Districte de Sant Andreu
De Viquipèdia
El districte de Sant Andreu és el tercer dels districtes de Barcelona en extensió, amb una superfície de 653 hectàrees i amb una població de 142.598 habitants (2005). Situat al nord de la ciutat, està limitat pel riu Besòs, que fa de frontera entre Barcelona, i els pobles veïns: Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, i els districtes barcelonins: Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí.
La configuració d'aquest districte data de l'any 1984, quan la ciutat de Barcelona va aprovar la divisió territorial actual en 10 districtes. Arran d'aquesta divisió, el districte de Sant Andreu va tornar a recuperar els barris de la Trinitat Vella i el Congrés.
Actualment, està format per 7 barris d'origen històric molt divers: Sant Andreu de Palomar, la Sagrera, Trinitat Vella, Baró de Viver, Navas, Congrés i Bon Pastor.
El nucli més antic del districte es Sant Andreu de Palomar, del que pren el seu nom. Aquesta zona va ser habitada durant l'època neolítica com demostren las restes arqueològiques trobades en diversos indrets.
Després de l'any 218 a.c. darrera el desembarcament del exèrcits de Roma a Empúries, les terres que posteriorment es dirien Sant Andreu, van ser creuades per la xarxa viària que unia Barcino amb el Vallés i amb la Via Augusta. Igualment l'aigua d'aquestes contrades van servir per abastir Barcino, com demostra l'aqüeducte romà trobat recentment al Barri de Tramuntana.
El topònim Palomar es descriu per primera vegada a una escriptura de l'any 991 i podria ben bé ser un lloc escaient per a la cacera de coloms silvestres, els tudons. Durant aquest segle ja existia un temple a Sant Andreu, del qual, la menció més antiga que s'en té constància data de l'any 966. La menció de 'Sant Andreu de Palomar' no apareix fins ben entrat el segle XI.
La canalització d'aigua derivada del riu Besòs prop de Montcada i Reixac i que es dirigia cap a Barcelona tot seguint una línia de mínim pendent, travessant els termes de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals, era el Rec Comtal, que regava cultius i feia anar molins (encara avui es conserven els fonaments de l'antic Molí de Sant Andreu, a tocar de les ja eliminades casernes militars). A més a més del de moliner, a la vila es varen anar desenvolupat diversos oficis durant la Baixa Edat Mitjana: flequers, carnissers, ferrers, boters,... convertint Sant Andreu de Palomar en un destacat nucli urbà.
La Revolta dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan els sometents de Sant Celoni, de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del Comte-duc d'Olivares, que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants. S'enfilaren cap a Barcelona, on van alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergós i Serra, donant mort al Comte de Santa Coloma Virrey de Cataluña i tingueren la ciutat a mercè seva.
Al llarg del segle XIX, Sant Andreu de Palomar va anar deixant d'ésser un poble agrícola i es va anar industrialitzant. Fàbriques tèxtils com El Vapor de Fil (posteriorment Fabra i Coats, i Coats Fabra) i d'altres com la Industrial Harinera Barcelonesa, La Maquinista Terrestre i Marítima, la Fàbrica de Gas... juntament amb el primer tramvia interurbà a vapor, l'anometat Tramvia de Foc' (1879), van anar canviant la fesomia i la densitat demogràfica del poble.
El 20 d'abril de 1897 la reina d'Espanya, signà el "Decreto de Agregación" que va annexionar, Sant Andreu de Palomar i molts altres pobles del Pla de Barcelona (Gràcia, Sants, Les Corts, Horta, Sant Martí, Sant Gervasi, posteriorment Sarrià) a la creixent metròpoli. Posteriorment l'antic terme municipal va ser esquarterat i repartit per els districtes d'Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris, i el propi de Sant Andreu va rebre parts de Sant Martí.
A la insurrecció de 1936 van haver col·lectivitzacions i control de nombroses empreses, represàlies, i canvi de nom, Sant Andreu de Palomar passa a anomenar-se, per les forces republicanes, L'Harmonia de Palomar (per allò de allunyar-se de l'Església). A l'acabament de la guerra, va tornar al seu nom tradicional.
L'antiga fàbrica de camions i autocars Pegaso (abans Hispano Suiza) va estar instal·lada en el districte de Sant Andreu. Actualment, els terrenys de la citada fàbrica, estan ocupats pel Parc de la Pegaso.
[edita] Pàgines relacionades
[edita] Enllaços externs
Ciutat Vella: La Barceloneta • El Gòtic • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera • El Raval
Eixample: Esquerra de l'Eixample • Dreta de l'Eixample • Sant Antoni • Fort Pienc • Sagrada Família
Sants-Montjuïc: Hostafrancs • La Bordeta • Montjuïc • Poble-Sec • Font de la Guatlla • Sants • La Marina del Prat Vermell
Les Corts: Les Corts • Pedralbes • Sant Ramon - Maternitat
Sarrià-Sant Gervasi: Vallvidrera • El Tibidabo • Les Planes • El Putget i Farró • Sant Gervasi - Galvany • Sant Gervasi - La Bonanova • Les Tres Torres • Sarrià
Gràcia: El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova • Vila de Gràcia• El Coll • La Salut • Vallcarca i els Penitents
Horta-Guinardó: Baix Guinardó • Can Baró • El Carmel • La Font d'en Fargues • Font del Gos • El Guinardó • Horta • La Clota • Montbau • Sant Genís dels Agudells • La Teixonera • La Vall d'Hebron
Nou Barris: Vallbona • Can Peguera • Canyelles • Ciutat Meridiana • La Guineueta • Porta • La Prosperitat • Les Roquetes • Torre Baró • Torre Llobeta • La Trinitat Nova • El Turó de la Peira • Verdum • Vilapicina
Sant Andreu: Baró de Viver • El Bon Pastor • El Congrés i els Indians • La Sagrera • Navas • Sant Andreu • La Trinitat Vella
Sant Martí: El Besòs i el Maresme • El Clot • El Camp de l'Arpa del Clot • La Verneda i la Pau • El Poblenou • Sant Martí de Provençals • Provençals del Poblenou • Diagonal Mar• La Vila Olímpica • El Parc i la Llacuna
