Sioux

De Viquipèdia

Sioux
Població total	153.360 (2000)
Regions amb població significativa	EUA (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska i Montana) Canadà (Alberta)
Llengua	Llengües siouan, anglès,
Religió	Cristianisme
Grups humans relacionats	blackfoot, assiniboine.

Els sioux són un grup de tribus índies de parla hoka-sioux. S’autoanomenaven Ikce wikasa ("humans" o "lliures"). El seu nom genèric, dakota, vol dir "aliat", potser en referència a una antiga confederació per unir-se contra crees i ojibwa. Els chippewa els anomenaren nadowisih o nadowessioux "petites vibres" o "petits iroquesos". Per la seva banda, anomenaven als blancs wasichu.

Taula de continguts 1 Localització 2 Classificació 3 Demografia 4 Costums 5 Història 5.1 Primer establiment 5.2 La Guerra de Little Crow 5.3 El Tractat de Fort Laramie 5.4 Les guerres del 1876-1878 5.5 Internament a les reserves 5.6 Redreçament 5.7 El Red Power 5.8 El segon Wounded Knee 5.9 La lluita per la terra 6 Llista de sioux 7 Enllaç 8 Bibliografia

[edita] Localització

Antigament procedien potser d'un lloc anomenat per ells Oceti Shawokin (“Les set llars de foc”), que potser era als marges del Llac Superior, però en foren desplaçats pels iroquesos i passaren a ocupar el gran territori entre La Crosse (Wisconsin) i Sheridan (Montana), en els actuals estats de Minnesota, les dues Dakota, Nebraska i Montana, als EUA, i sud d'Alberta, Manitoba i Saskatchewan, al Canadà.

Actualment ocupen una reserva a Nebraska (Santee Sioux), una reserva a Montana (Fort Peck), vuit a Dakota del Sud (Pine Ridge, que té un Consell Tribal de 32 membres, Lower Brulé, Standing Rock, Cheyenne River, Yankton, Sisseton-Wahpeton, Crow Creek i Rosebud, que en té un de 22, Flandreau Santee), dues a Dakota del Nord (Fort Totten), quatre a Minnesota (Lower Sioux, Upper Sioux, Prairie Island, Shakope), cinc a Alberta (Alexis), cinc a Manitoba (Canupawakpa, Birdtail Sioux, Dakota Plains, Dakota tipi, Sioux Valley) i cinc a Saskatchewan (Wahpeton, Wood Mountain, Standing Buffalo, Whitecap). Pel repartiment territorial, els santee ocupen les reserves de Minnesota, i Nebraska, els yanktonai la de Montana, els yankton Dakota del Nord i els teton Dakota del Sud.

[edita] Classificació

Es dividien en tres grups principals lingüístics i en set grups tribals:

1. Els de parla dakota' o santee (disanati «ganivet», per viure als marges del llac Knife), que es dividien en quatre grups o llars:

• Mdekantonwan («Llar del llac de l'esperit»)
• Wahpekute («Llençadors de fulles»)
• Sisitonwan («Llar del pantà»)
• Wakhpetonwan («Llar a les fulles»)

2. Els de parla nakota o wiciyela, que comprèn dues llars o grups:

• Ihanktonwan («Llar del firal») o yankton
• Ihanktonwanna («Petita llar del firal» o yanktonai)

3. Els de parla lakota, el grup més nombrós, era format per la llar-grup titonwan («Llar de la planura») o teton, que es dividia en set tribus:

• Oglala («Habitant de les planures»)
• Sicangu o Brulé («Cuixes cremades»)
• Itazipco o Sans arc
• Hunkpapa («Final del cercle»)
• Mnikowoju o Minneconjou («Plantadors al costat del corrent»)
• Oohenunnpa o Two Kettle
• Sihasapa o Blackfoot

[edita] Demografia

Cap el 1780 es calcula que eren potser uns 10.000 individus. El 1849 potser eren uns 20.000, que augmentarien malgrat els conflictes a 25.000 el 1881 i a 28.600 el 1910. El 1956 hi havia als EUA 4.600 santee, 3.000 wiciyela i 24.000 teton (31.600 individus). El 1985 eren 64.000 individus. Segons Stingler, el 1960 hi havia 993 santee a Dakota del Nord, i pel que fa als teton, uns 27.627 a Dakota del Sud, 3.200 a Dakota del Nord, 1.398 a Montana i 1.295 a Nebraska. El 1990 eren uns 75.000 als EUA i uns 10.000 més al Canadà, dels quals uns 5.280 yankton a Dakota del Sud (dels quals 2.980 vivien a la reserva i 2.300 a Charles Mix County), 10.000 yanktonai a Montana. En total, 124.551 el 2001 apuntats al rol tribal. Segons l'Atles d'Asher, hi havia 20.000 lakota (dels quals 6.000 parlaven la llengua) i 23.000 santee-wiciyela (dels quals 19.000 parlaven la llengua); 20.355 dakota i 6.000 lakota segons el SIL International's Ethnologue. El seu nombre als EUA, segons el cens del 2001, i dividits per bandes i agrupacions, era:

