Sant Genís de l'Ametlla

De Viquipèdia

Coordenades: 41° 40′ 25.52″ N 2° 15′ 34.61″ E

L'església parroquial de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès, va ser el nucli fundacional de l'actual municipi al segle X. D'origen romànic, va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. En l'actualitat es practica culte regularment i d'ella en depenen, eclesiàsticament, el Santuari de Puiggraciós, l'ermita de Sant Nicolau i l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Ampliació barroca 1.2 La guerra civil 2 Arquitectura 2.1 Façana 2.2 El campanar 2.3 El Baptisteri 3 Milcentenari 4 Agraïments 4.1 Bibliografia

Història

A començaments del segle X Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de l'Ametlla. L'any 906 fou present en un sínode celebrat a Barcelona presidit per l'arquebisbe de Narbona Arnust. Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l'església de Sant Genís, situada a la població de l'Ametlla (aleshores anomenada Amigdala). És, però, l'any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe de Barcelona Teodoric consagra solemnement l'església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva el pergamí que conté l'acta d'aquest històric esdeveniment: "En l'any de l'encarnació del Senyor 932, indicció V, era 970, l'il·lustre baró de nom Teodoric, per la gràcia divina, bisbe de la Santa Seu de Barcelona, va venir a la vila anomenada Ametlla, en el comtat de Barcelona, i a l'església aquí situada per dedicar-la a Sant Genís, pregat per l'abadessa Emma i els parroquians...".

Corria el segle XII quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l'arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer l'any 1123. D'aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l'edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.

Des de l'any 1619 hi ha dos patrons a la parròquia, per concessió del bisbe de Barcelona de l'època, Joan de Montcada i Gralla. Aquests dos patrons es diuen Sant Genís, Sant Genís de Roma era actor i Sant Genís d'Arle era notari.

Ampliació barroca

Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s'edificà sobre l'antiga església. Al costat sud-est de la façana s'aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l'any 1692, per bé que més endavant se n'incrementà l'alçada. De la mateixa època és la rectoria, adossada a la cara posterior del temple parroquial.

La guerra civil

L'inici de la guerra civil espanyola, al juliol de 1936, és temps de revoltes i de crema d'esglésies. Una hàbil maniobra de l'Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d'un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s'havia destinat l'edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l'església. També van derruir l'altar major amb el seu retaule d'estil neoclàssic. D'aquella desfeta només se salvà la pila baptismal que data de segle XVI i diferents peces d'orfebreria, gràcies a la ràpida actuació d'uns honrats vilatans que van poder retirar-les oportunament i guardar-les en lloc segur. Una acció similar es va dur a terme amb les escultures del portal a les que sel's hi va tallar, i guardar, el cap per desanimar als revolucionaris a destruir els símbols religiosos.

Acabada la guerra civil es féu una reforma exterior i interior del temple, recuperant els caps dels sants. És va transformar l'escalinata modernista d'entrada al temple i es modificà l'estructura del campanar.

Arquitectura

L'estructura actual correspon a l'ampliació del 1679-1692, d'estil barroc.

Te un cos rectangular amb tres naus, sense transsepte. La central acaba en un absis. La nau lateral sud te una petita capella lateral i, a continuació, el vestigi de mur romànic original. La nau lateral nord, dóna accés a tres capelles laterals.

Als costats de l'entrada hi ha el baptisteri al nord i l'escala d'accés al cor i al campanar al sud. El cor ocupa el sostre del baptisteri i de la zona d'accés posterior al portal.

Façana

Al portal dues pilastres sostenen un arquitrau. El fris és decorat amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d'Arle. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor. Al 1943 es decorà l'absis amb unes pintures murals, amb les imatges sobreposades dels patrons de la parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arle.

Abans de la façana hi ha una escalinata d'accés des del nivell del carrer. En aquest espai va estar situat el cementiri fins que va ser traslladat al seu enclavament actual al 1902. Llavors l'arquitecte Manuel Raspall hi construí una escalinata modernista que va ser modificada en unes obres de reforma junt amb el campanar en 1955.

El campanar

El campanar de l'església s'aixeca al costat sud-est de la façana principal. La construcció s'inicià versemblantment l'any 1691, quan acabaren les obres del nou temple. Aleshores era rector de la parròquia Mn. Jaume Quintana. Presenta una àmplia planta quadricular amb aspecte de gran solidesa. Més endavant es considerà que el campanar no era prou reeixit i que calia fer-lo més alt per aconseguir proporcions més adients. Coronava la torre una altra planta quadrada més reduïda que la del campanar, coberta per una piràmide truncada on s'hi allotjava la maquinària del rellotge i el suport metàl·lic de les campanes.

Però aquesta reforma durà ben poc atès que una nova modificació tant de forma com d'alçada es portà a terme l'any 1955 en ocasió d'una nova remodelació de l'església i de la rectoria. Se substituí la cúspide de la torre per una teulada piramidal. L'alçada s'incrementà construint tres obertures quadrades a cada cara de la torre per sobre dels finestrals de campanes. Al 1956 es festejà la inauguració de les obres amb l'assistència del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus que presidí la benedicció de les vuit campanes noves. Amb motiu de la cel·lebració del milcentenari de la fundació, l'any 2006 s'instal·là un sistema automàtic de la campaneria i així s'ha acabat la generació de bons campaners, "sit transit gloria mundi".

El Baptisteri

El baptisteri és una peça en forma de petita capella situada al lateral nord del temple que es construí vers l'any 1952. En el seu interior hi ha una pila baptismal de pedra treballada, en ús des del segle XVI. En el recinte també s'hi pot veure una pintura de notable valor artístic que escenifica Sant Joan Baptista batejant Jesús de Natzaret envoltat d'àngels. És d'estil italianitzant, probablement del segle XVI amb un marc també de l'època.

Milcentenari

L'any 2006 es compliren 1100 anys del origen de la parròquia, motiu pel qual s'organitzaren diferents actes commemoratius. El dia 25 d'agost després d'un ofici solemne presidit pel bisbe Mns. J.Àngel Sáiz i amb l'assistència de les autoritats municipals s'inaugurà un mural al·legòric de bronze, afixat a la cara ponent del campanar. És una obra d'en Miquel Rocabruna, que simbolitza el document on es fa referència de l'esglesiola que hi havia al territori anomenat Amindola i el bàcul de l'abadessa Emma, deixant així constància de la celebració del milcentenari.

Agraïments

La informació per fer aquest article s'ha extret de la web de la parroquia de l'Alfred Santacana amb la seua autorització.

Bibliografia

• Història general de l'Ametlla del Vallès. ISBN 849337984-0
• Noticia històrica de l'Ametlla del Vallès de Josep Badia. ISBN 84-7705-168-2
• Revistes Amindola. Publicació periòdica de Joan Bellavista.