Reial Audiència
De Viquipèdia
Reial Audiència (Real Audiencia) va ser l'organisme superior de govern instaurats en els diversos països de la Corona d'Aragó pels decrets de Nova Planta (1707-1716). En el moment de la seva creació, va ocupar el Palau de la Generalitat de Catalunya.
Aquestes institucions van ser vigents fins l'any 1833.
Taula de continguts |
[edita] Evolució de les Reials Audiències
- Els terrioris del Regne d'Aragó i Regne de València des de 1707 van estar governats a travès del sistema de chancilleria seguint el model de les de Valladolid i Granada
- A partir de 1715 un vegada rendides a Felip V el Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca, es va estructurar com organismes de govern en tots els antic territoris de la Corona d'Aragó la Reial Audiència.
- Presidència: per capitans generals excepte en la part de justícia que era a càrrec d'un regent civil
- Funcions de la Reial Audiència: Tribunal de justícia (sotmesa al Consell de Castella) i Òrgan assessor (o acord reial) del capità general.
[edita] Estructura de la Reial Audiència del principat de Catalunya
La reial audiència del Principat era formada per un regent, deu ministres o oïdors per als afers civils i cinc per als criminals, dos fiscals i un algutzir major
[edita] Estructura de la Reial Audiència del Regne de Mallorca
A Mallorca, l'audiència era formada per un regent, cinc ministres o oïdors que constituïen una sola sala, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera autoritat militar.
[edita] Estructura de la Reial Audiència del regne de València
- L'audiència valenciana, (així com l'aragonesa), era constituïda per un regent i dues sales, una per als afers civils (posteriorment ampliada a una segona) i l'altra per als criminals, i un fiscal (posteriorment dos).
[edita] Funcionament de la Reial Audiència
- En el cas del Principat de Catalunya va significar la oficialitat explícita de la llengua castellana: Los acuerdos de la Real Audiencia se sustanciaran en castellano. En tots els territoris gran part dels càrrecs els van ocupar persones de fora del país respectiu (es van anul·lar les lleis d'estrangeria que ho impedien). El sotmetiment al Consell de Castella significava de fet l'anul·lació de l'autonomia.
- Les reials audiències de fet exercien funcions on es barrejaven assumptes polítics, judicials i policíacs. Aquesta situació va perdurar fins la reforma feta per les corts de Cadis de 1812. El 1834 va ser quan les seves funcions van quedar circumscrites estrictament a l'esfera judicial.