Fracció	D’una tribu	Dues tribus	Una tribu més altres races	Dues tribus més altres races	Total
Blackfoot	412	26	914	67	1.419
Brulé	73	3	37	8	121
Cheyenne River	9.064	45	845	10	9.964
Crow Creek	2.550	21	235	9	2.815
Dakota	1.739	237	674	146	2.796
Flandreau Santee	336	28	54	6	424
Fort Peck	2.233	13	136	3	2.385
Lake Traverse	21	1	8	-	30
Lower Brulé	1.687	18	197	2	1.904
Mdekanton (Minnesota)	418	3	66	2	489
Mdekanton	436	25	232	11	704
Miniconjou	35	2	16	1	54
Oglala	22.157	582	3.259	252	26.250
Pine Ridge	771	52	162	14	998
Pinestone	1	1	-	-	2
Prairie Island	219	6	25	1	251
Shakopee Mdewakanton	95	9	37	-	141
Rosebud	14.037	139	1.251	43	15.470
Sans Arc	1	4	-	2	7
Santee Nebraska	1.987	130	689	54	2.569
Sioux	21.886	3.883	19.378	4.275	49.422
Sisseton-Wahpeton	5.115	27	631	2	5.775
Sisseton	672	10	145	9	836
Spirit Lake	2430	23	142	-	2.595
Standing Rock	8.714	76	680	11	9.481
Teton	5.326	914	4.306	606	11.182
Two Kettle	1	1	1	-	3
Upper Sioux	84	3	16	-	103
Wahpeton	64	5	37	-	106
Wazhazha	-	1	-	1	2
Yankton	4.941	44	760	19	5.764
Yanktonai	2	-	3	1	6
Total	108.272	4.794	35.179	5.115	153.360

[edita] Costums

Els tres grups lingüístics es distingien entre ells força culturalment, ja que pertanyien a tres realitats socioeconòmiques diferents:

• Els Dakota-santee vivien als boscos de Minnesota i llur cultura era semblant a la dels winnbago, chippewa, fox i sauk. Vivien en cases llargues d'escorça, com la dels iroquesos, i conreaven moresc i arròs a la vora dels llacs, pescaven i recollien fruites dels boscos.
• Els nakota-wiciyela vivien als marges dels rius Misissippi i Missouri, i culturalment eren similars als arikara, mandan i hidatsa. Vivien en cases de terra, grans i amb forma de cúpula, conreaven moresc i caçaven el búfal. Feien boniques decoracions florals.
• Els lakota-teton eren els típics indis de les planúries i vivien a Dakota del Sud, amb centre a Paha Sapa (Black Hills), considerades com a indret sagrat per a ells. Vivien en teepees de pells decorades amb pintures amb pintures de cacera i decoracions geomètriques.

Caçaven el búfal i eren guerrers força temuts, que aviat adoptaren el cavall i armes de foc i arrancaven la cabellera als enemics. Influïren molt en les tribus veïnes (xeienne, arapaho, kiowa, comanxe, crow, assiniboine, blackfoot, nez percé i altres). Tanmateix, tenien forces vincles d'unitat entre ells. Socialment, es dividien en untiyospaye (bandes) que s’agrupaven en unaoyate (tribus) que formaven un teton (grup).

Als mestissos els anomenaven iyeska (“aquells que parlen blanc”) i als blancs, despectivament, wasicu (“gossos lladres”). Religiosament, creien en Wakantanga (“El gran misteri”), el creador, divinitat tribal que gaudia de quatre jerarquies i era adorat d'igual manera per tots ells. També adoraven Ptehincalasanwi o la Dona Búfal Blanc, associada a llegendes i mites de la nació dakota amb el búfal, animal del que n’extreien gairebé tot (pell, carn, ossos i nervis per fer cordes). Tanmateix, mentre que els santee, com els chippewa, tenien societats guerreres com la Logia de la Medicina, els teton gaudien d'un cabdill guerrer amb força poder, cosa que no passava entre els altres. També adoraven unk ksa(la terra) i temien unk cegi (terra bruna), un home pelut que se’ls apareixia quan havia perill.

Tots ells, però majoritàriament els teton i els wiciyela, celebraven la Dansa del Sol i hi unien cerimònies d'iniciació guerrera que incloïen l'autotortura: es clavaven dues fustetes a la pell del pit mentre eren penjats per elles davant del sol per demostrar llur valor.

