Serenoa repens

De Viquipèdia

Serenoa repens
Serenoa repens a Florida
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Liliopsida Ordre: Arecales Família: Arecaceae Subfamília: Coryphoideae Gènere: Serenoa Hook.f. Espècie: S. repens
Nom binomial
Serenoa repens (Bartram) J.K.Small[1]
Sinònims
Chamaerops serrulata Michx.[1] Corypha repens W. Bartram (basiònim)[1] Sabal dealbata hort. ex L. H. Bailey[1] Sabal serrulata (Michx.) Nutt. ex Schult. & Schult. f.[1] Serenoa serrulata (Michx.) G. Nicholson[1]

Serenoa repens és una petita palmera americana força utilitzada com a planta medicinal. Serenoa fa referència al botànic nord-americà Sereno Watson (1826-1892) qui va descobrir per exemple l'espècie Brahea armata S. Watson,repens ve del llatí i vol dir reptant. Malgrat no tenir noms populars en català, el fet de que en molt idiomes es conegui com sabal, fa pensar que fàcilment aquest nom sigui trascrit i acceptat en català.

És una espècie endèmica d'Estats Units, des de les costes de Carolia Sud fins les de Luisiana. Abunda al sud de Florida, on forma colònies gegants. Sovint la veiem sota els boscos de pins o de Sabal palmetto.

Taula de continguts 1 Descripció morfològica 2 Ecologia 3 Farmacologia 3.1 Composició química 3.2 Usos medicinals 3.3 Accions farmacològiques 3.4 Toxicitat 4 Cultiu 5 Curiositats 6 Referències 7 Bibliografia 8 Enllaços externs

[edita] Descripció morfològica

És una palmera petita i arbustiva. Les fulles són palmades (però no costapalmades) i coriàcies, la coloració és varia entre tonalitats grises, verdes o groguenques. Poden estar recobertes d’una lleugera capa de cera. Els pecíols són prims i poden arribar a fer 1 metre tenen espines petites sobretot a la part basal que han inspirat el nom en anglès saw palmetto (palmera de serra).

El tronc és aeri i pot arribar a fer 3 o 4 metres, algunes vegades es troba erecte, però el més freqüent es veure’l a nivell de terra o subterrani. Poden ser dicotòmics o tenir ramificacions laterals, és una característica que no s’acostuma a veure en palmeres.

La inflorescència és més curta que les fulles, està formada per centenars de flors petites, blanques i hermafrodites. El calze és tubular i curtament trilobulat. Els filaments dels estams estan soldats a la base

El fruit són drupes negres que semblen una oliva de gran tamany (màxim 2cm).

L’endosperm de les llavors és llis.

Es pot confondre amb altres palmeres que també tenen tronc prims i fulles palmades: Acoelorraphe wrightii, Chamaerops humilis, Guihaia, Ledipocaryum tenue, Mauritiella, Nannorrhops ritchiana, Rhapidophyllu hystrix, Rhapis i Zombia antillarum.

[edita] Ecologia

Té un resistència increïble a condicions climàtiques extremes: ciclons, esquitxades d’onades, sequera, calors caniculars, gelades o fins i tot són capaces de sobreviure a incendis forestals. Encara que pot viure en diferents tipus de terres, en la majoria dels casos són terres sorrencs o calcaris. El clima del sud-est d’Estats Units és subtropical humit amb estius llargs i càlids i hiverns curts i suaus. Però poden presentar-se onades de fred procedents del nord i provocar gelades que la palmera resisteix.

[edita] Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

[edita] Composició química

Les dades bibliogràfiques sobre la composició química de la droga són escassos. Els fruits i llavors són rics en oli constituit per triglicèrids que contenen un 50% d’àcids grassos de 14 o menys àtoms de carboni. Aquests àcids grassos (sobretot el lauric) es troben a l’extracte lípid-esteròlic comercial que a més conté alcans lineals (de 9 a 28C), alcans amb alcohols (hexaconsanol 26C, octacosanol 28C, triacontanol 30C) i els seus ésters, alquens monoènics (12,13 i 24C), fitoesterols (sitosterol, campesterol, cicloartenol i derivats del sitosterol i poliprneols.

