Toni Kukoc

De Viquipèdia

Medaller
Basquetbol
Jocs Olímpics
Plata	Seül 1988	bàsquet masculí
Plata	Barcelona 1992	bàsquet masculí

Toni Kukoc, anomenat "La pantera rosa", és un jugador de bàsquet nascut en Split (Croàcia) el 18 de setembre de 1968. Mesura 2.07 m i pesa uns 107 kg. La seva posició natural és la de 4 (aler pivot), però per les seves condicions tècniques és capaç de jugar en diverses posicions del camp, des del lloc de base, passant per escorta i aler, fins a la citada anteriorment d'ala pivot.

Segurament estem parlant d'un dels millors i més històrics jugadors europeus del bàsquet, sempre amb el seu etern 7 a l'esquena. Va començar a sobresortir des de molt jove, proclamant-se campió d'Europa, primer en el campionat Sub-16 en l'any 1985 i, posteriorment, en el campionat Sub-18 en 1986. A l'any següent Toni Kukoc es proclamaria campió del món Sub-18 amb la selecció iugoslava i, ell en particular, seria nomenat millor jugador del torneig. Destaca especialment la seva actuació en el partit de semifinals contra la selecció d'EUA, en el qual va anotar onze triples en dotze intents.

Ja com jugador professional va liderar un dels millors equips europeus de tots els temps: la Jugoplastika Split. Va començar la seva carrera en la temporada 85/86 amb només 17 anys. En la temporada següent, ja era un component important en l'equip. Aquest mateix any guanyaria la medalla de bronze en el Campionat Europeu amb la selecció iugoslava. A l'any següent, en la temporada 87/88 guanyaria la lliga nacional amb la Jugoplastika i seria plata olímpica amb la seva selecció, perdent en la final contra la Unió Soviètica. En la temporada 88/89 es començaria a forjar la llegenda de la Jugoplastika, al vèncer en la final de la Copa d'Europa de bàsquet al Maccabi Tel Aviv israelià. Aquest mateix any, també guanyaria la lliga del seu país i l'or europeu amb Iugoslàvia. En la temporada 89/90 ho guanyaria absolutament tot: lliga, copa i Copa d'Europa, guanyant aquesta vegada al FC Barcelona. Kukoc contava amb uns companys de luxe, entre els quals figuraven estrelles de la talla de Strenovic, Ivanovic, Sobin, Radja, Naumoski, Perasovic, Savic i Tabak. Aquest mateix any, Kukoc es va proclamar campió del món amb Iugoslàvia.

En la temporada 90/91, el seu últim any a Iugoslàvia, va tornar a guanyar lliga, copa i Copa d'Europa, aquesta última derrotant una vegada més al Barcelona en la final. També guanyaria una vegada més l'or en el Campionat d'Europa amb Iugoslàvia, l'últim aconseguit com equip unificat. Kukoc, que havia estat nomenat millor jugador europeu en els últims tres anys, estava llest per a donar el gran salt a la NBA. No obstant això, i malgrat haver estat triat en el Draft, el jugador croata romandria a Europa encara dos anys més.

En la temporada 91/92 va ser contractat per la Benetton Treviso. En la seva primera temporada, guanya el campionat italià després de derrotar en la final al Scavolini Pesaro i queda subcampió de la Copa perdent contra aquest mateix equip. Amb la recent formada selecció croata assoleix la plata en els Jocs Olímpics de 1992, caient en la final contra el Dream Team dels EUA.

En la temporada 92/93 es proclama campió de Copa al vèncer en la final a la Virtus Bolonya i queda subcampió de Lliga contra aquest mateix equip. En la Copa d'Europa també queda subcampió al caure en la final contra el CSP Limoges francès.

[edita] NBA

En l'any 1990 Toni Kukoc va entrar en el Draft de la NBA amb el nombre 29 de segona ronda, escollit pels Chicago Bulls. Però no va ser fins a la temporada 93/94 en la qual, després d'una reeixida carrera a Europa, i amb vint-i-cinc anys d'edat, va donar el gran pas de jugar en la NBA. En el seu primer any va jugar en qualitat de reserva, malgrat la qual cosa va aconseguir unes bones estadístiques i va entrar en el segon equip Rookie. Amb tot, els Chicago Bulls van caure en els playoff contra els New York Knicks. Aquest mateix any, en el Mundial quedaria en tercer lloc, obtenint la medalla de bronze amb la samarreta de Croàcia.

A l'any següent, en la temporada 94/95, la del primer retorn de Michael Jordan, les prestacions de Kukoc van pujar amb escreix, sent gairebé tota la temporada jugador titular de l'equip. Aquesta vegada caurien eliminats pels Orlando Magic en segona ronda de playoffs. Amb la selecció guanyaria la seva última medalla a nivell de selecció, la setena, aquesta vegada un bronze europeu.

En 1995 començaria una de les eres més dominants de la NBA: la dels millors Bulls de tots els temps. En la temporada 95/96 Kukoc tenia la funció de sisè home i, amb uns nombres brillants, va ser nomenat el millor sisè home de la NBA. Aquest any, aconseguiria el seu primer títol en la NBA al vèncer en la final als Seattle Supersonics.

En la temporada 96/97, continuant amb la seva condició de reserva de luxe, obté el seu segon títol NBA, aquesta vegada guanyant als Utah Jazz. A l'any següent guanyaria el seu tercer anell, una altra vegada davant els Utah Jazz. Després de la consecució de tres anells consecutius, els Bulls sofreixen una reestructuració tràgica per als seus interessos (retirada de Jordan, marxa de Scottie Pippen i Dennis Rodman...), pel que en la temporada 98/99 Kukoc es converteix en el jugador franquícia de l'equip.

En la temporada següent, després de sis anys i mig en els Bulls, és traspassat als Philadelphia 76ers, on torna al rol de jugador de banqueta de qualitat. En l'any 00/01, Kukoc s'adona que realment no compta molt per al seu equip, on cada vegada gaudeix de menys minuts. Abans d'acabar la temporada és traspassat als Atlanta Hawks, on finalitza la temporada de forma estel·lar. Roman una temporada més en Atlanta, en qualitat de reserva i és traspassat a l'any següent als Milwaukee Bucks, on als seus 38 anys d'edat i després de 13 anys d'experiència en la NBA ha acabat la seva carrera.

[edita] Retirada

El 12 de setembre del 2006 Kukoc informà que si no rebia ofertes dels Bucks o dels Bulls optaria per retirar-se del bàsquet. Malgrat rebre ofertes d'altres equips, Kukoc expressà el seu desig de quedar-se prop de la seva llar en Highland Park, Illinois.