
La valeriana presenta una considerable varietat infraespecífica. A la Península Ibèrica podem diferenciar dues subespècies: la collina i la repens. La primavera o la tardor són les millors èpoques per a recollir les rels de la planta. Shan de netejar i deixar assecar en llocs ventilats. Quan la rel està seca ofereix una olor desagradable distintiva.
