Pàrtia (satrapia)

De Viquipèdia

Pàrtia fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Estava limitada a l'oest per l'Atropatene, al nord per Hircània, a l'est per Ariana i al sud per Carmània i Persis. Correspon a les regions modernes de Khorasan i Kohistan.

Les muntanyes principals eren les Labus o Labutas (probablement les muntanyes Elburz), les Parachoathras (Elwend), i les Masdoranus on habitaven els masdorans.

Els rius no eren molt importants i els principals eren el Zioberis o Stiboetes, el Rhidagus, i el Choatres.

Els districtes principals eren la Camisene al nord, la Partiene al sud-oest de l'anterior fins a les portes del Caspi (suposat districte d'origen dels parts), la Khoarene (la part occidental, a la frontera amb Mèdia), la Apavarctene (al sud), i la Tabiene (a la frontera amb Carmània).

Les ciutats principals foren Hecatòmpolis (capital dels parts i residencia reial dels arsàcides) i Apamea Rhagiana.

La regió fou ocupada pels parns o parnis que vivien al nord-oest vers el 250 aC, i degut a la similitut de noms foren anomenats parts.

La dinastia arsàcida dels parns va establir el seu domini sobre gran part de l'Imperi selèucida a partir de la meitat del segle III aC. Van governar Pèrsia fins a l'adveniment de la dinastia sassànida de Persis.

Vegeu també: Imperi Part