Rodenticida

De Viquipèdia

Els rodenticides són substàncies químiques o preparats dissenyats i destinats a matar rosegadors.

Taula de continguts 1 Alternatives als esquers químics 2 Característiques 3 Tipus de formulacions dels esquers químics 4 Tipus 4.1 Anticoagulants 4.1.1 Derivats Cumarínics 4.1.1.1 1a generació 4.1.1.2 2a generació o Superwarfarines 4.1.2 Derivats Indandiònics (a partir de la indandiona) 4.2 Fosfurs metàl·lics 4.3 Calciferols 4.3.1 Toxicologia dels calciferols 4.4 Altres rodenticides químics 5 Nous esquers químics

[edita] Alternatives als esquers químics

• Les trampes de captura mecànica o rateres són una alternativa viable als verins. Aquestes poden causar la mort immediata un cop activada. D'altres trampes són simples gabies que faciliten l'entrada però no la sortida. A segons quins paisos es poden utilitzar, per personal especialitzat les trampes de cola.
• Altres alternatives són la possessió de gossos per a caçar-los. Existeix la creença popular que els gats poden caçar rates, però fa falta la presència de més d'un individu si es tracta de controlar rates.
• Segons quins espais es poden arribar a utilitzar tècniques de falconeria, com ara a aeroports, camps de golf, estadis de futbol, graners i sitges.

[edita] Característiques

Un rodenticida ideal hauria de tenir les següents propietats:

• Inodor
• Insípid en concentracions letals
• Tòxic per als rosegadors, però inocu per a les persones
• Efecte retardat
• Consum exclusiu per rosegadors.
• Nuls efectes mediambientals (el producte no és bioacumulable)

[edita] Tipus de formulacions dels esquers químics

És important mantenir els rodenticides fora de l'abast de nens i animals per això,la gran majoria es tracten amb colorants.

• Gra. El principi actiu es troba impregnant blat, sèmola o altres tipus de cereals
• Bloc extrusionat.
• Bloc parafinat.
• Pasta.
• Líquid. El principi actiu es troba dissolt en aigua i altres substàncies oloroses.
• Pols. D'ús restringit. L'animal entra en contacte pel pas de superfíces espolsades.

[edita] Tipus

1. Anticoagulants
2. Fosfurs metàl·lics
3. Reguladors del calci

[edita] Anticoagulants

El mecanisme d'acció dels anticoagulants és a través de la inhibició dels enzims K1-2, 3-epòxid-reductasa (freqüentment afectat pels derivats cumarínics, com la 4-hidroxicumarina o la 4-hidroxitiocumarina) i la K1 quinona reductasa (preferentment inhibit pels derivats de la indandiona). Aquestes substàncies priven l'organisme d'una font de vitamina K. El seu consum condueix a una disrupció del cicle bioquímic de la vitamina K i finalment resultant en la impossibilitat sw produir elements fonamentals del sistema de coagulació de la sang, principalment el factor II (protrombina), VII (proconvertina), IX (Christmas Factor) i X (Factor Stuart).

A més aquesta disrupció metabòlica, els derivats cumarínics i indandionics causen danys en els capil·lars, incrementant la seva permeabilitat i causant hemorràgies internes. Aquests efectes són graduals desenvolupant-se progressivament al llarg dels dies i no s'acompanya d'agonia ni dolor. A la fase final el rosegador, exhaust, colapsa en un xoc sanguini hipovolèmic o a cusa d'una anèmia severa i mor calmadament. La mort succeix normalment una o dues setmanes després de la ingestió de la dosi letal.

El rodenticides anticoagulants es classifiquen degut a l'ordre d'aparició en agents de primera generació i de segona (els noms mostrats fan referència als principis actius, tot i que en el mercat es poden trobar diverses marques comercials)

[edita] Derivats Cumarínics

Deriven a partir de 4-hidroxicumarina i la 4-hidroxi-1-Benzotin-2-ona

[edita] 1a generació

Les preparacions en base a aquests principis actius requereixen concentracions, relativament altes (entre el 0.005% i el 0.1%) i requereixen consum consecutiu al llarg dels dies per a aconseguir la dosi letal, ja que resulten inactius o i menys tòxics després d'un únic consum.

