Ramón Allende Padín

De Viquipèdia

Ramón Allèn Padín, el "Vermell" (Valparaíso, 19 de març de 1845 - Santiago, 14 d'octubre de 1884). Metge i polític xilè, Diputat i Senador per el Partit Radical, avi del president de la República Salvador Allende Gossens.

Era fill de José Gregorio Allèn Garcés i Salomé Padín Ruiz. Va estudiar al Liceu de Valparaíso i a l'Institut Nacional. De la Universitat de Xile es graduà de mèdic-cirurgià el 1865. Membre de la Facultat de Medicina des de 1865. President del Consell d'Higiene Pública (desembre de 1879 - novembre de 1880).

Va fer la carrera a l'Orde Masònica, centre de la pugna liberal amb l'Església (per això el seu sobrenom "vermell"). Va ingressar l'any 1864, a Valparaíso. Va fundar allí la primera escola controlada per la masonería a Xile, la "Blas Cuevas".

Va tenir una vasta clientela de pobres, als quals no cobrava i encara lliurava fàrmacs, aliments i roba, a per compte propi. Va presidir la Societat Mèdica de Santiago des de 1876 fins a 1879. Electe diputat per Santiago (1876-1879), i Copiapó i Caldera (1879-1882). Senador suplent per Atacama (1882-1888).

Durant la Guerra del Pacífic va abandonar el seu escó com diputat de la República, i va marxar al capdavant com cap del recént establert servei d'ambulàncies. Una ambulància era un hospital volant, desarmable, de vint llits, amb un equip de cirurgians i infermers, i el material quirúrgic adequat. Se li considera el fundador del Comand de Sanitat de l'Exèrcit de Xile. El 1884 es convertia en el Gran Mestre de la Gran Lògia de Xile, càrrec en el qual va morir mesos després, víctima de la diabetis.