Au del Paradís
De Viquipèdia
|
Apus |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Aps |
| Genitiu | Apodis |
| Simbologia | l'au del paradís |
| Ascensió recta | 16 h |
| Declinació | −75° |
| Àrea | 206 graus quadrats Posició 67ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella més brillant | α Aps (Magnitud aparent 3,83) |
| Meteors |
Cap |
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +5° i −90° Durant Juliol es dóna la millor visibilitat |
|
Apus (l'au del paradís) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Taula de continguts |
[edita] Trets notables
Apus és una constel·lació petita en una zona del cel de uns 60 º d'amplitud, i forma un angle sòlid de 206,327 graus quadrats, situada al sud de la Via Làctia, i del equador celeste, circumpolar, visible des de l'hemisferi sud i des de l'hemisferi nord. Ocupa el lloc 67è per extensió entre les 88 constel·lacions modernes. El seu nom li va ser donat per Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman entre els anys 1595 i 1597, i també va ser anomenada així per Johann Bayer, a Uranometria. Limita al sud amb Octans, al nord amb Circinus, Triangulum Australe, i Ara; a l'oest amb Musca, i Chamaeleon; a l'est amb Pavo.
L'estel α Apodis és de magnitud aparent 3,83, es troba a uns 411 anys-llum de distància, i és del tipus espectral K2. β Aps és de la magnitud 3,89, i del tipus espectral G8. δ Aps, del tipus espectral M5 i de magnitud 4,68, és un estel doble.
[edita] Objectes del cel profund
Entre d'altres hi podem trobar el cúmul globular NGC 6101, de magnitud 9,3.
[edita] Taula recapitulativa
| Estel | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Aps | 3,83 | -1,67 | 411 | K5III |
| γ Aps | 3,86 | 0,41 | 160 | K0IV SB |
| β Aps | 4,23 | 0,81 | 158 | K0III |
| δ1 Aps | 4,68 | -2,17 | 766 | M5III |
| ζ Aps | 4,76 | -0,14 | 312 | K1III |
| η Aps | 4,89 | 1,73 | 140 | A2m... |
| ε Aps | 5,06 | -1,08 | 551 | B4V |
| δ2 Aps | 5,27 | -1,27 | 663 | K3III |
| R Aps | 5,37 | -0,22 | 428 | K4III |
| ι Aps | 5,39 | -2,34 | 1145 | B8/B9Vn... |
| κ1 Aps | 5,40 | -2,07 | 1019 | B1npe |
| θ Aps | 5,50 | 0,48 | 328 | M6.5III |
| HR 6135 | 5,50 | -1,80 | 943 | K1IIICN... |
Nota : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]
