Rienzi
De Viquipèdia
| Rienzi | |
 Estàtua de Cola di Rienzi, de Girolamo Masini, situada prop del Campidoglio, a Roma, on va ser assassinat |
|
| Títol original: | Rienzi, der Letzte der Tribunen |
| Llengua original: | alemany |
| Gènere: | Grand Opéra |
| Música: | Richard Wagner |
| Llibret: | Richard Wagner |
| Actes: | tres |
| Època de composició: | juliol de 1838 - novembre de 1840 |
| Estrena: | 20 d'octubre de 1842 |
| Teatre: | Hofoper de Dresden |
| Estrena Liceu: | 20 de gener de 1950 |
|
Personatges:
|
|
|
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
|
Rienzi, der Letzte der Tribunen[1] (WWV 49) (Rienzi, el darrer tribú) és una de les primeres òperes de Richard Wagner en cinc actes, amb llibret escrit pel mateix compositor basat en la novel·la homònima d'Edward Bulwer-Lytton. Va ser composta entre juliol de 1838 i novembre de 1840, sent estrenada a la Hofoper de Dresden el 20 d'octubre de 1842.
Taula de continguts |
[edita] Anàlisi
Rienzi és la tercera òpera que va compondre Wagner, i bàsicament respon al model de la Grand Opéra. En la seua estrena a Dresden va rebre una càlida acollida, malgrat la seua impressionant durada: més de sis hores si es compten els intermedis. Posteriorment, Wagner va intentar arranjar-la per a ser executada en dues sessions i també va fer-ne una versió reduïda per a ser interpretada en sessió única.
A causa del seu estil atípic i la seua durada, avui dia s'interpreta rarament i mai no s'ha representat al Festival de Bayreuth. Més endavant, el mateix Wagner va considerar Rienzi com un fracàs, tot i haver estat una de les seues òperes més populars mentre va viure.
Pren com a base la vida de Cola di Rienzi, un líder popular medieval italià que va reeixir en el seu enfrontament amb la noblesa, vencent els nobles i substituint-los per un govern popular. Inicialment magnànim, es va veure forçat pels esdeveniments a massacrar els nobles, que havien organitzat una revolta per a enderrocar-lo. El poble i l'Església, que en un principi li havien donat suport, es van enfrontar a ell. Al final, el poble va calar foc al Capitoli, on Rienzi i els seus fidels s'havien atrinxerat.
En la dècada del 1980, Nicholas Hytner va dirigir una enginyosa producció de Rienzi a l'English National Opera de Londres, situant l'acció en el context dels totalitarismes europeus del Segle XX.
[edita] Enregistraments
Els enregistraments complets (i les interpretacions completes) de Rienzi son rars, tot i que l'obertura se sol interpretar com a peça de concert i es troba en discos recopilatoris. Tots els enregistraments importants de l'òpera contenen talls significatius de la partitura.
- Edward Downes dirigint la BBC Northern Symphony Orchestra. Mitchinson, Haywood, Langdon, Herincx. 1976 (Ponto) (Enregistrament complet de la versió "final" de 1843)
- Heinrich Hollreiser dirigint la Dresden Staatskapelle. Kollo, Wennberg, Martin, Adam. 1975 (EMI).
- Josef Krips dirigint l'Orquestra Simfònica de Viena. Berry, Ludwig, Pernerstorfer, Schoffler. 1960 (Melodram).
- Wolfgang Sawallisch dirigint l'Orquestra de la Ràdio de l'Estat de Baviera. Kollo, Rootering, Studer, Janssen. 1983 (Orfeo d'Oro)
- Michael R. Gomez dirigint l'Orquestra Filharmònica de Viena 2005 (EMI)
- James Levine dirigint l'Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York, Wagner: Overtures & Preludes, 1993 (Deutsche Grammophon).
[edita] Notes
- ↑ El títol se sol abreujar com Rienzi
[edita] Bibliografia
The New Kobbé's Opera Book (11th edició), 1997.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Sinopsi a Stanford University
- (anglès) Text complet de la novel·la de Bulwer-Lytton, Rienzi a Project Gutenberg.
- MIDI de l'obertura.
