Salvador Allende Gossens

De Viquipèdia

Salvador Allende Gossens

29è President de la República de Xile
Mandat 3 de novembre de 1970 – 11 de setembre de 1973
Precedit per	Eduardo Frei Montalva
Succeït per	Augusto Pinochet Ugarte

Naixement	26 de juny de 1908 Valparaíso (Xile)
Mort	11 de setembre de 1973 Santiago de Xile (Xile)
Partit polític	Partit Socialista de Xile
Parella	Hortensia Bussi
Professió	Metge cirugià

Salvador Allende Gossens (Valparaíso, 1908 - Santiago de Xile, 1973), metge i polític xilè. Va ser elegit president de la República de Xile l'any 1970, després d'aconseguir la victòria la coalició que encapçalava, l'anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins el 1976 però, el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les polítiques socialistes, recolzats per sectors reaccionaris de l'extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d'intenses reformes socials. La seva mort es va produir durant el bombardeig al Palau de la Moneda pels militars colpistes, durant el qual es va suïcidar, defensant fins el darrer moment el legítim govern que representava. Aquell tràgic final va commoure a tot el món i el va fer esdevenir com un polític exemplar.

[edita] Origen i família

L'origen dels Allende és basc. Vial. 1-Allèn, Fidel i el Che: destinacions paral·leles Pàg. 18-19. Els seus avantpassats arribaren a Xile durant el segle XVII, i van començar a destacar entre les famílies aristocràtiques a partir de la primera meitat del segle XIX. De la seva família destacà el seu avi Ramón Allende Padín, anomenat «El Vermell», radical i gran mestre de la maçoneria.

El seu fill Salvador Allende Castro va ser també radical i maçó. Va treballar com a funcionari públic i com a notari del port de Valparaíso. Es va fer conegut pel seu enginy, dots poètiques (igual que el seu pare), i el seu fanatisme pel procés de xilenització de Tacna i Arica.

Es va casar amb Laura Gossens Uribe, dona de gran bellesa i molta religiositat, filla d'un immigrant belga i una dama de la ciutat de Concepción. Els germans Allende Gossens van ser: Alfredo, Inés, Salvador i Laura, i per la mort dels dos darrers van haver dos nous Salvador i Laura.

La família d'Allende era burgesa, el seu pare va viatjar i es va traslladar amb la seva família arreu del país, a causa dels diferents càrrecs que ocupà a l'Administració pública. Per aquest motiu, els primers 8 anys de vida d'Allende es desenvoluparen a Tacna, en aquell moment en poder de Xile, arribant a la ciutat tot just complerts uns mesos. Salvador Allende Castro hagué d'assumir com advocat de la Cort d'Apel·lacions i secretari de la Intendència Regional, instal·lant-se amb la seva família en la propietat arrendada al carrer San Martín 238.

Allende va iniciar els seus estudis en la Secció Preparatòria del Liceu de Tacna, dirigit pel professor Julio Angulo. Es mostrava com un nen entremaliat i energètic, segons explica Zoila Rosa Ovalle, la nana que va cuidar a Allende en la infantesa i adolescència, i que va arribar a veure'l convertit en president. Ella l'anomenaria «Chichito», doncs el petit Allende no podia pronunciar el seu diminutiu corresponent, Salvadorcito. D'allí l'origen del sobrenom, el «Chicho Allende».

Després de 8 anys residint a Tacna, la família es va traslladar, per un petit període de temps a Iquique el 1918. Valdivia seria la següent destinació, instal·lant-se el pare com advocat del Consell de Defensa de l'Estat el 1919. Va seguir els seus estudis en el Liceu de Valdivia, guanyant els malnoms de «pije» i «pollastre fi», per la seva alta posició social i la seva preocupada vestimenta, en comparació amb els seus congèneres.

El retorn a Valparaíso es va produir el 1921, al ser nomenat el pare advocat de la Cort d'Apel·lacions d'aquesta ciutat. Allí, Allende, mentre continuava els seus estudis en el Liceu Eduardo de l'Embarra, va conèixer a Juan Demarchi, vell sabater anarquista qui, segons les confessions del mateix Allende, exercí en ell una influència fonamental, especialment arran de les llargues converses que mantingueren, en les quals també jugaven a escacs, perfilant-se moltes de les futures banderes de lluita social que portaria el futur president de Xile. Alguns creuen, no obstant això, que aquesta relació està massa embellida i mitificada i que la influència del sabater hauria estat menor.