L’autoritat del xaman era indiscutible, quan a religió, medicina i conductor de cerimònies. L’organització tribal era lliure i democràtica, presidida pel consell de la tribu, puix que el cabdill guerrer escollit per aclamació popular només era important entre els teton. Socialment, endemés, es dividien en clans i la propietat de la terra era col·lectiva.

[edita] Història

[edita] Primer establiment

Sembla ser que antigament vivien als marges del Llac Superior (Minnesota) amb els winnebago i altres tribus siouan com els omaha, kansas i quapaw. Foren empentats cap el sud i oest pels ojibwa i cree, qui havien estat empentats dels seus territoris cap el 1640 pels francesos i anglesos, dels quals n’havien obtingut fusells. Marxaren cap a la capçalera del Mississippi, d'on el 1700 una bona part de la tribu marxà cap a les planures.

El 1640 foren visitats pel francès Paul Le Jeune, qui els va descriure com a pescadors i recol·lectors d'arròs i moresc. Més tard se’n separaren els wiciyela, i d'aquests els assiniboine (una fracció dels yanktonai) que marxaren cap al sud. Reberen la missió de Jacques Marquette del 1640 al 1671, i el 1698 lluitaren contra els fox i sauk. El 1700 els visità novament el francès Pierre Charles le Soeur. Cap el 1750 els teton creuaren el Missouri i s’establiren a Paha Sapa/Black Hills, considerat com el seu territori sagrat, i el personatge més destacat fou el savi santee Wabasha (1718-1799).

Però la Compra de Luisiana del 1803 iniciaria l'expansió blanca al seu territori. El 1804 reberen la visita de Lewis i Clark, i entraren en guerra amb cree i chippewa, la qual cosa provocaria que els santee i wiciyela s’aliessin amb els britànics en la guerra del 1812, i que el 1815 signessin el primer tractat amb els Estats Units, però en general es van mantenir al marge dels enfrontaments amb els blancs fins el 1830, any en què van haver de vendre llurs terres a l'Est del Mississippi, i el 1849-1851 també gran part de les de Minnesota. Aleshores adquiriren cavalls i armes de foc, i augmentaren força en nombre. El 1807 l'espanyol Manuel de Lisa va intentar ensenyar-los l'agricultura, i el 1841 Agustine Revoux va cristianitzar part dels santee.

El yanktonai Wa-na-ta(1795-1848) fou el cap més important d'aleshores; lluità als Forts Meigs i Stephenson (Ohio) amb els anglesos en la guerra del 1812, on assolí el grau de capità i visità Londres (en aquella guerra també hi lluitarien els caps Little Crow, Wapasha, Tamaha i Red Wing), però el 1820 fou fet presoner a Fort Snelling i des d'aleshores esdevingué aliat dels EUA. Va protegir els arikara, caddo, hidatsa i mandan dels ojibwa i assiniboine, i se’l considerà com a cap suprem dels dakota fins a la seva mort el 1848.

[edita] La Guerra de Little Crow

El 1851 se signaria el primer tractat de Fort Laramie, construit pels EUA el 1849, pel qual es permetia el pas dels homes blancs desarmats i pioners pel seu territori a canvi de mantenir la possessió de les terres. Però aviat fou violat per la construcció de fortificacions al llarg de la ruta del Platte. Però entre el 1850 i el 1860 uns 150.000 colons blancs invadiren el territori santee de Nebraska, i el 1851 el cap mdekhanton Wamditanka/Big Eagle fou obligat a abandonar les terres d'Iowa i Dakota a canvi d'una reserva a Minnesota.

El 1854 un grapat de guerrers matà la vaca d'un mormó, i com a repressàlia el colonel William Harney els va dur condemnats a Fort Laramie, després de matar-ne molts. El 1855 es produí una matança de brulés a Blue Water (Nebraska), i el 1858 un grup de soldats va recorrer Paha Sapa. Des del 1860 els demanaren més terres, però la Guerra de Secesió els va donar un respir.

Taoyate Duta o Little Crow signaria diferentes tractats amb els blancs, però el 1862 es produiren males collites i fam entre els santee, raó per la qual el 18 d'agost es revoltaren, comandats pel santee Tsheton Wakawa Mani (Falcó que caça dempeus) o Little Crow/Taoyate Duta i el mdekhanton Wamditanka/Big Eagle, es revoltà contra el govern nordamericà.

