Unitat Nacional Catalana

De Viquipèdia

Unitat Nacional Catalana (UNCat)




partit polític català

President
Secretari general	Format per cinc membres escollits per congrés Secretariat Nacional

Fundació	Gener de l'any 2000
Seu

Ideologia	nacionalista unitari

Publicació oficial	Pàtria (butlletí oficial)
Lloc web	www.unitat.cat

Unitat Nacional Catalana (UNCat) és un partit polític independentista català que va ser fundat el gener del 2000. El 23 de gener d'aquell any va celebrar el seu congrés constituent. El partit es va fundar a partir d'antics militants del Partit per la Independència (PI), d'Estat Català (EC) i d'altres organitzacions patriòtiques.^[1]

La seva organització es basa en un secretariat nacional format per poques persones escollides per congrés. L'estructura nacional d'UNCat es divideix en seccions locals i comarcals.^[2] Tot i que té poc arrelament en grans parts del país, té implantació a l'àrea metropolitana de Barcelona, a les comarques gironines, les comarques del interior i actualment es comença a expandir per l'actual província de Tarragona.

L'any 2007 es crearen les joventuts del partit, fent renéixer el històric nom de Nosaltres Sols!

No s'ha presentat encara a les eleccions per no dividir el vot nacionalista i solen recomanar l'abstenció en les eleccions estatals.^[3]

Ideologia

La ideologia d'UNCat es basa en la lluita per la independència dels Països Catalans. Recollint la tradició dels partits separatistes de començaments del segle XX, rebutja entrar en cap moment en la dicotomia dretes-esquerres ja que consideren que l'objectiu prioritari és aconseguir un estat. Nogensmenys, per a ells la independència no és una eina, sinó un mitjà per normalitzar o catalanitzar el país. Per a assolir aquests fins, Unitat Nacional Catalana recerca la unitat de tots els partits catalanistes en un Front Nacional. D'aquesta tendència en diuen nacionalisme unitari, és a dir, avant posar el patriotisme a qualsevol altra ideologia política

Manifest

"Nosaltres, nacionalistes dels Països Catalans, reivindiquem la llibertat del nostre poble i per tant lluitem per la formació de la República Catalana Independent dels Països Catalans.

Volem una nació lliure, tant dels dominis espanyol i francès com de tota forma de totalitarisme. Creiem en la llibertat i la democràcia. Rebutgem tota forma de govern que no sigui democràtica i que pugui sotmetre la nostra pàtria a una dictadura, sigui de dretes o d'esquerres.

Avantposem la llibertat dels Països Catalans a tota ideologia social, enfront els sectarismes ideològics ens unim per què la nostra nació sigui lliure. Per tant, des de posicions d'esquerra o de dreta lluitem aplegats per la Independència.

La independència no és per ella sola un objectiu, sinó l'eina per catalanitzar els Països Catalans. Volem uns Països Catalans lliures i normalitzats, on la cultura i la llengua catalana siguin els vincles de cohesió nacional i permetin la integració dels immigrants.

Denunciem el colonialisme cultural i l'espoli econòmic ^[4], que ens sotmeten els estats espanyol i francès. Tota forma de relació política, sigui federalisme o confederalisme amb els estats opressors s'ha de rebutjar per inviable. Només poden pactar les nacions lliures i per fer-ho ens cal la independència.

Rebutgem tota política de pactisme, els projectes que empren la terminologia nacionalista però no són més que autonomistes han de ser denunciats com col·laboradors dels estats opressors. Tota formulació política que no vulgui arribar a la independència, per mitjà de l'autodeterminació, no vol en realitat la llibertat de la nostra nació, sinó la perpetuació del domini espanyol i francès sobre els Països Catalans.

Per l'Estat Independent i Reunificat dels Països Catalans. Per una Catalunya Catalana. Per un independentisme democràtic. Dretes? Esquerres? Països Catalans."^[5]

Crítiques

Un dels símbols d'UNCat és el 33, que vol dir Catalunya Catalana ja que la tercera lletra del alfabet és la "C". Això ha portat a alguns colectius a titllar de racisme o xenofòbia al partit; ja que té paral·lelismes amb el 88 (Heil Hitler) del partit nacionalsocialista ^[6].

No obstant hi han dues coses a tenir en compte; primer, que el moviment 33, més enllà d'haver estat ideat per UNCat, no és exclusiu d'ells i l'ús del símbol pot ésser molt variat. En el cas d'UNCat i segons expliquen en el seu web ^[7], Catalunya Catalana no fa referència a conceptes racials, ja que el poble català no és una raça, sinó que es refereix a la cultura catalana, a la llengua i les seves tradicions. Per tant, el partit buscaria la normalització de Catalunya com a país.

També se'ls critica l'ús del terme xarnego ^[8] No obstant, ells varen respondre amb un comunicat^[9] en el qual defensen que:

Mai s'ha utilitzat oficialment el mot xarnego, ja que prefereixen el mot colonitzador, més exacte.
Tot i així, segons l'IEC, xarnego és o bé el fill d'un francès i un català, o bé un castellà que no s'ha adaptat lingüísticament al país, per tant, segons ells, un colonitzador.

UNCat i el camí de la violència

Unitat Nacional Catalana es declara democràtica i per tant, rebutja i condemna tot ús de la violència com a eina per aconseguir la secesió.^[10] Així doncs, condemna els atemptats d'ETA al considerar que en democràcia, ni és moralment acceptable ni desitjable pels fins independentistes.^[11]. Això és degut a que consideren al poble català lliure de triar altres vies cap a la independència i pensen que la lluita armada no és la voluntat dels catalans i que aquesta provocaria una criminalització del independentisme. Nogensmenys, defensarien el país davant de qualsevol agressió.^[12]

Activitats

Des dels seus inicis, UNCat celebra una diada al Pi de les Tres Branques on parlamenten amb altres plataformes, partits i persones nacionalistes i rendeix homenatge a aquest símbol nacional.

Anualment, rendeix homenatge als germans Josep i Miquel Badia, històrics militants d'Estat Català assassinats per un militant de la FAI.

Anualment, el primer cap de setmana de juliol es celebra el Dia del partit Aplec de la unitat.
Anualment i a diversos indrets, commemoració de la diada del Onze de Setembre.