Paʻanga
De Viquipèdia
| Pa‘anga | |
|---|---|
| Estat o territori: | Tonga |
| Fracció: | 100 seniti |
| Codi ISO 4217: | TOP |
| Abreviació o símbol: | T$ |
| Taxa de canvi: (18-11-2005) |
1 EUR = 2,37 TOP |
Canvi actual
 |
|
El pa‘anga (en anglès, Tongan dollar) és la moneda de curs legal a Tonga. Un pa‘anga està dividit en cent seniti. El codi ISO és TOP, i l'abreviació usual és T$ (¢ per al seniti). En anglès, llengua cooficial a Tonga, el pa‘anga s'anomena dollar i el seniti és cent. Existeix també la unitat hau, equivalent a cent pa‘angas, però no està en circulació i només s'utilitza per a monedes commemoratives.
És emès pel Banc Nacional de Reserva de Tonga (Pangike Pule Fakafonua 'o Tonga / National Reserve Bank of Tonga).
Taula de continguts |
[edita] Història
Pa‘anga era el nom del joc de tirar còdols sobre la superfície de l'aigua perquè rebotin. L'any 1806 els habitants de l'illa Lifuka van atacar el vaixell anglès Port-au-Prince, el van saquejar i el van cremar. Entre els supervivents va destacar William Mariner, de quinze anys, que va ser acollit per Finau, el cap dels tongans, interessat a aprendre coses del món occidental. Entre altres coses, Mariner li va explicar què són els diners i per a què servien les peces d'or que ells utilitzaven per jugar a pa‘anga a falta de cap més utilitat.
El 1967, quan es va adoptar el sistema decimal, es va substituir la lliura de Tonga (T£) per una nova unitat i es va recuperar el nom de pa‘anga, que havia adquirit el significat de diners.
[edita] Monedes i bitllets
Només hi ha monedes per als cèntims: 1, 2, 5, 10, 20 i 50 seniti. Les monedes d'1, 2 i 3 pa‘angas són per a col·leccionistes.
Els bitllets tenen un valor nominal d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 pa‘angas. L'anvers és en tongalès, amb el retrat del rei Taufa‘ahau Tupou IV, i el revers és en anglès, amb motius típics de Tonga.
[edita] Taxes de canvi
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Banc Nacional de Reserva de Tonga
- (anglès) Imatges dels bitllets
| Monedes d'Oceania edita | |
|---|---|
| Dòlar australià (a Austràlia, Kiribati, Nauru, l'illa Norfolk i Tuvalu) | Dòlar dels Estats Units (als Estats Federats de Micronèsia, Guam, les illes Mariannes Septentrionals, les illes Marshall, Palau i la Samoa Nord-americana) | Dòlar fijià | Dòlar de les illes Cook | Dòlar neozelandès (a les illes Cook, Niue, Nova Zelanda, les illes Pitcairn i Tokelau) | Dòlar de les illes Salomó | Dòlar de Tuvalu | Franc CFP (a Nova Caledònia, la Polinèsia Francesa i Wallis i Futuna) | Kina de Papua Nova Guinea | Pa‘anga tongalès | Tala samoà | Vatu de Vanuatu | |
| *En cursiva les monedes dels territoris no independents | |
