Fort Pienc

De Viquipèdia

Fort Pienc és un barri de la ciutat de Barcelona del districte de l'Eixample. Actualment abasta l'àrea delimitada per un perímetre que discorre per l'avinguda Diagonal (des del carrer de Nàpols fins a la Plaça de les Glòries), avinguda Meridiana, carrer dels Almogàvers, carrer de Roger de Flor (només una illa), avinguda de Vilanova (només una illa), Passeig de Sant Joan, Gran Via i carrer de Nàpols fins a la Diagonal. El barri compta amb 29.098 habitants (segons el cens de l'any 2002) i té l'índex de població jove més elevat de l'Eixample.

El barri està situat al voltant de l'antic fort militar del mateix nom (on ara hi ha un institut IES Fort Pius) que prové d'aquesta fortificació construïda pel primer rei borbó, Felip V, dins del pla d'instal·lacions militars que va manar aixecar amb l'objectiu de mantenir sotmesa la ciutat que s'havia rebelat en la guerra de 1714. Aquestes edificacions fortificades incloïen la Ciutadella i un fort avançat (Fort Pius o Fort Pienc), situat al voltant de l'indret on avui s'aixeca l'antiga estació del Nord.

[edita] Breu història del barri

Fins a mitjans del segle XIX, existia una llei que impedia construir vivendes a menys d'una certa distància de les muralles. Al pla on actualment s'assenta el barri estava ocupat només per infraestructures de la mateixa ciutat com la carretera a Horta (se'n conserva el traçat a l'illa Ausiàs Marc - Nàpols - Alí Bei - Roger de Flor), la carretera de Ribes (encara se'n conserva el traçat) o el col·lector del Bogatell (que recollia les aigües interceptades pel tros més septentrional de la muralla). La història de Fort Pienc doncs, comença amb l'enderrocament definitiu de les muralles i l'aprovació del Pla d'Eixample el 1859, obra de l'enginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerdà.

El barri tenia bones perspectives per créixer degut al desplaçament de la centralitat cap a l'actual Plaça de les Glòries que proposava Cerdà. Ben aviat, començaren a construir-se les primeres edificacions i també noves infraestructures que caracteritzarien el barri, com les línies de ferrocarril i l'estació del Nord.

Aquesta estació ferroviària, construïda el 1861, era el punt d'arribada dels trens de la línia de Lleida. La façana era d'estil neoclàssic i l'estació va ser ampliada el 1910 amb la construcció de la gran coberta amb estructura metàl·lica. L'accés principal, construït més tard, és obra de Demetri Ribes. Actualment alberga un gimnàs municipal. L'Estació del Nord ha estat durant molts anys el centre neuràlgic d'aquest barri molt freqüentat pels transportistes.

El barri va haver de conviure amb nombroses vies de ferrocarril. A part de les línies que discorren per l'actual carrer d'Aragó, les que van per les actuals avinguda de Vilanova i Meridiana i les que pugen des de l'estació de França a l'actual Plaça de les Glòries, també existien extenses platges de vies, estacions de mercaderies i tallers ferroviaris on actualment hi ha el Parc de l'Estació del Nord, el camp de futbol Fort Pienc i l'Auditori. Per sort, el barri no estava del tot aïllat amb la connexió que encara quedava amb el centre i els ponts, com el Pont de Marina, una impressionant estructura d'arcs poc peraltats que salvava l'antiga platja de vies d'entrada a l'estació del Nord (i també l'actual calaix del ferrocarril) amb 4 trams d'uns 35 metres de llum i 25 d'amplada. El pont va propiciar també l'aparició d'un focus important de prostitució a la ciutat, focus que amb els anys anà traslladant-se a la part alta del carrer Wellington i que amb l'arribada del tramvia s'ha consolidat a la part baixa del carrer Sardenya.

La velocitat de creixement del barri es va veure una mica frenada pel fet que les xarxes de serveis urbans (sanejament, aigua potable...), sempre interconnectades aprofitaven la connexió entre Barcelona i Gràcia per l'actual Passeig de Gràcia per ramificar-se.

Tanmateix, l'arribada del metro Transversal, Marina fou durant molts anys final de línia, i l'impressionant augment de població que va patir Barcelona durant els primers cent anys de l'Eixample van acabar de consolidar el barri.

Arran de la llei d'ordenació municipal de 1980, la zona compresa entre el parc de la Ciutadella i l'Estació del Nord va passar a pertànyer al districte de Sant Martí. El barri va quedar dividit i va patir uns anys d'oblit per part de les institucions i poques actuacions urbanístiques.

Durant la febre olímpica el barri va ser àmpliament remodelat. L'estació del Nord es trobava abandonada, juntament amb les seves dependències i tot l'espai que havia ocupat la seva platja de vies entre els carrers Alí Bey, Almogàvers, Marina i Nàpols. Part d'aquest espai fou dedicat a l'actual camp de futbol. Més endavant un altre espai es va enjardinar tot creant el Parc de l'Estació del Nord i una altra gran part es reconvertí en l'actual terminal d'autobusos. L'estació del Nord fou remodelada per a acollir les disciplines de tennis taula durant els Jocs Olímpics (en els Paralímpics també fou utilitzada), i més endavant s'hi va instal·lar un gimnàs municipal i una comissaria de la guàrdia urbana. També es va prolongar el carrer Sardenya per sobre les vies mitjançant un pont. En l'última fase, s'enjardinà l'última zona que quedava abandonada tot ampliant el Parc pel nordest fins als límits actuals.

[edita] El barri avui

Avui, el centre social del barri és la plaça de Fort Pienc, davant de l'illa d'equipaments a l'antiga illa FICHET, entre els carrers de Ribes i d'Alí Bei. L'illa, és fruit d'una antiga i llarga reivindicació veïnal que acull nombroses instal·lacions socials (biblioteca, escola bressol, mercat, centre cívic, llar de gent gran...).

Avui el barri acull també els nous equipaments culturals del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L'Auditori i l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

[edita] Monuments d'interès

Fotografia de l'arc de Triomf de Barcelona

A l'interior del barri, hi destaquen la Plaça de Braus de la Monumental, l'edifici històric de la companyia General Catalana de Electricidad (conegut també per Hidroelèctrica de Catalunya, posteriorment FECSA i actualment ENDESA), el Pont de Marina...

Just a la frontera, destaquen l'Arc de Triomf de Barcelona, que fou l'entrada de l'exposició Universal del 1888 i el Palau de Justícia.

[edita] Comunicacions

El barri està comunicat amb:

• Tres línies de metro explotades per TMB: L1 (estacions d'Arc de Triomf, Marina i Glòries, aquesta última just fora del perímetre del barri), L2 (estacions de Tetuan i Monumental )i L4 (Girona i Bogatell, totes dues a l'exterior del barri però servint-lo igualment)
• Cinc línies de ferrocarril explotades per RENFE: R1, R3, R4, Ca4 i Ca5 a l'estació Arc de Triomf.
• Una línia de tramvia éxplotada per Tram: T4 o TramBesòs: estacions de Marina, Auditori | Teatre Nacional i Glòries, totes tres situades just a la frontera del barri.
• Autobusos: de TMB 6, 7, 10, 19, 40, 42, 50, 51, 54, 55, 56, 62 i 141; i de Tusgsal: B21, B25, N0, N2, N3, N7, N9 i N11.

El barri també alberga l'estació de línies regulars d'autocars Barcelona Nord ubicada al costat de l'antiga estació de ferrocarril i l'estació de principal de Barcelona de la companyia d'autocars Sagalés que cobreix, entre altres, les línies cap als aeroports de Girona i Reus.