El 18 mataren 20 homes i capturaren 10 dones i nens, i el 19 mataren 25 soldats i atacaren Fort Ridgely amb 400 guerrers, però foren rebutjats. El dia 22 van tornar amb 800 guerrers contra 150 soldats i 25 civils armats i artilleria. El cap Mankato continuà la lluita a New Ulm, on matà 200 colons i va fer 200 presoners, alhora que setjaven a Birch Coulee els 1.400 soldats de Henry Sibley. Però el 22 de setembre del 1862 foren vençuts a Wood Lake, on hi moriren 700 guerrers. Així, el 26 de setembre es rendiren; foren reagrupats, i uns 600 dels 2.000 que hi havia foren encadenats i confinats en un judici sense garanties, on 303 foren condemnats a mort i 16 a llargues penes de presó. Els altres 1.700 foren confinats a Fort Snelling. El 26 de desembre foren executats 38 dels condemnats, i els altres restaren a presó.

Per la primavera del 1863 Taoyate Duta o Little Crow, que s’havia amagat entre els siux del sud, marxà a Winnipeg per demanar ajut als britànics en la guerra, però el juny fou mort pels colons de Minnesota, i el su cap, exposat a Saint Paul. Uns 770 santee seran confinats a Crow Creek, on ja hi havia 1.300.

[edita] El Tractat de Fort Laramie

El següent pas dels EUA fou intentar obrir el Camí de Bozeman cap a Montana (l'anomenat “el camí dels lladres”). Mahpiua Luta o Red Cloud (1822-1909), cap dels oglala, va signar entre el 5 i el 16 de juliol del 1866 el Tractat de Fort Laramie amb el brulé Sinte Galeshka o Spotted Tail (qui el 1864 havia atacat Julesbourg a Colorado) i el xeienne Dull Knife; però es revoltaria contra els blancs del 1866 al 1868 després de matar el cap dels oglala Bull Bear, tot acussant-lo de ser massa amic dels blancs; uns 3.000 guerrers oglala i xeienne comandats per Cavall Boig o Tashunka Witko destrossarien un destacament de cavalleria a Big Piney Creek i s’enfrontarien el 17 de juliol del 1866 a Fetterman (on moriren 100 soldats i 200 indis), l'u d'agost a Hayfield (on moriren 20 indis) i Wagon Box, setjà Fort Phil Kearney. El 19 de setembre del 1867 se signà el Tractat de Platte City amb Sinte Galeshka, Big Mouth i Pawnee Killer, però Sherman hi proposà el trasllat dels siux al Nord del Missouri, i els indis es negaren a signar res mentre els soldats no foren retirats del Camí Bozeman. Finalment, el 6 de novembre del 1868 se signà el nou Tractat de Fort Laramie, pel qual els blancs abandonaven els Forts Smith i Phil Kearney, al riu Powder, i els indis cedien totes les terres llevat Paha Sapa, però se’ls va incloure una clàusula que preveia la no cessió de terra índia … sinó és executada i signada per almenys les tres quartes parts de tots els adults mascles indis, interessats en el tema, cosa que fou molt criticada.

El 31 de maig del 1870 Mahpiua Luta i Sinte Galeshka visitaren Washington i s’entrevistaren amb Ulysses S. Grant i Donehogawa o Ely Parker, dels quals obtingueren restar a els terres del riu Platte. Però el 1871 hi descobriren or, i entre el 1872 i el 1874 milers de blancs invadiren les terers índies. Per la primavera del 1875 ja hi havia 3.000 minaires amb 20.000 indis, i es va crear el Territori de Dakota, per tal de legalitzar l'emigració massiva. El 20 de setembre una comissió intentà comprar als indis Paha Sapa, tot oferint 400.000 $/any per la concessió minaire o 6 milions $ en 15 anys (només una mina produí 500 milions $/any) però només hi anà Sinte Galeshka i no acceptà. Aleshores decideixen prensre’ls-hi per la força, i reben un ultimatum: els indis tindran temps fins al 31 de gener del 1876 per integrar-se a les reserves (aquell any es va crear a Minnesota la reserva Flandreau Santee. El 8 de febrer del 1876, endemés, Crook i Terry amb Sheridan organitzen una ofensiva a gran escala i iniciaren una nova guerra.

[edita] Les guerres del 1876-1878

El 17 de març del 1876 Crook ataca el campament xeienne-oglala sobre el Powder de White Bull, Old Bear i Two Moons, però els indis els roben els cavalls. Als marges del Rosebud es reuneixen els capdills principalsr: el brulé Sinte Galeshka/Spotted Tail, el hunkpapa Tatanka Yotanka/Bou Assegut(1834-1890), qui havia dispersat dues columnes de Patrick Connor al riu Powder l'agost del 1865, i els oglala Mahpiua Luta o Red Cloud i Tashunka Witko o Cavall Boig(1842-1877), i s’aliaren amb els sansarc, blackfeet, arapaho i xeienne. Mataren molts mercenaris crow i xoixon.

