Ronyó
De Viquipèdia
| Ronyó | |
|---|---|
 |
|
| Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral. | |
 |
|
| Relacions arterials i venoses dels ronyons. | |
| Llatí | ren |
| Gray | subject #253 1215 |
| Artèria nodridora | Artèria renal |
| Retorn venós | Vena renal |
| Innervació | Plexe renal |
| MeSH | Kidney |
| Dorlands/Elsevier | k_03/12470097 |
Els renyons o ronyons són dos òrgans present en els animals verterbats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars,
Cada dia els renyons processen uns 200 litres de sang per a produir, aproximadament, 2 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través d'uns conductes anomenats urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment d'orinar.
Taula de continguts |
[edita] Funcions del ronyó
La seva forma equival el puny tancat teu, és de color vermell i el seu pes és de 125 a 155g. El ronyó, igual que tots els altres òrgans, funciona en col·laboració amb elements importants com el pulmó ,el cor, etc.
El ronyó també secreta tres hormones importants com són: la eritropoietina, la renina
[edita] Filtrat
La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons cridades nefrones. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. A la nefrona, el glomèrul -que és un petit cabdell de capil·lars sanguinis- s'entrellaça amb un petit tub col·lector d'orina cridat túbul. Es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques a mesura que les deixalles i l'aigua surten de la sang i entren al sistema urinari.
Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.
A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:
- Eritropoetina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.
- Renina, que regula la pressió arterial
- La forma activa de la vitamina D, que ajuda a mantenir el calci per als ossos i per a l'equilibri químic normal en el cos.
[edita] Malalties que afecten els ronyons
Gairebé totes les malalties dels ronyons ataquen les nefrones i els fan perdre la seva capacitat de filtració. La lesió a les nefrones pot succeir ràpidament, sovint com resultat de lesió o intoxicació. Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament. Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.
Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis i la tensió arterial alta (hipertensió).
[edita] Hereditàries o congènties
- Displàsia renal.
- Malaltia poliquística renal.
- Ronyó en ferradura.
[edita] Adquirides
- Càlcul renal .
- Nefropatia diabètica.
- Glomerulonefritis .
- Hipertensió arterial.
- Glomerulonefritis.
- Hidronefrosi.
- Nefritis intersticial.
- Síndrome nefròtic.
- Tumors renals:
- Tumor de Wilms.
- Carcinoma renal.
[edita] Referències
[edita] Vegeu també
- Ronyó artificial