[edita] Usos medicinals

Tractament dels trastorns miccionals moderats causats per càncer de pròstata. Com actua sobre els nivells de testoterona es pot utilitzar com a remei per la caiguda del cabell.

[edita] Accions farmacològiques

L’extracte causa un efecte antiandrogènic en rates castrades per interacció amb el metabolisme i mecanisme d’acció de la testosterona a nivell prostàtic. In vitro inhibeix la 5α-testosterona reductasa i la 3α-cetosteroide reductasa. Tant in vitro com in vivo disminueix la unió entre la DHT (dihidrotestosterona) i els seus receptors citosòlics i nuclears. Hi ha altres estudis que contradiuen aquestes dades: la inhibició de la 5α-testosterona reductasa i la unió dels andrògens als seus receptors es produeix només a dosis molt elevades, i per tant no específiques. Altres autors, distingeixen dels efectes que produeixen sobre els isoformes 1 i 2 de la 5α-testosterona reductasa. A l’extracte se li atribueixen propietats antinflamatòria i antiedematosa per inhibició de la cilcloxigenasa i la lipoxigenasa. També es possible que existeixi una activitat espasmolítica i efectes inhibidors dels factors de creixement prostàtics. L’administració diària de l’extracte (320mg/dia) no modifica significativament els nivell d DHT plasmàtica ni altera el nivell de PSA (antigen prostàtic específic). L’ús a llarg termini provoca una disminució dels receptors hormonals prostàtics. S’ha intentat demostrar l’interès clínic enfront de l’hiperplàsia benigne de pròstata. Arribant a la conclusió de que després d’un a tres mesos de tractament (320-480mg/dia) es produeix una millora de la simptomatologia.

[edita] Toxicitat

No presenta contraindicacions.

[edita] Cultiu

Com totes les palmeres originàries de Florida és una amant del calor, encara que pot sobreviure al fred. Està acostumada a estius càlids i humits. Per aquestes característiques convé regar-la freqüentment quan la tenim en test, en mesos humits el millor que podem fer és posar el test dintre d’un recipient amb aigua. En regions temperades el cultiu s’ha de fer al sol per captar el màxim de calor. En canvi, en climes tropicals es pot fer també a l’ombra.

Les llavors germinen en dos o tres mesos en un substrat càlid i humit. Canviar una palmera adulta de zona és molt complicat i acostuma fracassar, és un fet sorprenent perquè és capaç de sobreviure a condicions extremes.

A Espanya es va començar a comercialitzar cap al 1994, però a Estats Units s’utilitza com a arbust ornamental o defensiu pels seus pecíols espinosos.

[edita] Curiositats

És la palmera endèmica d’Estats Units més abundant en estat natural. Pot formar matolls molt invasors que en pinars i terrenys dedicats al cultiu es consideren males herbes. S’eliminen per mètodes agressius com bulldozers o excavadores.

La forma de creixement és peculiar: en les axil•les de les seves fulles poden brotar tant inflorescències com noves branques amb fulles.

Abans de l’arribada dels europeus els fruits de Serenoa repens eren un aliment utilitzat pels indis. Es pot apreciar el seu sabor dolç, picant oliós i finalment amarg si s’aconsegueix superar el fort olor que desprèn la polpa. Els indis de Florida també utilitzaven el fruit com a afrodisíac o per tractar problemes urinaris. Aquest coneixement va passar als europeus. Al 1870 ja s’havien fet les primeres observacions terapèutiques. Però fins als 1970 els laboratoris Pierre Fabre no van demostrar la seva eficàcia pel tractament d’hipertrofia benigne de pròstata. Actualment, és el fàrmac més utilitzar a França per tractar-la.

La producció anual supera les 4500 tones i es fa en la seva totalitat a Florida.

Molt poques palmeres tenen aplicació en medicina perquè produeixen pocs metabolits secundaris. Són excepcions Serenoa repens i Areca catechu que s’utilitza en oftalmologia i parasitologia.

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Palmeras. Ediciones Mundi-Prensa. Jose Antonio del Cañizo.
• Palmeras, cultivo y utilización.Ediciones Omega. Pierre Olivier Albano.
• Guía de estudia e identificación de palmeras. Ediciones Omega. Martin Gibbsons.

[edita] Enllaços externs

• Serenoa in Flora of North America
• Serenoa repens
• Serenoa repens from Floridata

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].