El 17 de juny del 1876 Crook i Tashunka Witko s’enfronten als marges del Rosebud. Crook es retira a la recerca de reforços i els oglala marxen als marges del Big Horn. El 24 de juny del 1876 Pizi o Agalla i Tatanka Yotanka destrossen el setè de cavalleria de Custer a Little Big Horn. Sheridan decideix considerar als indis de les reserves com a presoners de guerra. Degut a la gran acumulació de soldats al territori (vora 100.000 homes), alguns capdills signen la pau. Així, el 15 d'agost Mahpiua Luta i Sinte Galeshka signen un acord pel qual renuncien als Paha Sapa i Powder River i són traslladats al Missouri.

El 25 de novembre del 1876 els soldats ataquen el campament de Dull Knife, qui amb un grup de xeiennes s’amaga amb Tashunka Witko a Eder Creek. El 8 de gener del 1877 Nelson Miles els ataca a Battle Butler, però aconsegueixen escapar. Tanmateix, el 14 d'abril del 1877 uns 900 miniconjou i oglala es rendeixen, i Tashunka Witko es refugia a les muntanyes. El 5 de novembre del 1877 Tashunka Witko fou fet presoner a Fort Robinson (Nebraska) i hi és assassinat per Little Big Man i William Gentles. Tatanka Yotanka fugí al Canadà.

El 1878 s’estableixen les reserves de Wazi Ahanhan/Pine Ridge, Rosebud i Lower Brulé. El 17 d'octubre del 1877 molts seguidors de Bou Assegut van tornar, però ell amb 186 fidels no ho farà fins el 19 de juliol del 1881. Serà internat a Fort Berthold, d'on serà alliberat el 22 d'agost del 1883, mentre Sinte Galeshka fou assassinat per un dels seus, Crow Dog, acussant-lo de venut als blancs i per un obscur afer de dones.

Mentrestant, el 1874 la BIA els pressionà perquè venguessin terres disminuïnt les racions d'aliments, de manera que el 1875 van accedir-hi, esperonats per la fam. Per la Black Hills Act del 28 de febrer del 1877 foren obligats a cedir Paha Sapa; Mahpiua Luta i Sinte Galeshka ho accpeten a canvi d'una reserva de 40 milions d'acres de la que no pidien sortir, però no Tashunka Witko. Això, però, no impediria als blancs invadir el riu Tongue i matar al cap miniconjou Lame Deer. Alhora, el 1880 es creà la policia tribal a Pine Ridge i altres reserves per tal de desmantellar el poder de les societats de xefes i de guerrers, alhora que es prohibia l'ús d'armes de foc excepte als servidors de l'intendent de la reserva, nomenat per la BIA. I per si fos poc, entre el 1872 i el 1876 els exterminaren els búfals. També el 1883 es prohibiren l'ús tant de les llengües nadiues com les pràctiques religioses sota pena de presó i restricció d'aliments.

[edita] Internament a les reserves

El 1882 Newton Edmunds intentà reduir el territori siux desperionant-lo i desprestigiant als capdills. El 1888 i el 1889 intentaren prendre 5 milions d'hectàrees de Standing Rock, i envien al general Crook per pressionar-los, ja que Red Cloud i Sitting Bull s’havien negat a cedir més terres. Aleshores el president va vilar el Tractat de Fort Laramie del 1868 i va desmantellar la Gran Reserva Sioux en els set actuals. I el 1887 els aplicaren l'Allotment Act que pretenia parcel·lar totes les reserves en 8.275 propietats individuals i dividir en lots de terra comunal dins la reserva. Cada indi en rebé 30 has pel conreu i ús, per tal de donar-los sentit de la propietat, ja que consideraven que la terra era sagrada. La que va sobrar fou subhastada, i en 30 anys els siux van perdre les 4/5 parts del seu territori, així com 12 milions d'hectàrees en parcs naturals.

Cap el 1890 els cabdills miniconjou Kicking Bear/Mato Anahtaka (1846-1904) i Mahpiua Luta adoptaren les creences de la secta Ghostdance, del paiute Wovoka, qui també aconvertiria els capdills Crow Dog de Rosebud i Big Foot de Cheyenne River (creada oficialment el 1908 amb Lower Brulé. Mato Anahtaka visitaria el 9 d'octubre del 1890 Bou Assegut i l'aconvertiria, ja com havia fet amb el miniconjou Big Foot. Per això fou expulsat de la reserva, i el 15 de novembre Short Bull concentraria més de 3.000 dakota a Badlands i Big Foot en concentraria 600 al riu Cheyenne. Però el 15 de desembre del 1890 Tatanka Yotanka fou assassinat a mans de la policia índia, i dos dies després 100 hunkpapa es refugiaren al campament de Big Foot, qui decideix marxar a Pine Ridge, refugi de Mahpiua Luta. Però el 28 de desembre del 1890 foren interceptats pel major Whiteside i traslladats a Chankpe Opi Wakpala (Wounded Knee) on es produí una matança el 29 de desembre.