Va finalitzar els seus estudis secundaris el 1924 i va decidir fer el servei militar, que va fer al llarg d'un any en el Regiment de Llancers de Tacna. Va ingressar a la Universitat de Xile per a estudiar medicina, malgrat que tenia dubtes entre seguir aquesta carrera o la de dret. Va viure amb la seva tia paterna, Anita, per a després menar una vida d'inestabilitat residencial, visquent de pensió en pensió. A pesar d'aquesta relativa precarietat, va seguir sent el «fatxenda». Va obtenir un cinc de nota de mitjana al finalitzar els seus estudis. Escola de Medicina de la Universitat de Xile. Certificats d'Exàmens Finals, anys 1926-1931. La seva tesi doctoral, de 1933, "Higiene mental i delinqüència" ha estat publicada el 2005 per l'Editorial CESOC, de Santiago de Xile.

[edita] Inici en la política

Salvador Allende va entrar al col·legi de Valdivia, on destacà per la cura que tenia en el vestir (qualitat que li duraria tota la vida). Era l'encarnació del “pije”, les noies li deien el "pollo fino".

Va destacar, també, com alumne i líder estudiantil. L’any 1926 ingressa a l'Escola de Medicina de la Universitat de Xile, on es titula de metge cirurgià.

En aquesta època, coneix el pensament i ideari socialistes. Serà catequitzat en elles per José Demarchi, vell sabater anarquista. El va infondre durant llargues converses, deixant-li llibres de Bakunin, Kropotkin, Lafargue, Malatesta. Inicia la seva vida política en el grup estudiantil de la Universitat de Xile, Avance, de tendència esquerrana. Tot i això, és expulsat del grup per les seves idees democràtiques, ja que quan un Cop d’Estat va treure del poder al president Juan Esteban Montero, i va implantar l'anomenada “República Socialista”, ell defensava la legalitat i constitucionalitat a la tribuna del Avance. L’expulsen per 395 vots contra 5.

[edita] Vida política

Segell en conmemoració a Allende

El 1933, havent abraçat els ideals de justícia social i llibertat, que professaria tota la seva vida, participà en la fundació del Partit Socialista de Xile, amb el qual es mantindrà sempre fidel.

Durant el govern del general Carlos Ibañez, del qual és un gran opositor, es relegat a Caldera. Des d’allà torna a Valparaíso per a presidir el Front Popular, coalició amb la qual va guanyar el seu primer escó al Congrés Nacional com a diputat per Valparaíso i Aconcagua.

Allende ministre de Salubritat (1940)

El 1939, després del triomf del president Pedro Aguirre Cerda, aquest li demana que es faci càrrec del Ministeri de Salubritat, Previsió i Assistència Social. Un any després contrau matrimoni amb Hortensia Bussi, unió de la que naixeran tres filles: Laura, María Isabel i Beatriz.

El 1942 es nomenat Secretari general del Partit Socialista, essent elegit, l'any 1945, senador per Valdivia, Llanquihue, Chiloé, Aysén i Magallanes, províncies del sud del país.

Des del 1949 fins al 1963 presideix el Col·legi Mèdic de Xile. El 1952 s’enfronta a la seva primera postulació presidencial, en la que obté tan sols un 5% dels sufragis. Aquest fracàs no impedirà que l'any següent renovi el seu escó al Senat, amb representació per Tarapacá i Antofagasta, al nord del país. A partir d’aquest moment, la seva vida política es desenvolupa en un continu intent d’arribar a la presidència de Xile.

El 1958 torna a disputar la presidència de la Nació, essent altra volta derrotat per una estreta diferencia de vots, contra l'independent de dretes, Alessendri Rodríguez. Aquest cop el triomf d’Allende va estar més a prop. El 1961 obté un escó al Senat per la seva ciutat natal, Valparaíso, després d’una gran campanya. Finalment, i després d’haver estat derrotat per segona vegada en la lluita per la presidència, Salvador Allende es va autoimposar el desafiament de ser electe en una zona tradicionalment difícil per a les forces d’esquerra, resultant victoriós.

