Palau de Cnossos
De Viquipèdia
El Palau de Cnossos és el més important dels palaus minoics de Creta.
Fou construït vers el 2000 aC i destruït per un terratrèmol abans del 1700 aC, per ser reconstruït en els següents anys.
Va patir destruccions parcials vers el 1650 aC i importants vers abans del 1400 aC, quant fou abandonat per ser reutilitzat després pels dòrics i romans.
La seva superfície es de 20.000 m2.
Al oest i sud un mur el delimita, però no era una muralla defensiva. El seu accés es per l'oest i a aquesta part hi ha tres pous (koulourès) on es dipositaven els objectes de culte i les ofrenes.
Des l'entrada s'accedeix al Propiló oest, on segurament el rei rebia als visitants.
Una porta portava al corredor de la processió (que te aquest nom degut a la pintura al mur que representava portadors d'ofrenes) i avui es port veure en part per una reproducció ja que l'original, com d'latres, es al museu d'Herakleion.
El segon accés al palau era pel sud, on una porta portava als corredors sud i nord i d'aquestos a la cort central. Aquest corredor es diu de les pintures dels lliris perquè s'hi va trobar un fresc anomenat "príncep dels lliris" de la que existeix una reconstrucció polèmica.
L'ala oest te divuit magatzems sense finestres amb grans gerres cada una amb capacitat per 78000 litres d'oli o de vi. Els magatzems comunicaven amb els santuaris a nivell de carrer. Els murs son decorats de símbols religiosos.
Des l'ala sud-oest una escala porta al santuari de tres columnes. A la dreta de l'escala una cambra rectangular es pensa que fou un temple d'època dòrica consagrat a Rhea. Darrera aquest santuari hi havia la gran sala de reunions, i mes al nord la sala del santuari on es trobava el fresc conegut com "la parisina".
La sala del tron rebia la llum per una obertura a la part superior. Avui hi ha les copies dels frescs trobats a diverses parts del palau. A nivell del carrer d'accés la sala del tron te un vestíbul amb columnes. A la dreta entrant una bancada de pedra amb una cadira de fusta reconstruïda (l'original es va trobat cremat). Un fresc decora la paret. Al fons un petit santuari, Algunes gerres es suposa que s'utilitzaven per cerimònies. Una escala permet pujar a la planta superior. Unes columnes separen la sala del tron del santuari a l'esquerra. Darrera el santuari dues petites cambres, una amb una gran gerra i l'altra, dita "cambra del tresor" on es van trobar estatuetes de deesses i altres objectes. A l'esquerra del santuari el vestíbul de criptes de pilars o cambra hipòstila, on es feien els sacrificis. Els pilars son decorats amb un símbol (el de les destrals dobles).
L'ala est és construïda sobre el pendent del turó i te quatre nivells. La gran escala, protegida per parapets, era il·luminada enginyosament, portava a les cambres reials. Un corredor portava a la cambra de les destrals dobles (del símbol gravat a les parets), on es troben algunes figures de culte d'època micènica. A ras de terra dos pilars o poltrons marquen una sala il·luminada per forats on es van trobar vestigis d'un tron sobre un baldaquí col·locat sobre quatre columnes, i que es suposa era la sala d'audiències. Aquest conjunt es conegut com el mègaron del rei i una porta al sud de la sala porta a un corredor que arriba al mègaron de la reina on es troben es frescs mes coneguts, els dels delfins, que avui dia son reproduccions, al mur nord, i al poltró est hi ha el fresc de la dansaire. Al oest del mègaron es troba la sala de bany de la reina amb una espècie de banyera d'argila, i la cambra de condícia, amb les latrines. Un porta permet l'accés a un petit pati dit de les rosques de fil, per les que son gravades al mur. A una petita cambra es troba la cambra del tresor on es van trobar objectes de gran valor en or, marfil, i altres metalls preciosos, i la famosa estàtua de marfil coneguda com "l'acròbata".
A l'ala nord el pas d'entrada baixa en pendent cap a la porta nord amb dos bastions simètrics un a cada costat. Al bastió del oest (reconstruït) hi ha una copia del fres en relleu que representa la captura d'un brau en un camp d'olivers. A la base es troben moltes marques, tridents, estels, destrals dobles. Al extrem nord del corredor nord hi ha la sala hipòstila, el sostre de la qual es sostingut per vuit pilars i dues columnes, i anomenat Octroi, doncs aquí era on arribava el camí que portava als dos ports de Cnossos: Katsamba i Amnisos. A la part nord-oest hi ha un conjunt d'edificacions d'època prèvia als palaus, on després es va construir un santuari. Al sostre del santuari alguns frescs, entre ells el del recollidor de safrà. També a la part nord-est hi ha el teatre al aire lliure, on les graderies formen una L, i que servien per uns 500 espectadors.
La via de la processió es creua amb la via reial. A cada costat de la via algunes cases entre elles la "casa dels frescs" i "l'Arsenal"; al oest la casa del tresor nord-oest, que deu el nom als objectes de bronze que s'hi van trobar. La via porta a un petit palau en fou trobat el objecte en forma de cap de brau.
