Sigebert I
De Viquipèdia
Sigebert I (535 - Vitry, 575), rei d'Austràsia (561-575)
Fill de Clotari I i d'Ingunda. Esdevingué rei d'Austràsia el 561 a la mort del seu pare en dividir el regne de França en quatre parts. El 566 es casà amb Brunilda, filla del rei visigot Atanagild. El 567, la mort del seu germà Caribert I li proporcionà el regnat de París.
Els àvars, una tribu nòmada relacionada amb els huns, van fer incursions el 562 i el 568 que el van obligar a traslladar la seva capital de Reims a Metz.
El 567 Galswinta, germana de Brunilda i dona del seu germà Xilperic I de Nèustria, fou assassinada. Sigebert decideix venjar la seva cunyada, fet que inicia la guerra entra Nèustria i Austràsia, continuada pels seus successors.
Al 573 s´apoderà de Poitiers i de la Turaine, però el seu germà Xilperic aconseguí conquestes a l'Aquitània i per un temps aconseguí també Reims. El 575, després de que Xilperic trenqués una treva, Sigebert es fa amb el seu regne, però serà assassinat a Vitry per ordre de Fredegunda (llavors esposa de Xilperic, possible assassina de Galswinta) poc després de proclamar-se rei.
El seu fill Xildebert II, de cinc anys d'edat, és proclamat rei d'Austràsia a Metz.
| Precedit per: Clotari I |
Rei d'Austràsia 561 - 575 |
Succeït per: Xildebert II |