[edita] Redreçament

La dècada 1890-1900 fou un període de malenconia i de privacions. Des del 1900 molts es batejaren, com el mateix Black Elk. Es dedicaren també a l'agricultura, però l'honrat l'agent John Brennan, els ajudà a fer ramats, raó per la qual el 1916 fou substituït i els obligaren a deixar-ho per tal de no fer la competència als ranxers de la regió. D’aquesta manera, fins el 1920 s’aprovà un programa de lots de menjar i els donaren ajuts econòmics.

El cristianisme i d'altres creences sincrètiques s’anaren extenent entre els dakota. Ja el 1852 S.R. Riggs va compondre una Grammar and dictionnary of the lakota language, que facilitaria que el 1879 fos traduïda la Bíblia al lakota, mentre el 1878 s’obria l'Església Episcopaliana a Pine Ridge. James Blue Bird (1889- ) va introduir entre el 1903 i el 1904 la Native American Church i el culte peyote; així es calcula que el 1990, sota el lideratge de Frank Takes Gun, la NAC té com a adeptes el 40 % dels indis de Dakota del Sud. Per altra banda, el xaman Hehaka Sapa o Black Elk (1863-1950) va compondre Black Elk speaks (1932) on preveu que, després de la dissort, el seu poble tornarà a renèixer. Alhora, Luther Standing Bear va escriure Land of the Spotted Eagle (1932) on oposa l'indi, autèntic Homo americanus, al wasp.

Archie Fire Lame Deer o Tahca Ushte (1935) xaman de Pine Ridge que pren el seu nom del seu avi minoconjou, fill de Silas Fire o Wawi Yohiya, va tenir visions de medicina que l'induiren a reactivar la religió tradicional teton i el restabliment de la Sundance, amb molts adeptes a Oglala i Rosebud. Alhora, el yankton Tipi Sapa (Tenda Negra) o Philip Joseph Deloria (1854-1930) s’aconvertí del 1874 al 1892 en el primer diaca episcopalià a Standing Rock, continuat pel seu fill Vine Deloria Sr. (1901-1990), autor de l'estudi Sioux indian religion (1987). També el primer santee graduat en Dartmouth, Charles A. Eastman Ohiyesa, va compondre els llibres The soul of an indian (1911), From the deep woods of civilisation (1916) i Indian boyhood (1917). I el 1977 Harry Jumping Bull va restablir el tokala (Kit Fox WarriorSociety) per mantenir la llengua i tradicions lakotes.

El 1914 s’aprovà l'acta de ciutadania, per la qual esdevenien ciutadans nordamericans de ple dret, i alguns fins i tot lluitaren com a voluntaris en la Primera Guerra Mundial. Un total de 10.000 indis moriren lluitant a la guerra, molts d'ells sioux, que participaren en l'emissió de codis en la seva llengua per tal de no ser desxifrats pels alemanys. El 1927, però, es va construir el monument als quatre presidents a Mount Rushmore, territori sagrat siux, cosa que provocà moltes protestes.

[edita] El Red Power

Durant la dècada del 1930-1940 es produïren molts morts per alcoholisme o per accident de cotxe, i moltes dones índies foren esterilitzades sense permís, i els nens, arrabassats. També hi havia una forta corrupció als consells tribals. El 1934 s’aprovaria la Reorganisation Act per la qual els governs tribals s’escollien per constitucions i processos democràtics. Els tradicionalistes, però, s’hi oposaren perquè anul·lava el sistema tradicional del Consell d'Ancians, els clans i les famílies extensives, i donava participació als mestissos. Com a prova de la corrupció, el 1942 a Pine Ridge, el 45 % de les terres havia canviat de mans, i fins i tot el 1970 el 90 % havien estat llogades o venudes a blancs o a gent amb poc percentatge de sang índia. Alhora, durant els anys 1945-1960 el govern intentà posar fi a les reserves tot eliminant l'ajuda federal, de manera que s’invalidaven els tractats i recol·locaven els indis a les ciutats, apareixent l'economia submergida a les reserves. El 1952 es descobrí urani a Edgemont (Paha Sapa), i carbó a les reserves North Cheyenne, Crow, Wind River i Arapahoe. Les reclamacions dels consells tribals per compensacions econòmiques foren ignorades fins el 1960, quan l'AIM començà a actuar.