• Warfarina
• Cumaretril

[edita] 2a generació o Superwarfarines

Els agents de segona generació són de lluny més tòxics que els de primera generació i són preparats en esquers de menor concentració (entre 0.001 i 0.005% de materia activa) capaços de matar l'animal després d'una sola ingestió d'esquer. La segona generació de rodenticides s'anomena també Superwarfarines).

• Difenacoum
• Brodifacoum
• Bromadiolona
• Flocumafen

[edita] Derivats Indandiònics (a partir de la indandiona)

• Pindona
• Difacinona
• Clorofacinona

Sovint els esquers rodenticides anticoagulants es potencien afegint antibiòtics en la seva formulació, sovint la sulaquinoxalina. L'objectiu d'aquestes associacions (p.ex.: warfarina 0.05% + sulfaquinoxalina 0.02% o difenacoum 0.005% + sulfaquinoxalina 0.02%, etc.) són actuar com a agents bateriostàtics o antibiòtics que suprimeixin la microflora intestinal que representen una font de vitamina K. Un cop inhibida aquesta font l'anticoagulant incrementa el seu efecte. Menys freqüentment s'usen altres antibiòtics com el cotrimoxazol, la tetraciclina, neomicina o metronidazol. També s'utilitzen sinergitzants del sistema del calci i la vitamina D (p.ex. : colecalciferol o ergocalciferol). Les formulacions comunament segueixen aquestes concentracions (p.ex.: warfarina 0.025-0.05% + colecalciferol 0.01%).

En alguns llocs on s'han extés molt les resistències s'usen rodenticides de triple component (anticoagulant + antibiòtic + vitamina D). (p.ex.: Difenacoum 0.005% + Sulfaquinoxalina 0.2% i Colecalciferol 0.01%). Aquest tipus d'associacions amb anticoagulant de segona generació es consideren efectives fins i tot contra aquells llinatges de rosegadors més resistents.

La vitamina K1 s'ha utilitzat amb exit com a a antídot per a tractar intoxicacions tant en animals de companyia com en persones (casos de suicidi). Alguns d'aquests verins actuen inhibint funcions hepàtiques i en estats avançats de l'enverinament poden mancar molts dels enzims del sistema de coagulació i fins i tot produir-se grans pèrdues de sang.

El principal benefici dels anticoagulants és el temps que transcorre entre el consum del verí fins a la inducció de la mort afavoreix que les rates no assocïin la mort per haver-lo consumit. De fet les rates solen morir a causa de mossegades i atacs d'altres rates no intoxicades que l'expulsen del grup.

[edita] Fosfurs metàl·lics

Els fosfurs metàl·lics s'han usat per a eliminar rosegadors en una sola dosi de consum d'esquer. Usualment la mort succeeix entre 1 i 3 dies després d'una sóla presa de l'esquer. L'esquer consisteix en aliment barrejat amb un fosfur, normalment fosfur de zinc. L'àcid del sistema digestiu reacciona amb el fosfur per a generar fosfina gas. Aquest tipus de verins s'utilitzen normalment en llocs on els animals s'han tornat resistents als anticoagulants. Els esquers de fosfur de zinc són més barats que els anticoagulants de segona generació. En el cas de fortes infestacions sovint s'utilitza una primera intervenció amb grans quantitats de fosfur de zinc, seguit per següents intervencions amb anticoagulants per a acabar d'eradicar la resta de població. Els pocs rosegadors que sobreviuen a l'enverinament pels anticoagulants pot ser degut a la vergonya cap a l'esquer, pel que es pot fer una aplicació d'esquer no tòxic durant una o dues setmanes i després iniciar l'aplicació d'esquers tòxics.

El fosfur de zinc s'afegeix en una proporció del 0.75-2% de l'esquer. Aquesta substància li dona un peculiar olor d'all degut a la hidrolisi a fosfina. Aquesta olor no repulsa, i fins i tot atreu, als rosegadors, però té un efecte repulsiu en altres mamífers. Tot i això els ocells no són sensibles a l'olor i poden alimentar-se de l'esquer i resultar morts de forma col·lateral, pel que és convenient evitar l'accés als esquers.

