Sageta (constel·lació)

De Viquipèdia

Per altres significats de sageta vegeu: Sageta

Sagitta
clicau per engrandir la imatge
Abreviatura	Sge
Genitiu	Sagittae
Simbologia	la Sageta
Ascensió recta	19,8333 h
Declinació	18,66°
Àrea	80 graus quadrats Posició 86ena
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	0
Estrella més brillant	γ Sge (Magnitud aparent 3,47)
Meteors
Constel·lacions amb què limita	Vulpecula Hercules Aquila Delphinus
Visible a latituds entre +90° i −70° Durant Agost es dóna la millor visibilitat

Sageta (Sagitta segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional) és la tercera de les constel·lacions, començant per la més petita (només Equuleus i Crux són més petites). Fou inclosa per Claudi Ptolemeu a la seva llista de 48 constel·lacions.

Situada molt lluny al nord del pla de l'eclíptica, aquesta constel·lació es pot veure des de tot l'hemisferi nord i només és invisible des de la part més meridional de la Terra.

[edita] Estrelles principals

[edita] Sham (α Sagittae)

Sham (α Sagittae) és l'unica estrella de la constel·lació que porta un nom si bé no és la més brillant. Amb una magnitud aparent de 4,39, quasi de la cinquena magnitud, és bastant difícil de veure. Sham significa en àrab la fletxa amb la qual cosa nom a la constel·lació cencera.

Sham és una estrella gegant, 20 vegades mes gran que el Sol. Des del punt de vista del tipus espectral, Sham està situada dins el « forat » de Hertzsprung-Russel, entre les estrelles de la seqüència principal i les estrelles gegants.

[edita] γ Sagittae

γ Sagittae és l'estrella més lluminosa de la constel·lació de Sagitta. De la magnitud 3,47 – realment poc brillant – γ Sagittae és una gegant vermella 55 vegades més gran que el Sol i que ha començat la fusió del seu heli en el seu nucli, compost d'una mescla d'oxigen i carboni.

[edita] Altres estrelles

Cap de les altres estrelles de la constel·lació de Sagitta és molt brillant.δ Sagittae (magnitud 3,82) és un poc menys lluminosa que γ Sagittae, mentre que β Sagittae es sembla molt a Sham per la magnitud, la distància i el tipus espectral.

[edita] Taula de recapitulació de les estrelles de Sageta

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]

[edita] Objectes celestes

En aquesta constel·lació hi ha el cúmul globular M71.

[edita] Història

Sagitta és una de les constel·lacions Ptolemaiques, encara que en aquell temps era molt més petita (devers 4 graus quadrats). En el passat Sham designava a la constel·lació completa en lloc de només α Sge. Aquesta constel·lació és un dels casos en que Johan Bayer falla anomenant les estrelles en el ordre correcte, en aquest cas inclús degradà l'estrella més brillant fins al grau γ. Es pot trobar un altre exemple de judici equivocat a la constel·lació de Sagittarius.

[edita] Mitologia

Encara que Sagitta no conté cap estrella brillant, moltes cultures hi han vist una fletxa [2], entre elles els Perses, Hebreus, Grecs, i Romans. Degut a això hi ha diferents històries que intenten explicar el significat de Sagitta. Les dues més importants tenen en compte la constel·lacions veïnes de Hèrcules, que fou identificat en els primers temps com a un cérvol, (a l'oest) i Aquila a l'est.

Segons la primera el tità Prometeu robà el foc als deus i el portà als mortals, d'aquesta manera irrità tant a Zeus que fou encadenat a una roca on una àguila (representada per Aquila) li menjava el fetge cada dia; com que Prometeu era immortal creixia de nou cada dia, i l'àguila retornava per menjar-ho una altra vegada... Heracles (identificat amb el Romà Hèrcules) el salvà d'aquest càstig sense fi en el curs d'un dels seus Dotze Treballs matant l'au amb una fletxa i deixant-lo lliure.

Una altra història relata com Heracles matà les Aus Estimfàlides, que terroritzaven l'Arcàdia, amb un petarrelleig. Les mateixes Aus Estimfàlides eren identificades com a Aquila, Cygnus i Lyra.

Més tard Sagitta fou interpretada com a la fletxa de Cupido o com a una sageta llançada per Sagittarius a Scorpius. Altres interpretacions consideren que la fletxa fou llançada per Centaurus a Aquila, donat que Centaurus està de cara a la direcció correcta i en un angle apropiat respecte a la sageta, mentre Sagittarius és immediatament a sota i de cara en la direcció oposada.

Com a resultat de les interpretacions segons las que el Centaure havia llençat la sageta, pot esdevenir el mite en el que Quiró (identificat habitualment amb Centaure), havia estat ferit dolorosament per Heracles, abandonà la seva immortalitat per no sofrir més, i prengué el lloc de Prometeu, Heracles/Quiró llavors mata Aquila per no patir com Prometeu. I Aquests, juntament amb Lupus haurien format la base de la llegenda del porc senglar d'Erimant (un dels treballs d'Hèracles).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sageta (constel·lació)