Durant els anys seixanta es produí un augment vegetatiu considerable, així com l'emigració de molts indis als suburbis de les ciutats, ja que la taxa d'atur a les reserves és del 52 %. Això, pèr una banda, ha amenaçat llur cultura, però també els ha donat concienciació política, social i tribal; es mostraren força actius en el moviment de recuperació cultural índia, amb membres com el cantautor Floyd Westerman i l'intel·lectual Vine Deloria Jr, autor dels manifestos Custer died four your sins i God is red; l'humorista Clyde Warrior (mort el 1968), cap de la NCAI: i un altre lakota destacat, Oyate Wacinyapi/Russell Means, fou membre fundador de l'American Indian Movement (AIM) i del Red Power. I fins i tot Billy Mills, de Pine Ridge, va obtenir la medalla d'or en 10.000 metres a les Olimpiades de Tokio del 1964. Alhora, el cap Frank Fools Crow, home medicina, durant els anys 50 va restablir la Sundance a Pine Ridge. També, però, s’iniciaria per a tots els indis el 1961 l'Era de l'Autodeterminació, amb un informe de la Comissió de Drets, Llibertats i Responsabilitats de les Tribus Nadiues, per poder desenvolupar els recursos naturals de les reserves, que de fet fou una excusa per espoliar-los millor. Així, el 1971 la corporació North Central Power Study decideix que els aqüífers de Paha Sapa havien de mantenir les explotacions minaires i proposen construir-hi hidroelèctriques.

Des del 1971 funciona un sistema educatiu en idioma lakota, i les altres tribus han rebut alguns ajuts educatius en llur llengua, i fins i tot en els vuitanta el cap oglala Milo Yellow Hair va obrir Radio Kili que emet íntegrament en lakota. El 1967 es fundaria a Minneapolis el Twin Cities Siux Council i a Dakota del Sud la United Siux. I el seu diari INDIAN COUNTRY TODAY, editat a Rapid City, es distribueix per tot EUA i Canadà.

[edita] El segon Wounded Knee

Degut a les ocupacions de terres pels blancs i que el febrer del 1972 foren linxats els oglala Raymond Yellow Thunder i Wesley Bad Heart (ja que molts tribunals no consideraven pas un delicte l'assassinat d'un indi) es produiren protestes com la marxa de protesta a Gordon (Nebraska), l'ocupació de Mount Rushmore pels oglala i la Marxa Sobre Washington del 1972, presidida per l'AIM. Alhora, a Pine Ridge, on hi vivien 12.000 oglala i tenien una taxa d'atur del 54 %, el 1973 era escollit president del Consell Tribal amb vots comprats Richard “Dick” Wilson contra el progressista Gerald One Feather. Això provocaria l'ocupació d'un trading post de Changpe Opi Wakpala/Wounded Knee per 200 militants de l'AIM comandats per Frank Clearwater i Lawrence Lamont, entre el 27 de febrer i el 8 de maig del 1973 (71 dies), i que acabaria amb la rendició sota promesa de revisió de llurs condicions de vida, investigació de les irregularitats i de reconèixer com a vàlid el Tractat de Fort Laramie del 1868, pel qual rebien més autonomia i territori, però no s’acomplí: 200 indis foren detinguts i 12 membres de l'AIM moriren en cirsumstàncies estranyes (en tres anys moriren 50 activistes indis). Tot i així, aconseguiren que el 1966 fos president tribal de Cheyenne River el progressista Alex Chasing Hawk, qui serà substituït més tard per Frank Duchesneaux. Endemés, Sidney Keith va dirigir el 1973-1975 el moviment d'oposició de cessió de terra índia a la reserva.

Leonard Peltier (AIM), barreja de dakota-sioux i chippewa, fou condemnat a dues cadenes perpètues pels fets del 1975 en què dos afents del FBI moriren en un tiroteig. Fugí al Canadà, però l'extraditaren amb proves falses i fou condemant amb proves poc convincents. Ha rebut suport de Nelson Mandela, Robert Redford i Oliver Stone. Endemés, el 1976 el capdill Dick Wilson cedí a l'estat els 382.000 acres del Monument Nacional Badlands que el govern federal els havia retornat.

El 1975 s’aprovaria l'Act of Selftermination per l'accés als fons federals i traspàs dels serveis a les tribus; i el 1978 la Llei de Llibertat Religiosa, que autoritzava rituals abans perseguits. Alhora, fou escollit president de Pine Ridge Al Trimble, qui va atacar força el comerç d'alcohol, va acabar amb la violència i donà treball a l'administració de la reserva a gent de l'AIM i dispersar els GOON. Però molts membres de l'AIM ho aprofitaren per fer absentisme, de manera que a les eleccions del 1978 vencé Elijah Whirlwind Horse, qui va anr desplaçant la gent de l'AIM i va fer tornar molts amics de Wilson. El 1980 fou substituït per Stanley Looking Elk, qui va continuar la mateixa política, de manera que l'atur a la reserva era del 70 % i amb una esperança de vida de 44 anys.

[edita] La lluita per la terra

Tanmateix, el 1978 el governador de Dakota del Sud, William Janklow, decidí cedir 700.000 acres de Paha Sapa a Union Carbide per tal de fer explotacions hidroelèctriques i nuclears (El 80 % de l'aigua de Dakota del Sud procedeix de terres índies). Per això el gener del 1979 va abolir el Departament de Protecció Mediambiental de l'Estat i s’abandonaren els projectes d'irrigació, que perjudicarien als lakota, xeyenne, arikara, crow i altres nacions del Missouri. Com a resposta, els indis organitzaren la Black Hills Alliance, que aconseguí suport dels ecologistes i antinuclears blancs i fou dirigida per Madonna Gilbert, cosina de Russell Means (WARN), i obriren una oficina a Rapid City.

El 1982 l'AIM continuà els protestes amb l'ocupació de Yellow Thunder, a Paha Sapa, mentre el cap oglala Alex White Plume negociava més teres a Washington. Només tenen el 10 % del seu territori originari, uns ingresos per família de 250 $ al mes, i una taxa del 80 % d'atur i del 70 % d'alcoholisme.

Durant els noranta les protestes continuaren. El 1993 el cap dels lakota Birgil L. Kills Straight va visitar Barcelona i s’entrevistà amb Jordi Pujol. El 14 de setembre del 1995 Caleb Shields, cap dels dakota-sioux de Montana, es manifestà a Washington amb 300 indis per protestar contra el retall pressupostari del 15 % a les despeses públiques per als indis. El 7 de juliol del 1999 el president Bill Clinton va visitar oficialment la reserva de Pine Ridge, on la taxa d'atur és del 70 % i l'esperança de vida és de 55 anys entre els homes i de 60 entre les dones.

[edita] Llista de sioux

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sioux

• Wa-na-ta
• Little Crow
• Red Cloud
• Cavall Boig
• Bou Assegut
• Spotted Tail
• American Horse
• Agalla
• Rain-in-the-face
• Short Bull
• Kicking Bear
• Black Elk
• Charles A. Eastman
• Luther Standing Bear
• Gertrude Simmons Bonnin
• Elle Cara Deloria
• John Fire Lame Deer
• Rosebud Yellow Robe
• Ben Reifel
• Billy Mills
• Oscar Howe
• Frank Fools Crow
• Elizabeth Cook-Lynn
• Tim Giago
• Archie Fire Lame Deer
• Vine Deloria Jr
• Virginia Driving Hawk Sneve
• Arthur D. Amiotte
• Leonard Peltier
• Russell Means
• Leonard Crow Dog
• Floyd Red Crow Westerman
• John Trudell
• Joseph Marshall III
• Mary Brave Bird
• Kevin Locke
• Tiffany Midge
• Delphine Red Shirt

[edita] Enllaç

• Els Yanktonai (Edward S. Curtis)
• Lakota Language Consortium
• Winter Counts exhibició del Smithsonian.
• Map de les terres sioux del Tractat de Fort Laramie

[edita] Bibliografia

• BONVILLAIN, Nancy (1989) The teton Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
• HOOVER, Herbert T (1989) The yankton sioux Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
• Dee Brown (1970) Enterrad mi corazón en Wounded Knee Bruguera, Barcelona
• Clark Wissler (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104 Barcelona
• Vine Deloria Jr (1978) El general Custer murió por vuestros pecados Dopesa, Barcelona.
• Peter Mathiessen (1984) In the spirit of Crazy Horse Viking Press, New York
• ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ramón Espasa, Barcelona, 1922.
• ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
• THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
• ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
• Albers, Patricia C. (2001). Santee. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 761-776). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
• Christafferson, Dennis M. (2001). Sioux, 1930-2000. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 821-839). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• DeMallie, Raymond J. (2001a). Sioux until 1850. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718-760). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• DeMallie, Raymond J. (2001b). Teton. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 794-820). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• DeMallie, Raymond J. (2001c). Yankton and Yanktonai. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 777-793). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• DeMallie, Raymond J.; & Miller, David R. (2001). Assiniboine. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 572-595). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• Getty, Ian A. L.; & Gooding, Erik D. (2001). Stoney. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 596-603). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.