Sant Martí de Provençals

De Viquipèdia

Sant Martí de Provençals (o, simplement, Sant Martí) és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

El seu nom prové de l'antic municipi del pla de Barcelona, Sant Martí de Provençals, que va ser un poble independent des del 1714 fins al 1897. Actualment el districte es divideix en quatre barris: la Verneda, el Clot-Camp de l'Arpa, el Poblenou i el barri del Barri del Besòs.

El districte de Sant Martí concentra la major part de les platges de Barcelona en els seus 2.675 metres de litoral. Amb 938 hectàrees i 221.029 habitants (2005), és el segon districte de la ciutat en extensió real i població.

[edita] Etimologia del nom

El nom de Provençals prové de la paraula llatina provincialis, utilitzada pels romans per anomenar els camps situats més enllà de les muralles de les ciutats. Per altra banda, el nom de Sant Martí és el de la primera església edificada.

[edita] Els orígens

Hi ha diverses opinions sobre l'origen de la població. Una d'aquestes és la del Josep Moran i Ocerinjauregui. Aquest autor diu que troba més versemblant la teoria de l'assentament dels repobladors provençals que hauria tingut lloc molt abans de l'època de Ramon Berenguer III, quan el rei carolingi Lluís el Pietós recuperà Barcelona de mans dels sarraïns. A l'edat mitjana Sant Martí de Provençals s'estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins als marges del riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel.

Aquest territori es va desenvolupar cap al nord a partir del segle X, gràcies a la presència del Rec Comtal, que portava l'aigua de Montcada a Barcelona. D'altra banda, les terres de més al sud, plenes d'aiguamolls, es van transformar a mitjan segle XVII en els territoris de major activitat industrial de l'estat espanyol.

[edita] La unió a Barcelona

Fins l'any 1716, Sant Martí de Provençals va ser una parroquià sota la jurisdicció de Santa Maria del Mar. A partir d'aquesta data i a conseqüència del Decret de Nova Planta es va convertir en un municipi independent fins al 1897, en què va ser agregat a la ciutat de Barcelona.

[edita] L'època industrial

Al segle XVIII s’inicià a la part baixa de Sant Martí, el Poblenou, un procés industrial amb l'assentament primer dels prats d’indianes i posteriorment dels edificis fabrils. Els motius fonamentals que van portar els industrials a instal·lar les seves fàbriques a Sant Martí de Provençals van ser el baix preu dels terrenys, l'abundància d’aigua, la proximitat al port de Barcelona i el pagament d’uns impostos molt baixos. Aquests factors van fer que el nombre de fàbriques anés en augment; al 1885 hi havia 60 fàbriques, i al 1888 ja n’eren 243. Les primeres fàbriques que es van instal·lar al Clot i al Camp de l'Arpa van ser les farineres, seguides per les indústries tèxtils, les adoberies, les bòbiles, les de productes químics i moltes d’altres.

Al final del segle XIX el barri s’havia convertit en un assentament industrial i obrer, consolidat urbanísticament amb la instal·lació de fàbriques i d’habitatges. Aquest fet va comportar un augment molt important de la població, que molt sovint procedia de la resta de Catalunya i de l'Aragó. Tot aquest procés industrial implica un canvi en la condició social de la població, que esdevé predominantment obrera, i que la premsa d'aquells anys reflectí en les seves pàgines (vegeu les enllaços externs).

[edita] La Guerra Civil

Al 1936, part de l'exèrcit espanyol, seguint el general Francisco Franco i d'altres, es va arremorar contra la Segona República. Al barri de Sant Martí, on ara és l'actual camp de futbol del Júpiter, Sant Martí va declarar la guerra contra les tropes de Franco; com que el Poblenou era una de les barriades més importants de Barcelona, arran d'aquests fets la revolució hi va començar amb molta força. Xavier Benguerel era un important escriptor que va patir la guerra en aquest escenari.

Els republicans van posar passos fronterers perquè no s'infiltressin espies franquistes al barri i a la ciutat. La majoria de la població no era feixista, però rebien un dur tractament per les brigades republicanes. Cada dia la gent s'ajuntava en una plaça on els generals de la República donaven les informacions de com anava la guerra. Com que l'exèrcit republicà cada vegada requeria més armament, les antigues fàbriques metal·lúrgiques van passar a fabricar armes. Al cap de poc temps començaren a escassejar els aliments, i va florir un mercat negre que va perdurar més enllà de l'acabament de la guerra.

L'emplaçament actual del Fòrum era conegut com el Camp de la Bota, lloc on inicialment van ser afusellats els franquistes i on més tard van ser afusellats els republicans.