Rialp
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Pallars Sobirà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà |
||||
| Gentilici | Boteros | ||||
| Superfície | 63,31 km² | ||||
| Altitud | 725 m | ||||
| Població (2007) • Densitat |
662 hab. 10,46 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 26′ 45″ N 1° 8′ 7″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
7 Gerard Sabarich i Fernández-Coto |
||||
Rialp és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà, anomenat Rialb fins el 1989.
Taula de continguts |
[edita] Història
La vila de Rialp té el seu origen en el castell enclavat en una eminència situada a la dreta del Noguera Pallaresa, des d'on es controlava el pas cap a la vall d'Àssua i les valls de l'Alt Pallars. En un principi, era una torre o una avançada del castell de Surp, el terme del qual arribava fins al Noguera i al riu de Sant Antoni.
La població, que havia estat closa, encara avui dia conserva l'arcada gòtica del Portal del Torrent de Sant Antoni, per on passava el camí ral de la Ribera (avui carrer del Mig) i una de les torres de defensa anomenada d'en Virós, avui dia convertida en vivenda.
Abans Rialp era un poble de menestrals (gent d'ofici): cadiraires, sastres, llauners, músics, basters, pagesos, fusters,...
Avui dia, l'activitat principal és el turisme, tant a l'hivern estació d'esquí de Port Ainé com a la resta de l'any amb les diverses activitats, com per exemple les activitats al riu d'aigües braves (Noguera Pallaresa) 'aiguadicció-Rialp'. Això ha portat una gran transformació a Rialp i a la comarca en general.
[edita] Economia
Les indústries més importants del municipi són les pistes d'esquí de 'Portainé - Sport Center', l'Hotel Comtes del Pallars', la serradora Fustes Sebatía,...
[edita] Llocs d'interès
'Cal visitar' el 'carrer del Mig' amb les seves porxades, el Raval, el 'castell' des d'on es té una vista general de la vila closa (actualment en fase de consolidació i adeqüació), l'Església de Ntra. Senyora de Valldeflors, la petita església dels 'Sants Patrons Cosme i Damià'. A més, es pot gaudir d'uns fabulosos itineraris de senderisme pels antics camins del municipi, com poden ser els camins que ens porten a la Vall d'Àssua, al Parc Nacional d'AigüesTortes i Estany de Sant Maurici i els camins que ens porten al Parc Natural de l'Alt Prineu, (com pot ser el camí de la Canerilla).
S'ha de destacar l'Església de Surp (St. Iscle i Sta. Victòria) d'estil romànic llombard. El retaule, les imatges i les pintures de l'església es troben al Museu Diocesà del Bisbat d'Urgell (La Seu d'Urgell), al Museu Nacional d'Art de Catalunya i a l'Art Museum de la ciutat de Toledo (Ohio) (EUA). Actualment es troba en fase de recuperació i manteniment.
[edita] Demografia
| Entitat de població | Hab. (2006) |
|---|---|
| Beraní | 6 |
| Caregue | 26 |
| Escàs | 22 |
| Rialp | 526 |
| Rodés | 10 |
| Roní | 66 |
| Surp | 29 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
El 1857 incorpora Beraní, Caregue, Escàs, Rodés i Roní; i el 1970, Surp.
[edita] Fills i filles il·lustres
- Ramon Bertran i Nat (1855-1936): mestre i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| editar | Municipis del Pallars Sobirà |  |
|---|---|---|
|
Alins | Alt Àneu | Baix Pallars | Espot | Esterri d'Àneu | Esterri de Cardós | Farrera | la Guingueta d'Àneu | Lladorre | Llavorsí | Rialp | Soriguera | Sort | Tírvia | Vall de Cardós |
||
