Regne Burgundi de Provença
De Viquipèdia
La Provintia romana fou repartida en tres dominis: una part als visigots, els burgundis el Nord fins a Durença i els ostrogots més enllà de l’Isere. Després de la desfeta i mort del cabdill burgundi Gunther (416-443) a Worms en mans d’Atila, el seu successor, Gundioc (443-470), formaria un foedus amb Aeci i obtindria la Sapàudia (Savoia), amb capital a Geneva (Ginebra). Poc a poc s’aniria extenent pels cursos del Saona i del Roina, amb domini efectiu del Dalfinat i del Nord de la Provença, dominant Occitània oriental.
El seu fill, Gundemar (470-479), s’hauria d’enfrontar als visigots per conservar el reialme. El seu successor, Gundebald ( 479-516) atacaria Itàlia i resistiria Clodoveu malgrat la seva derrota a Oucha el 500 i ser arià. També compilaria les lex burgundiae.
Segimon (516-523) es convertiria al catolicisme el 500 i més tard fou canonitzat. S’aliaria amb els francs i així prendria l’Alvèrnia als visigots. El seu successor Gundemar II (523-532) vencè els francs a Vezéroncey el 524, però finalment aquests el venceren a Autun el 532. Aleshores fou destronat i el regne, ocupat pels francs.
