Oriol Bohigas i Guardiola
De Viquipèdia
Oriol Bohigas i Guardiola ( Barcelona 1925 ) és un arquitecte català.
[edita] Biografia
Va néixer el 20 de desembre de 1925 a la ciutat de Barcelona. El 1943 ingressà a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es gradua el 1951. L'any 1961 aconseguirà el títol d'urbanista i el 1963 el títol de Doctor Arquitecte.
Membre fundador del grup editorial Edicions 62, entre 1981 i 1988 fou president de la Fundació Joan Miró. Actualment (2007) és el president de l'Ateneu Barcelonès, càrrec des del qual ha iniciat la restauració i millora de la seva biblioteca.
L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i el 1999 obtingué el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional atorgat per l'Ajuntament de Barcelona.
[edita] Carrera artística
En acabar els seus estudis, l'any 1951 va fundar amb altres arquitectes el "Grup R". Aquell mateix any s'associà amb Josep Martorell i el 1962 amb David Mackay i formaran l'estudi de disseny arquitectònic MBM Arquitectes. Amb ells ha realitzat diversos projectes com un grup d'habitatges a la Ronda del Guinardó a Barcelona (1961-1964),la seu de l'Editorial Destino a Badalona (1965-1967), l'Escola Thau a Barcelona (1972-1974), edifici d'habitatges a la Kochstrasse a Berlín (Alemanya) (1985-1992), la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1985-1992), l'edifici d'oficines Palau Nou de la Rambla a Barcelona (1989-1993), la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona (1995-2001), l'ampliació de El Corte Inglés (1998-2004), etc.
El 1977 fou nomenat director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que exercí fins el 1984. Des d'aquell moment va passar a ser conseller urbanístic de l'ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre a Bercelona ser la seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992. Finalment l'any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. També ha estat President d'Edicions 62 (1975-1979) i President de la Fundació Miró (1981-1988).
Ha estat guardonat diverses vegades amb el Premi FAD, del qual en fou un dels seus impulsors, els anys 1959 (Pallars), 1962 (Escorial), 1966 (Borrell), 1979 (Illa La Salut), 1984 (Palau Pons i Pasqual), 1990 (Presentació del Canal +, amb Lluis Pau) i 1991 (Port Olímpic de Barcelona, amb Albert Puigdomènech). L'any 1986 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona i el 1990 li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura, que concedeix el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, i que compartí amb Francisco de Asís Cabrero. És Catedràtic Emèrit per la Universitat Politècnica de Catalunya i Doctor Honoris Causa per la Universidad Menéndez y Pelayo de Santander.
