Sueca
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Baixa | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Baixa Manc. de la Ribera Baixa Sueca |
||
Gentilici | Suecà, Suecana | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 92,5 km² | ||
Altitud | 3 m | ||
Població (2004) • Densitat |
26.685 hab. 288,49 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 12′ 00″ N 0° 18′ 41″ O | ||
Sistema polític Nuclis |
8 |
||
Agermanament | Évreux, França |
Sueca és un municipi de la província de València al País Valencià, que pertany a la comarca de la Ribera Baixa; el seu origen radica en una alqueria àrab. El municipi es dedica principalment al cultiu de l'arròs; es considera que aquesta zona podria ser l'origen de la paella.
La ciutat alberga des de 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.
Taula de continguts |
[edita] Història
El nom de Sueca prové del mot àrab "suayqa" que significa mercat petit, encara que les troballes humanes trobades al terme municipal es remunten al paleolític superior.
La ciutat, va ser donada als hospitalaris en 1157 per Ramon Berenguer IV, queda incorporada a la civilització cristiana occidental amb Jaume I i l'Orde de l'Hospitalet, que atorgà Carta de Poblament en febrer de 1245.
L'Albufera quedà incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins l'any 1865, sent permesa la caça d'aus aquàtiques des del regnat d'en Martí I l'Humà.
En 1337, Pere el Cerimoniós autoritzà el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construeix la séquia Major i es regula la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagué Convent de PP. Franciscans.
Esdevé ducat el 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, valido de Carles IV. Es construïren les muralles en 1838. Fou declarada ciutat el 1899.
[edita] Demografia
Evolució demogràfica de Sueca[1] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | ||||||||||
24.868 | 23.044 | 24.426 | 24.869 | 24.893 | 25.406 | 26.126 | 26.685 | 27.253 | 28.112 |
[edita] Política
Periode | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 | Jaume Lloret Solves y Alfredo Guillem Contreras | |
1983-1987 | Alfredo Guillem Contreras y Francisco Lledó Mompó | PCE |
1987-1991 | Francesc Ferrer Carbonell | PSPV-PSOE |
1991-1995 | Vicent Vera Chanqués y Ricardo Ortí Sanz | CDS |
1995-1999 | Salvador Gil Beltrán | PSPV-PSOE |
1999-2003 | Alfredo Guillem Contreras | EPIPV - BNV (En coalició amb el PP) |
2003-2007 | Salvador Gil Beltrán | PSPV-PSOE (En colació amb EUPV, ERPV y PIPMB) |
2007-2011 | Joan Baldoví i Roda | BNV (En coalició amb PSPV y IPV) |
En les eleccions municipals de 2007, el PP va obtenir 8 regidors, el BNV 5, el PSPV 4, EUPV 2, ERPV 1 i CV 1.
Aquests resultats van derivar en el que van cridar "pacte pel futur o de progrés" que van subscriure Bloc Nacionalista Valencià, PSPV i EU (després IPV) atorgant-li l'ajuntament al nacionalista Joan Baldoví.
Districtes rurals
Al territori de Sueca es troben:
- Bega de Mar.
- El Perelló.
- Les Palmeres.
- Mareny de Barraquetes.
- Mareny Blau.
- Mareny de Vilches.
[edita] Persones cèlebres nascudes a aquesta localitat
- Josep Bernat i Baldoví, periodista i escriptor del segle XIX adscrit a la Renaixença popular, famós com autor de sainets.
- Vicente Beltrán Grimal, escultor.
- Josep Serrano i Simeón, músic i compositor. Famós por ser l' autor de mes de cinquanta sarsueles i del Himne de la Exposició Regional Valenciana de 1909 que ha estat adoptat oficialment com Himne de la Comunitat Valenciana.
- Nicolau Primitiu Gómez Serrano, autor, editor i bibliòfil.
- Bonaventura Ferrando Castells , arquitecte modernista autor entre d' altres del Asil d' Ancians de Sueca, i del Matader Municipal.
- Joan Fuster i Ortells, escriptor i assagista nacionalista , autor del llibre "Nosaltres, els valencians".
- Antoni Puchades Casanova, posiblement el millor futbolista valencià de la història, i en la seua època del món. Milità al València CF de centrecampista on encara és recordat. També jugà con la selecció espanyola i al Mundial de 1950 en Brasil va estar elegit al onze inicial.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Actualitat crítica del poble de Sueca i rodalies
editar | Municipis de la Ribera Baixa | |
---|---|---|
Albalat de la Ribera | Almussafes | Benicull de Xúquer | Corbera | Cullera | Favara | Fortaleny | Llaurí | Polinyà de Xúquer | Riola | Sollana | Sueca |
Aquest article sobre la Ribera Baixa és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |