Ratpenat de Natterer
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Myotis nattereri (Kuhl, 1817) |
||||||||||||||
El ratpenat de Natterer (Myotis nattereri) és una espècie que es troba arreu d'Europa.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És un ratpenat de musell allargat i cònic, amb un bigoti de pèls més llargs que els ordinaris al llavi superior. Les orelles, relativament llargues, excedeixen de 2 a 4 mm l'extrem del musell i presenten un tragus acabat en punta que supera la meitat del pavelló. El caràcter que més fàcilment permet reconèixer l'espècie, però, és la presència d'una franja densa de pèls rígids i corbats a la vora externa de l'uropatagi. Les ales són amples, i, els peus, relativament llargs i estrets.
El pelatge és llarg, solt, de color gris clar amb tonalitats marronoses per la part dorsal i molt més clar, blanc grisós, per la part ventral. Les orelles i les membranes alars són de color marró grisós clar, i el tragus, de color gris grogós, es va enfosquint cap a la punta.
Dimensions corporals: cap + cos (40 -55 mm), cua (38 -47 mm), avantbraç (35 -43 mm) i l'envergadura alar (245 -300 mm).
Pes: 5 -12 g.
[edita] Hàbitat
Boscos on pot trobar aigua, com també altres ambients no excessivament secs i poblacions. Empra refugis de tota mena: coves, mines, forats dels arbres, edificacions humanes abandonades, etc.
[edita] Costums
De costums poc rígids, l'hora que surt a caçar és variable i, fins i tot, se'l pot veure volar durant el dia. Vola a poca altura, generalment entre 1 i 4 m, amb un moviment de les ales lent i vibrant, molt apte per a maniobrar en espais reduïts.
A l'hivern té poca tendència a constituir colònies, mentre que a la primavera i a l'estiu es reuneix en grups de més d'un centenar d'individus, que poden coexistir amb altres espècies.
[edita] Espècies semblants
Els altres ratpenats del gènere Myotis de morfologia i dimensions semblants no presenten una franja de pèls a la vora externa de l'uropatagi.
El ratpenat d'orelles dentades, que és l'espècie que més s'hi assembla, té el pelatge d'aspecte llanós, de tonalitats vermelloses pel dors, i presenta una osca a la base de l'orella.
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 105-105.
