Galvany

De Viquipèdia

Mercat de Galvany, acabat per l'arquitecte Antoni de Falguera el 1912.

El barri de Galvany ocupa el sud-oest de l'antic poble de Sant Gervasi de Cassoles integrat en l'actual districte de Sarrià-Sant Gervasi a la ciutat de Barcelona, i ocupa la superfície delimitada pels carrers Calvet, Via Augusta, Aribau i Diagonal fins a la confluència amb Travessera de Gràcia i Calvet. Aquesta zona, en la divisió en barris aprovada per l'ajuntament de Sant Gervasi el 1879, correspon aproximadament amb el barri de Lledó, que pren el nom de l'antic Mas Lledó.^[1] El nom actual del barri ve del Camp d'en Galvany, la urbanització del qual la va començar el 1866 el seu propietari, Josep Castelló i Galvany,^[1] que amb el seu altre cognom va donar nom també a la plaça de Castelló, ja per damunt de la Via Augusta. Després el nom de Galvany l'ha conservat sobretot el mercat municipal de Galvany, situat al centre del barri entre els carrers Santaló, Calaf, Amigó i Madrazo, i que té una placa a la façana del carrer Santaló recordant que en Josep Castelló donà a l'ajuntament els terrenys on s'aixeca.

La població del barri és majoritàriament d'extracció social burgesa i de classe alta i el nucli més antic es troba al voltant dels carrers Sagués i Amigó. A partir de la dècada dels cinquanta del segle passat s'hi van aixecar nombrosos edificacions, de les quals les més luxoses es troben al carrer Muntaner.

Avui és un barri amb una gran vida nocturna per la gran quantitats de bars, restaurants i locals nocturns que hi ha especialment al voltant del carrer Santaló i adjacents