Novament, competeix per la presidència l'any 1964. L’elegit serà el democratacristià Eduardo Frei, que va obtenir una gran majoria per a la seva “revolució en llibertat”. El cert era que la imminent victòria d’Allende preocupava a la dreta que va acabar votant al Partit Demòcrata Cristià més que al seu candidat. Tot i això, Allende suma un important nombre de sufragis.

Es constitueix en el símbol nacional del socialisme moderat, exercint des de 1966 la presidència del Senat de forma tan equilibrada que, quan l'abandona, fins i tot el diari El Mercurio, gran enemic seu, li va retre homenatge. El 1969, renova de nou el seu mandat parlamentari com a senador per Chiloé, Aysén i Magallanes.

Enorme manifestació en suport al president Allende

El 4 de setembre del 1970, Salvador Allende obté la primera majoria relativa en les eleccions presidencials recolzat per la coalició de la "Unidad Popular", integrada principalment per socialistes i comunistes amb una ideologia de centre-esquerra. S'inicia així un tortuós camí destinat a obtenir que el Congrés Nacional ratifiqués el triomf de les urnes, això succeïa sempre que no s’obtenia la majoria absoluta, per a que els parlamentaris optin entre les dues primeres majories relatives, ja que no hi ha segona volta.

Desprès d’un acord amb la Democràcia Cristiana, Allende és elegit President de la República i assumeix el mandat, enmig de l'expectació nacional i internacional, el 4 de novembre de 1970, iniciant-se la denominada “via xilena al socialisme”, batejada gràficament com “la revolución de empanada y vino tinto”, atenent al particular caràcter del triomf de l'esquerra xilena, obtingut netament a les urnes com a resultat del recolzament massiu dels ciutadans al procés de les reformes que va proposar per al país.

Durant l'anomenat govern popular, el recolzament del poble augmenta a conseqüència de les reformes socials i econòmiques que s'inicien i, al mateix temps, controla tota la campanya desestabilitzadora iniciada per la dreta i la Democràcia Cristiana. La Unidad Popular obté la majoria absoluta dels vots en les eleccions municipals del 1971 i més del 43% dels sufragis en les parlamentaries de 1973, superant àmpliament els anteriors resultats electorals de 1970. La coalició de dretes va fracassar en el seu intent de provocar una acusació constitucional contra Allende, per a la qual requeria dos terceres parts del Congrés. A partir d'aquell moment es van fer la idea del difícil que seria derrocar a Allende per la via democràtica, així que iniciaren una campanya destinada a exaltar als militars enfront el govern constitucional.

" (...)Treballadors de la meva Pàtria, tinc fe en Xile i el seu destí. Superaran altres homes aquest moment trist i amarg on la traïció i la covardia pretén imposar-se. Seguiu sabent que, molt més prompte que tard, de nou s’obriran les grans "alamedas" per on caminarà l'home lliure, per a construir una societat millor.

Visca Xile! Visca el poble! Visca els treballadors!"

Últim discurs del President Salvador Allende 11 de setembre de 1973.^[1]

En aquest clima d’agitació provocat pels sectors reaccionaris amb el recolzament exterior, principalment dels Estats Units dins del context històric de la guerra freda, es va crear un ambient de crispació favorable per a l'esclat del Cop d’Estat que l'11 de setembre de 1973 va posar fi al govern popular i va desencadenar una ona de persecució i mort que va tenyir de sang els carrers de Xile. El president Allende va morir durant el bombardeig del palau de la Moneda. El relat oficial diu que es va suïcidar amb un fusell AK-47, regal de Fidel Castro que portava inscrita una dedicatòria a la culata que deia: “A Salvador, de su compañero de armas, Fidel”. Tot i això, hi ha diverses hipòtesis que sostenen la teoria de l'assassinat i, per tant, del magnicidi que haurien comés els assaltants del palau presidencial. Minuts abans, havia pronunciat per ràdio Magallanes el seu darrer discurs de "las grandes alamedas" adreçat als ciutadans xilens, especialment al poble: els treballadors, pagesos, a les dones i als joves.

