Terra del Nord

De Viquipèdia

La Terra del Nord (en rus Се́верная Земля́, Sèvernaia Zemlià) és un arxipèlag rus de l'Àrtic, a 80º 00' N i 100º 00' E. Està situat al nord de Sibèria, prop de la península de Taimir, de la qual està separat per l'estret de Vilkitski, entre els mars de Kara a l'oest i Làptev a l'est. La Terra del Nord es va descobrir el 1913 i no es va cartografiar fins al 1933, amb la qual cosa ha estat l'últim arxipèlag de la terra que ha estat descobert. Administrativament, pertany al territori de Krasnoiarsk.

L'arxipèlag està format per quatre illes majors (Revolució d'Octubre, Bolxevic, Komsomólets i Pioner) i al voltant de 10 de menors, que ocupen una superfície total d'uns 37.000 km². La major part de les illes estan cobertes per glaceres que arriben fins al mar; a les parts lliures de gel, la terra és desèrtica o bé coberta amb vegetació típica de la tundra.

• Illa de la Revolució d'Octubre (oстров Октябрьской Революции, óstrov Oktiàbrskoi Revoliútsii), la més gran del grup, situada a la part central - 14.170 km² - màxima altitud: mont Karpinski (965 m).
• Illa Bolxevic (остров Большевик, óstrov Bolxevik), la més meridional de les illes majors - 11.312 km² - màxima altitud: 935 m - hi ha la base àrtica Prima.
• Illa Komsomólets (остров Комсомолец, óstrov Komsomólets), la més septentrional de les illes majors - 9.006 km² - màxima altitud: 780 m.
• Illa Pioner (остров Пионер, óstrov Pioner), la darrera de les illes majors, situada a l'oest de les illes Komsomólets i la Revolució d'Octubre - 1.527 km².
• Illa Schmidt (oстров Шмидта, óstrov Xmidta), al nord-oest de Komsomólets - 467 km².
• Altres illes:
  • Mali Taimir (oстров Малый Таймыр, óstrov Mali Taimir), a l'extrem sud-est de l'arxipèlag - 232 km².
  • L'arxipèlag Sedov (архипелаг Седов, arkhipelag Sedov), a l'oest de l'illa de la Revolució d'Octubre. Està format per sis illes: Sredni, Golomianni, Domaixni, Figurni, Vostotxni i Smàilovitx. L'estació meteorològica de Golomianni, a l'extrem occidental de Sredni, funciona des del 1954.
  • Bolxoi o "illa Gran" (oстров Большой, óstrov Bolxoi), al sud de l'illa de la Revolució d'Octubre.
  • Vostotxni o "illa Oriental" (oстров Востoчный, óstrov Vostotxni), al sud de l'illa Bolxevic.

[edita] Clima

La Terra del Nord és freda i seca tot al llarg de l'any, amb una temperatura mitjana de -16ºC i una precipitació mitjana anual d'uns, amb cels generalment coberts. Les temperatures van dels -29ºC de mitjana al febrer als -0,5ºC al juliol. A l'arxipèlag es donen grans fluctuacions de temperatura durant els mesos d'hivern, ja que l'activitat ciclònica de baixes pressions originada a l'Atlàntic Nord continua per l'Àrtic i hi ocasiona precipitacions i temperatures més altes. Aquests ciclons són bastant comuns al setembre i octubre, que és quan es produeix el 30% de les precipitacions anuals. No és estrany que nevi a l'estiu, ja que les temperatures fluctuen entorn dels 0ºC, tot i que també s'hi donen temperatures més altres quan arriben masses d'aire temperat del nord de Sibèria.

[edita] Flora i fauna

La Terra del Nord és un desert polar amb vegetació escassa i permagel d'uns 50 cm de gruix com a mínim. Les poques plantes vasculars que s'hi troben inclouen espècies de Cerastium i Saxifraga. Entre les no vasculars, espècies de molses dels gèneres Detrichum, Dicranum, Pogonatum, Sanionia, Bryum, Orthothecium i Tortura, i líquens dels gèneres Cetraria, Thamnolia, Cetraria, Cornicularia, Lecidea, Ochrolechia i Parmelia.

Segons un informe fet segons les observacions de De Korte, Volkov i Gavrilo, a la Terra del Nord s'hi han observat 32 espècies d'ocells, 17 de les quals se sap que s'alimenten a les illes. Vuit d'aquestes espècies es troben per tot l'arxipèlag; són cinc espècies d'ocells marins: el gavotí (Alle alle), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle), la gavina d'ivori (Pagophila eburnea) i el gavinot hiperbori (Larus hyperboreus); i tres espècies d'ocells de la tundra: el sit blanc (Plectrophenax nivalis), el territ marítim (Calidris maritima) i l'oca de collar (Branta bernicla).

El mamímer més comú de la Terra del Nord és el lèmming de collar àrtic (Dicrostonyx torquatus), que és present a les tres illes majors, i en alguns indrets se n'ha observat una densitat de 500 per km². Se sap que la guineu àrtica (Alopex lagopus) també hi fa el cau, ja que se n'han vist uns quants centenars a la dècada del 1980. Altres mamífers que s'hi han vist ocasionalment són el llop (Canis lupus), l'ermini (Mustela erminea), la llebre àrtica (Lepus timidus) i el caribú (Rangifer tarandus).

[edita] Història

Tot i que no és gaire lluny de la costa septentrional de Rússia, la Terra del Nord no fou descoberta oficialment fins al segle XX, si bé exploradors anteriors informen d'una massa de terra per aquella regió; especialment significatius són els informes de Matvei Hedenstrom i Iàkov Sanníkov del 1810, quan exploraven les illes de Nova Sibèria.

Empresonada entre el glaç de l'oceà Àrtic, la Terra del Nord no fou descoberta fins a l'expedició dels vaixells trencagels Taimir i Vaigatx dels anys 1913-1915, en un viatge comandat per Borís Vilkitski per explorar la ruta del Pas del Nord-est. El 22 d'agost del 1913 (3 de setembre segons el calendari gregorià), l'expedició va plantar la bandera russa sobre el que es pensaven que era una sola illa i la van anomenar "Terra de Nicolau II" en honor del tsar regnant aleshores. El nom actual de "Terra del Nord" data del 1928.

El 1931, el vol polar del Graf Zeppelin va determinar que com a mínim allà hi havia dues illes. Estudis posteriors derivats de l'expedició de Nikolai Urvantsev i Gueorgui Uixàkov (1931–1933) van mostrar que la Terra del Nord encara es trobava més dividida en diferents illes, i fou durant aquesta expedició que es va fer el primer mapa detallat de l'arxipèlag. Les illes foren estudiades posteriorment per un equip de geòlegs del NIIGA (l'Institut de Recerca Científica de Geologia Àrtica) a Sant Petersburg comandats per B.Kh. Eguiazarov de 1948 a 1954, que en van realitzar un mapa geològic conjunt.

Segons un decret aprovat l'1 de desembre del 2006 per l'extint govern regional de Taimíria, l'arxipèlag de la "Terra del Nord" ha estat reanomenat Zemlià Imperatora Nikolaia II (Земля Императора Николая II), és a dir "Terra de l'Emperador Nicolau II", tornant-li el seu nom primigeni. Per honorar la família imperial assassinada, les diverses illes també s'han reanomenat: "Mali Taimir" seria l'illa del Tsarevitx Aleix; l'illa de la "Revolució d'Octubre", Santa Alexandra; l'illa "Bolxevic", Santa Olga; l'illa "Komsomólets", Santa Maria; l'illa "Pioner", Santa Tatiana; l'illa "Domaixni", Santa Anastàsia.