Les pastilles o pellets (freqüentment fosfur d'alumini, calci o magnesi per a fumigació/gaseig) poden contenir altres productes químics que descomposen amoni el qual ajuda a reduir el potencial per a la auto-ingnició o explosió del gas de fosfina.

La fosfina no s'acumula als teixits dels animals enverinats, així doncs el risc d'enverinament secundari es baix.

Abans de l'aparició dels anticoagulants els fosfurs eren el principal verí per al control de rates. Durant la II Guerra Mundial, es començaren a usar als Estats units degut a la mancança d'estricnina causada per l'ocupació japonesa dels territoris productors d'estricnina (Strychnos nux-vomica, al sud-est asiàtic). Els fosfurs són els verins rodenticides més ràpids, resultant en que la mort sobrevé en àrees obertes en comptes de l'interior dels edificis infestats.

Els fosfurs usats com a rodenticides són:

• Fosfur d'alumini (només com a fumigen)
• Fosfur de calci (només com a fumigen)
• Fosfur de magnesi (només com a fumigen)
• Fosfur de zinc (en esquers)

[edita] Calciferols

Els calciferols o vitamines D com el calciferol o vitamina D3 i l'ergocalciferol o vitamina D2 s'usen com a rodenticides. Són tòxics per als rosegadors degut al seu mecanisme de regulació de l'homeostasi del calci i el fosfat. Les vitamines D són essencials a dosis petites (unes poques IU per kg de pes diariament, només una fracció de mil·ligram), i com la majoria a de vitamines, són tòxics en dosis majors, cursant hipervitaminosi. Si l'enverinament és suficientment sever condueix a la mort. En rosegadors que consumenixen l'esquer rodenticida causa hipercalcemia, disminuint els nivells de calci, principalment incrementant el consum de calci dels aliments, mobilitzant el calci fixat a la matriu cel·lular dels osos en la forma ionitzada (principalment el catió monohidrogencarbonat de calci, parcialment enllaçat a proteines plasmàtiques, CaHCO₃⁺), el qual circula dissolt en el plasma sanguini.

Després de la ingestió de la dosi letal, els nivells de calci lliure disminueixen suficientment que els vas sanguini, ronyóns, la paret de l'estomac i els pulmóons es minerilitzen/calcifiquen (formació de calcificacions, cristalls de sals de calci als teixits, danyant-los), conduint més tard a problemes coronaris (el miocardi és sensible a variacions dels nivells de calci lliure, afectant tant a la contracció del teixit miocàrdic i excitació/propagació entre atrias i ventriculas, hemorràgies (degut al dany dels capil·lars) i possiblement fallada renal. Es considera de dosi única, o acumulativa (depenent de la concentració emprada; la concentració comuna de 0.075% és letal per a la majoria de rosegadors després d'una sola ingesta de grans porcions de l'esquer), sub-crònica (la mort ocorre normalment entre uns pocs dies o una setmana després de la ingestió de l'esquer. Les concentracions aplicades són 0.075% de colecalciferol i 0.1% d'ergocalciferol usant-se per separat.

[edita] Toxicologia dels calciferols

Hi ha un detall important en la toxicologia, sinergitzant amb els anticoagulants, això significa que les mescla d'anticoagulants i calciferols en el mateix esquer són més tòxiques que la suma de les toxicitats de l'anticoagulant i el calciferol en l'esquer, així que es pot arribar a un efecte hipercalcèmic massiu amb un contingut relatiu baix de calciferol a l'esquer, i viceversa, s'observen efectes hemorràgics més pronunciats si és present el calciferol. Aquesta sinèrgia és majoritàriament emprada en esquers de baixa concentració de calciferol, perque concentracions efectives de calciferol són més cares, que les concentracions efectives de la majoria d'anticoagulants.

