Unión Monárquica Nacional

De Viquipèdia

Unión Monárquica Nacional (UMN) fou el nom de diverses formacions polítiques espanyoles monàrquiques i dretanes.

La primera fou fundada a Barcelona el febrer del 1919 per a aplegava l'ala més unitarista i dretana del monarquisme català, dirigida per Alfons Sala i Argemí, després comte d'Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa, juntament amb Manuel Rius i Rius, marquès d'Olèrdola, Darius Rumeu i Freixa, baró de Viver, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el comte de Santa Maria de Pomers, i Lluís Pons i Tusquet. El secretari en fou Aureli Joaniquet i Extremo. Volia ser l'oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, però no va rebre cap suport del poder central i no va poder disputar mai el poder electoral de la Lliga Regionalista, de manera que no passà mai de ser un grup de notables sense base política. Nogensmenys, fou el principal suport a Catalunya de Miguel Primo de Rivera, qui nomenà Alfons Sala president de la Mancomunitat de Catalunya el 1924-1925. Va desaparèixer quan es proclamà la Segona República Espanyola i els seus membres s'integrarien en la Peña Blanca primer i en Renovación Española el 1933.

Aquest mateix nom fou adoptat per José Antonio Primo de Rivera per a un partit que va fundar el 1930 per a reivindicar la memòria del seu pare i presentar-se a les eleccions de 1931, però no va aconseguir l'acta de diputat i va dissoldre el partit. Posteriorment, molts dels seus seguidors s'integrien a Falange Española, també fundada per ell.