Robert I de França

De Viquipèdia

Robert I de França (866 - 15 de juny de 923), rei de França (922 – 923), era el fill petit del rei Robert el Fort, comte d'Anjou, i germà d'Odó I, comte de París, que va esdevenir rei dels francs de l'Oest el 888. El regne va evolucionar, amb el temps, fins a esdevenir la França moderna. Amb Odó, la capital es va establir a París, un pas en aquesta direcció.

Va participar en l'assetjament a París el 885. Seleccionat per Odo per governar alguns comtats, inclòs el de París, i abat in commendam de diverses abadies, Robert va assegurar el càrrec de Dux Francorum, dignitat militar de gran importància. No va reclamar la corona francesa en morir el seu germà el 898 sinó que, reconeixent la supremacia del rei carolingi, Carles III de França, fou confirmat en els seus càrrecs i possessions. Després va continuar defensant el nord de França dels atacs dels normands.

La pau entre el rei i el poderós vassall no es va veure torbada fins el 921. Carles III i la seva parcialitat envers el comte Haganon, el seu favorit, havien despertat una certa irritació. Amb el suport del clergat i alguns nobles poderosos, Robert es va alçar en armes, va fer recular Carles a la Lorena i es va coronar rei dels Francs (rex Francorum) a Reims el 29 de juny del 922. Després d'aplegar un exèrcit, Carles va marxar contra l'usurpador i el 15 de juny del 923, en una obstinada i sanguinària batalla prop de Soissons, Robert va morir, segons diu la tradició, en combat singular amb el seu rival.

Robert es va casar dues vegades. Amb la seva primera esposa, Aelis, descendent de Carlemany, va tenir dues filles. Ambdues es van casar amb vassalls ben posicionats del seu pare: Emma de França (894-935) amb Raül, duc de Borgonya, i Hildebranda (895-931) amb Heribert II de Vermandois. Amb la segona esposa, Beatriu de Vermandois, filla d'Heribert I de Vermandois, va tenir el seu únic fill, Hug el Gran, i una altra filla, Richilda.

Precedit per: Carles III de França

Rei de França Occidental 922–923

Succeït per: Rodolf I