Teodoric II

De Viquipèdia

Teodoric II (? 426 - Tolosa de Llenguadoc 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts. Era fill de Teodoric I i germà i successor de Turismon, en l'assassinat del qual segurament participà. Tingué al seu costat, en un quasi coregnat, el seu germà Frederic fins a la seva mort el 463. Fou un home culte, deixeble i amic d'Avit, ja amic del seu pare.

El 455 Avit fou enviat com ambaixador a la cort de Tolosa per renovar l'aliança entre Roma i els visigots. Mentre Avit era allí, el rei visigot es va assabentar de la mort de Petroni Màxim i del saqueig de Roma pels vàndals i Teodoric va decidir proclamar al romà com emperador, i li va prometre el seu ajut; el senat romà va haver d'acceptar al nou emperador proposat pel rei visigot (juny del 455)

Els hispanoromans de la Cartaginense i la Tarraconense van implorar l'ajut d'Avit amenaçats per l'expansionisme sueu i els bagaudes. Requiari, el reu sueu, va refusar escoltar les propostes de pau de l'emperador romà; llavors Teodoric al front d'un exèrcit principalment visigot va creuar els Pirineus, actuà contra els bagaudes de la Tarraconense, i i va aconseguir derrotar als sueus a 20 km d'Astorga a la riba del riu Órbigo (456). La capital dels sueus, Braga, va caure en mans de Teodoric i el rei Requiari fou fet presoner quan tractava d'escapar i fou executat (desembre del 456).

Llavors Teodoric va entrar a la província de Lusitània i va ocupar la capital Mèrida, però va haver de retornar corrent (457) per assegurar els seus propis dominis després de la mort d'Avit (17 d'octubre del 456). Encara que la conquesta d'Hispània s'havia fet a les ordes d'Avit, en l'acord hi havia una clàusula secreta que estipulava que les conquestes que fes a Hispània serien pels visigots.

El 458 va enviar un nou exèrcit a Hispània dirigit pel got Ciril·la, i altre cop el 459, aquesta vegada sota la direcció de Sunieric. Mentre l'emperador Majorià va anar a la Gàl·lia amb un exèrcit la major part del qual eren bàrbars (bastarnes, sueus, huns, alans, rugis, burgundis, gots i sàrmates); va creuar els Alps i el novembre del 458 era a Lió on fou complimentat pel poeta Sidoni Apol·linar que va llegir el panegíric; després va anar a Arle, on va refusar a Teodoric que assetjava la ciutat, i on va romandre tot el 459, que fou el lloc de reunió de l'exèrcit amb el que pensava anar a Àfrica; després de la seva victòria sobre els visigots, va fer desistir a Teodoric de causar més problemes a la Gàl·lia, signant un nou tractat.

Després del fracàs de l'expedició a Àfrica (460) Majorià fou obligat a abdicar per Ricimer el 2 d'agost del 461 i va morir el 7 d'agost següent, sent proclamar emperador Libi Sever del que Teodoric es va declarar partidari i va ocupar Narbona en nom seu (462). La caiguda de Majorià i la nova fortalesa dels vàndals, va lliurar a Teodoric del perill romà i probablement el va decidir apoderar-se de tota la Gàl·lia Narbonense, intentant, sense èxit, estendrès cap al centre de la Gàl·lia on va topar amb el comte gal·loromà Egidi, en lluita contra el qual va morir el seu germà Frederic, a Orleans el 463, pero Egidi va morir de pesta el 464 i llavors Teodoric va poder ocupar les terres fins el Loire i el Roine.

La situació a Hispània és menys clara però es van enviar diverses ambaixades al rei sueu Remismon amb el que després es va aliar (una germana de Teodoric es va casar amb un fill de Remismon), i segurament una part d'Hispània va reconèixer la seva sobirania.

En algun moment del seu govern va dictar un codi de lleis.

Fou assassinat pel seu germà i successor Euric el 466.