Senyal d'àudio
De Viquipèdia
Un senyal d'àudio és un senyal electrònic que és una representació elèctrica exacta d'un senyal sonor. Normalment està fitat al rang de freqüències audibles pels éssers humans que està entre els 20 i els 20.000 Hz. aproximadament (l'equivalent, gairebé exacte a 10 octaves).
Atès que el so és una ona de pressió, es requereix un transductor de pressió (un micròfon) per a convertir les ones de pressió d'aire (ones sonores) en senyals elèctrics (senyals analògics). La conversió contrària es realitza mitjançant un altaveu, que converteix els senyals elèctrics en ones de pressió d'aire.
Un sol micròfon pot captar adequadament tot el rang audible de freqüències, en canvi per a reproduir fidedignament aquest mateix rang de freqüències solen requerir-se dos altaveus (d'aguts i greus) o més.
Un senyal d'àudio es pot caracteritzar, succintament, per la seva dinàmica (valor de pic, rang dinàmic, potència, relació senyal-soroll) o pel seu espectre de potència (ample de banda, freqüència fonamental, harmònics, distorsió harmònica, etc.).
Així, per exemple, un senyal que representi veu humana (senyal vocal) no sol tenir informació rellevant més enllà dels 10 Khz., i de fet en telefonia fixa es prenen només els primers 4 Khz. Amb 2 Khz. n'hi ha prou per a que la veu sigui comprensible, però no per a reconèixer al parlant.