Estatua de Salvador Allende enfront el Palau de la Moneda

Durant bona part d'aquell tràgic matí, el president Allende es comunicava freqüentment amb el poble emeten diferents missatges per Radio Corporación i Radio Magallanes per explicar la situació:

"(...)Compañeros que me escuchan:

La situación es crítica, hacemos frente a un golpe de Estado en que participan la mayoría de las Fuerzas Armadas. En esta hora aciaga quiero recordarles algunas de mis palabras dichas el año 1971, se las digo con calma, con absoluta tranquilidad, yo no tengo pasta de apóstol ni de mesías. No tengo condiciones de mártir, soy un luchador social que cumple una tarea que el pueblo me ha dado. Pero que lo entiendan aquellos que quieren retrotraer la historia y desconocer la voluntad mayoritaria de Chile; sin tener carne de mártir, no daré un paso atrás. Que lo sepan, que lo oigan, que se lo graben profundamente: dejaré La Moneda cuando cumpla el mandato que el pueblo me diera, defenderé esta revolución chilena y defenderé el Gobierno porque es el mandato que el pueblo me ha entregado. No tengo otra alternativa. Sólo acribillándome a balazos podrán impedir la voluntad que es hacer cumplir el programa del pueblo. Si me asesinan, el pueblo seguirá su ruta, seguirá el camino con la diferencia quizás que las cosas serán mucho más duras, mucho más violentas, porque será una lección objetiva muy clara para las masas de que esta gente no se detiene ante nada. Yo tenía contabilizada esta posibilidad, no la ofrezco ni la facilito. El proceso social no va a desaparecer porque desaparece un dirigente. Podrá demorarse, podrá prolongarse, pero a la postre no podrá detenerse. Compañeros, permanezcan atentos a las informaciones en sus sitios de trabajo, que el compañero Presidente no abandonará a su pueblo ni su sitio de trabajo. Permaneceré aquí en La Moneda inclusive a costa de mi propia vida. (...)"

"(...)En estos momentos pasan los aviones. Es posible que nos acribillen. Pero que sepan que aquí estamos, por lo menos con nuestro ejemplo, que en este país hay hombres que saben cumplir con la obligación que tienen. Yo lo haré por mandato del pueblo y por mandato conciente de un Presidente que tiene la dignidad del cargo entregado por su pueblo en elecciones libres y democráticas. En nombre de los más sagrados intereses del pueblo, en nombre de la Patria, los llamo a ustedes para decirles que tengan fe. La historia no se detiene ni con la represión ni con el crimen. Esta es una etapa que será superada. Este es un momento duro y difícil: es posible que nos aplasten. Pero el mañana será del pueblo, será de los trabajadores. La humanidad avanza para la conquista de una vida mejor. (...)"

(...)"Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz no llegará a ustedes. No importa. La seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria."(...)

Tal com ell va dir en els últims mesos -quan ja es respirava l'ambient d’un imminent cop d'estat- que no deixaria la Moneda fins que no complís el mandat que li va conferir el poble i que només el farien fora abatent-lo. D’aquesta manera va deixar el seu legat incommensurable per a les futures generacions. El seu nom i la seva memòria han anat creixent al llarg del temps, essent objecte de reconeixement arreu del món. A Xile molts carrers, museus, escoles, consultoris i publicacions duen el nom de l'insigne estadista que, per més de mig segle, va prestigiar la política xilena, convertint-se en exemple de conseqüència i convicció democràtica i socialista.

[edita] Funerals

Tomba d'Allende, al cementiri General de Santiago

Salvador Allende va ser enterrat amb molta discreció al cementiri de Viña del Mar, sense una placa que identifiqués la seva sepultura. Casi 18 anys després de la seva tràgica mort, el 4 de setembre de 1990, per ordre del president Patricio Aylwin, Salvador Allende va rebre un nou funeral, però aquest cop multitudinari i amb els corresponents honors de cap d’Estat, que li corresponien com a ex-mandatari, i fou sepultat en una gran tomba al cementiri General de Santiago de Xile.

[edita] Enllaços externs

Precedit per: Eduardo Frei Montalva	President de la República de Xile 1970–- 1973	Succeït per: Augusto Pinochet
Precedit per: Eduardo Escudero Forrastal	Ministre de Salubritat, Previsió i Asistencia Social 1939–- 1942	Succeït per: José Tomás Reyes Vicuña
Precedit per: José Tomás Reyes Vicuña	President del Senat 1966–-1969	Succeït per: Tomás Pablo Elorza