Soviet

De Viquipèdia

Un soviet (en rus, совет = consell) és una assemblea. Els primers soviets van ser creats per Lev Trotski degut a la Revolució Russa de 1905. Originalment el terme feia referència a les assemblees d'obrers, soldats i pagesos que van ser fonamentals pel triomf de la Revolució d'Octubre de 1917, així com la base per la formació de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia primer i de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques el 1922. La Constitució Soviètica de 1918, amb els bolxevics al poder, va organitzar l'administració política de l'Estat en un sistema jeràrquic de consells d'obrers, pagesos i soldats.

Amb la institucionalització del país, els soviets van passar a ser òrgans de govern a l'estil dels parlaments d'altres senats. L'estructura jeràrquica de l'Estat, que anava de baix a dalt i de dalt a baix -un dels principis del centralisme democràtic leninista- estava conformada per successius consells fins a arribar a la màxima autoritat, el Soviet Suprem. En un nivell mig entre els governs locals i el poder federal, cada República Socialista Soviètica tenia el seu propi Soviet Suprem. La Unió Soviètica tenia un sistema polític parlamentari on el cap d'Estat, el president del Presidium del Soviet Suprem, era elegit pel poder legislatiu. El poder executiu l'exercia el Consell de Ministres (Soviet de Ministres).

Durant la guerra russo-japonesa iniciada el 1904 per motius territorials, les derrotes da Rússia enfront de Japó i el malestar social causat per la falta d'abastiment i les males condicions provocarant una Revolució en 1905 en la qual es reclamarà al Tsar una sèrie de millores al país.

Apart de les demandes de l'oposició liberal-burgesa i moderada com l'obertura d'un parlament i una constitució, per abandonar el règim autocràtic i autoritari del tsarisme, les faccions més radicals que apostaven per la caiguda del Tsar i iniciaren la tasca de crear assamblees populars compostes per les classes treballadores.

La primera aparició dels sòviets com a assamblea revolucionària la tenim en l'esclat de 1905. Des d'aleshores foren il·legalitzats i desmontats, però en les diferents revoltes i episodis de tensió tornaren a organitzar-se. Solien representar ciutats com St. Petersburg o Moscou, regions i fàbriques, i s'encaminaven en dotar d'un poder de representació alternatiu a l'establert.

El punt clau dels Sòviets arribà en les Revolucions del 1917 en plena Primera Guerra Mundial. Degut a les males condicions en que s'estava portant l'enfrontament amb Alemanya, el desmoronament de l'exèrcit i l'ineficàcia del Tsar, l'oposicó pren força i acaba protagonitzant una Revolució a inicis d'any coneguda com la Revolució de Febrer en la qual l'oposició burgesa i l'ala més moderada dels socialistes formen govern.

Davant aquests fets, els Sòviets reapareixen i la seua importància residirà en les dues grans ciutats. En el seu inici són dominats pels socialistes moderats com els Menchevics o els Social-Revolucionaris que recolzarien el govern amb una dura oposició dels Bolxevics, l'ala més radical del socialisme a Rússia.

Al sostenir el govern les tesis del manteniment de la Guerra Gran i la incapacitat de reestructurar l'economia deficitària i les xarxes d'abastiment acabaren amb el malestar general. Entre els mesos de Febrer i Setembre del calendari Julià (l'actual és el Gregorià), se succeïren diversos intents de cop d'estat tant pels sectors reaccionaris com pels revolucionaris. Aquets últims sempre es feren i discutiren en el marc dels Sòviets.

Finalment, l'Octubre de 1917 segons el calendari Julià, el poder dels sòviets havia deixat de recaure en mans dels socialistes moderats, i els Bolxevics assoliren el poder per tal d'encapçalar un aixecament popular que es va fer en el marc dels sòviets.

Quan els Bolxevics arribaren al poder compliren les espectatives de donar el poder de decisió als Sòviets, que ells mateixos controlaven. Per evitar que l'oposició socialista moderada recuperés el poder, de seguida els Bolxevics estructuraren un veritable poder d'estat utilitzant la base dels sòviets.

Quan va acabar la guerra civil russa sorgida de l'enfrontament entre els reaccionaris (russos blancs) i els revolucionaris (russos rojos) el poder dels Sòviets era inqüestionable i l'estat socialista rus girà al seu voltant duran bora un segle fins la caiguda de l'URSS el 1991. En qualsevol cas sempre estigueren en mens del poder Bolxevic i del PCUS més tard.