Historicament el 1r producte comercialitzat que contenia calciferol en un esquers rodenticides el productes de Sorex© Sorexa® D (amb una fòrmula diferent que el comercialitzat actualment amb el nom de Sorexa® CD) als principis de la dècada de 1970, contenia warfarina al 0,025% i ergocalciferol al 0,1%. Avui en dia, Sorexa® CD conté una combinació de 0,0025% de difenacoum i de 0,075% colecalciferol. Numeroses marques comercialitzen avui en dia amb calciferols 0,075 - 0,1% (p.ex.: Quintox®, que conté un 0,075% de colecalciferol), o una combinacions de calciferol 0,01 - 0,075% amb un anticoagulant.

En mascotes, la ingestió accidental es considera generalment segura per a gats, però perillosa en gossos.[1] Adicionalment l'anticoagulant torna l'esquer més tòxic per les mascotes així com per a les persones. Després d'una sola ingesta, solely calciferol-based esquers es consideren habitualment més segurs per a les aus que els anticoagulants de segona generació o tòxics aguts (p.ex.: fosfur de zinc, brometalina).

... AVÍS MÈDIC

La calcitonina és un antídot específic per a la intoxicació per calciferol, una hormona, que redueix els nivells de calci sanguinis. La teràpia amb preparats de calcitonina comercial és, tot i així, encara força cara.

[edita] Altres rodenticides químics

LA industria de síntesi química ha proveït de molts productes rodenticides. No obstant la farmacologia de la intoxicació media un paper important en la repetició del consum per altres animals del grup. Els anticoagulants tenen l'avantatge que el seu primer efecte és la deshidratació per la pèrdua de sang, provoca que els individus afectats abandonin la instal·lació cercant aigua.

• ANTU (α-naftiltiourea). Específic contra la rata noruega, Rattus norvegicus)
• Arsènic
• Compostos de bari, un metall tòxic, com ara el carbonat de bari.
• Brometalina, que afecta el sistema nerviós, no existeix cap Antídot.
• Cloralosa, agent narcòtic producte de la condensació de clor i glucosa.
• Crimidina (2-cloro-N, N,6-trimetilpirimidina-4-amina; un verí convulsionant sintètic, antivitamina B6.
• 1,3-Difluoro-2-propanol (anomenat "Gliftor" a l'antiga URSS)
• Endrin, originalment usat com a insecticida organoclorat ciclodiènic usat en el passat per a l'extermini de ratolins de camp en cultius, mitjançant fumigació aèria durant l'hivern. Avui en dia en desús en els països desenvolupats per ser bioacumulable
• Fluoroacetamida
• Fosacetim, un rodenticida organofosforat d'acció endarrerida.
• Fòsfor blanc
• Pirinuró, un derivat de la urea.
• Escilliròsid
• Fluoroacetat de sodi
• Estricnina
• Tetrametilendisulfotetramina o tetramina
• Compostos de tal·li, un metall pesat tòxic.
• Zyklon B, cianur d'hidrogen absorbit en un portador inert.

[edita] Nous esquers químics

Una altra alternativa és l'ús d'esquers amb una gran proporció (>40%) d'α-cel·lulosa, que s'incorpora en un esquer sòlid, que fa de matriu resistent al pas per l'estomac, aquesta matriu es dissol a l'intestí. Les polvores anhidres d'α-cel·lulosa alliberades a l'intestí del rosegador  

Another alternative is the use of biological, non-toxic, yet lethal baits, consisting of anhydrous powdered maize/corn cobs, containing high fractions (over 40%) of , which is incorporated into a solid, gastric-resistant matrix, that is dissolved in the gut. The α-cellulose anhydrous powder released in the gut of the rodent disrupts water and electrolyte balance and so kills the rodent. This material is commonly formulated with taste and flavour additives to increase its palatability, and is compressed into granulate of appropriate size (granules of bigger size for rats, smaller granules for mice). This material is completely non-toxic, leaves no harmful residues, is environmentaly friendly and accidental ingestion of it by pets or children is simply treated by giving laxatives, plenty of water and electrolytes. Dead rodents killed by this mean pose no risk of secondary poisoning. Newer rodenticides have been developed to work with by reducing the sperm count in males to deprive them of the ability to procreate rather than to kill rodents outright. They are usually administered in the breeding seasons of most rodents.