Pavies
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de l'Alt Palància | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Palància Sogorb |
||
Gentilici | Pavieser, paviesera | ||
Predom. ling. | Castellà | ||
Superfície | 14,4 km² | ||
Altitud | 738 m | ||
Població (2006) • Densitat |
60 hab. 4,17 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 58′ 23″ N 0° 28′ 57″ O | ||
Distàncies | 83,7 km de València 53,6 km de Castelló de la Plana 32 km de Sogorb |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 1 PP María Carmen Vives Pérez (PP) |
||
Codi postal | 12449 |
||
Festes majors | La Soletat, Misericòrdia i la Dolors Del 7 al 15 d'agost |
||
Web |
Pavies és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Limita amb Caudiel, Gaibiel, Figueres, Matet, Torralba i Vilamalur.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El seu terme municipal es troba situat íntegrament dintre del parc natural de la Serra d'Espadà pel que presenta un relleu molt accidentat. Es troba solcat pel barranc de Pavies i la rambla del Perrudo. En ell destaquen altures com els pics de Peñalba (881 m) o Huesa (872 m)
[edita] Història
Hi existeixen vestigis de població, poc estudiats, des del Bronze; en època musulmana apareix sota domini del castell d'Almonesir, que abraçava els actuals municipis d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir i així continuà rere l'ocupació cristiana, governant-se amb una barreja de lleis cristianes i musulmanes; el 22 de maig de 1238 el rei conqueridor dóna a Berenguer de Palou , bisbe de Barcelona, el castell i les seues terres; en 1245 Guillem Montclús reclama la possessió del feu; anys desprès, mitjançant nou plet, torna al successor de Berenguer de Palou, Roderic Diez , d'aquest va heretar-lo sa filla, Sanxa Ferrandis, esposa de Jaume Pérez, duc de Sogorb, fill bord de Pere III (1240-1285); en 1437 passa, per venda realitzada per Alfons V (1396-1458), a Vidal de Castella , posteriorment fou recaient en diverses mans: ducs de Cardona (1562), Dionís de Reus (1581) i Joana Enríquez, comtessa d'Aranda (1581); durant els segles XVIII i XIX, la seua població va créixer lentament, passant de 337 habitants el 1787 a 508 el 1900 (el seu màxim de població). A partir d'esta data, inicia un fort corrent migratori que no ha cessat des d'aleshores.
[edita] Demografia
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
508 | 393 | 264 | 265 | 243 | 218 | 152 | 104 | 86 | 65 | 61 | 60 | 60 |
[edita] Economia
A mitjans segle XIX produïa vi, seda, panses i cànem, encara que hi predominava el conreu de secà s'hi conreaven 10 hectàrees de regadiu amb els seus ullals i mantenia dues fàbriques d'aiguardent. Actualment la seua magra economia continua basant-se en l'agricultura.
[edita] Monuments
- Església de Santa Caterina.
- Ermita de la Santa Cova.
[edita] Cultura
- Museu Etnològic.
Es troba situat en els antics calabossos, en el soterrani de l'edifici de l'Ajuntament. El 1982 obrí al públic que pot gaudir de peces molt interessants, restes de l'Edat del Bronze, íbers i àrabs. Utensilis molt comuns temps enrere com ferramentes del camp i d'ús quotidià en les cases com olles, llibrells, planxes, gerros etc.
[edita] Festes i celebracions
- Festes patronals. Del 7 al 15 d'agost en honor a les verges de la Soletat, la Misericòrdia i dels Dolors.
- Sant Isidre. 15 de maig
- Santa Caterina. 25 de novembre
[edita] Enllaços externs
- Pavias.com
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de l'Alt Palància | |
---|---|---|
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar |