Biblioteca
De Viquipèdia
Una biblioteca és una col·lecció de documents, que permet l'emmagatzematge ordenat de llibres antics i moderns. Les biblioteques públiques permeten la consulta i el préstec de llibres als socis o usuaris de la biblioteca. El nom biblioteca prové del grec biblion (llibre) i tekes (caixa), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.
Actualment les biblioteques emmagatzemen altres tipus de documents, i no sols llibres, com qualsevol altre tipus de mitjà multimèdia.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'existència de biblioteques pròpiament dites data dels temps remots de l'imperi assiri (més de 30 segles a. C.) segons han revelat les exploracions arqueològiques a Mesopotàmia, principalment en Larsa,Uruk, Ur, Sippara, Kalah i Nínive, de les ruïnes del qual s'han extret per milers els famosos maons coberts d'inscripcions que avui atresora en la seva gran majoria el Museu Britànic. La més cèlebre de totes és la descoberta a Koyundjik entre les ruïnes del palau de Senaquerib, fundada o engrandida per Assurbanipal.
[edita] Egipte i Grècia
Són escasses les notícies de biblioteques que ofereixen els historiadors o que hagin revelat les exploracions científiques. Diodor de Sicilia refereix l'existència de la d'un faraó que ell denomina Osymandyas (probablement, Ramsés II) i que era a la ciutat de Tebes, on els exploradors Champollion i Wilkinson van descobrir senyals d'una biblioteca que va haver d'existir catorze segles a. C. Tanmateix, val per totes la famosa biblioteca greco-egípcia d'Alexandria, que va arribar a posseir 700.000 volums. Per a ella va fer traduir Ptolomeu II (285 a.C.) la Sagrada Bíblia dels jueus de l'hebreu al grec, traducció coneguda amb el nom de Versió dels Setanta. Aquell centre va ser destruït en ser conquerida la ciutat pels àrabs en el 641, segons diuen els historiadors, encara que ja en temps de Juli César va sofrir una altra destrucció pels soldats del mateix. D'entre els grecs, té la seva celebritat històrica la Biblioteca de Pèrgam, la qual comptava amb uns 200.000 volums al temps de ser transportada per Octavi Augusto a Alexandria.
[edita] Roma
La primera biblioteca pública de Roma es va fundar en l' Atrium libertatis sobre la Muntanya Aventina. L'Emperador Octavi August va fundar la segona al temple d'Apol·lo sobre la muntanya Palatina. Abans de les biblioteques públiques hi va haver col·leccions particulars que els nobles romans buscaven i compraven a gran preu o es portaven de les ciutats gregues conquerides i aquest afany va continuar actiu en els altres segles de l'Imperi. La primera col·lecció d'aquesta classe privada va ser la de Pau Emili, any 160 a.C. El segle IV, Roma tenia 29 biblioteques públiques que l'invasió dels bàrbars va destruir gairebé per complet i sens dubte, que en altres ciutats romanes es trobarien magnífiques col·leccions de llibres quan només a Herculà se n'ha descobert una amb més de 1.800 peces de papir que van haver de compondre uns 800 rotlles.
Quan els cristians van poder dedicar-se a les lletres, van fundar també les seves biblioteques.
Tot això, sense comptar les col·leccions de volums sagrats que totes les Esglésies tenien. L'Emperador Constantí va reunir més de 6.900 volums a la biblioteca que va fundar ell a Constantinopla, biblioteca que comptava amb 1000000 volums a la mort de l'Emperador Teodosi i va ser cremada l'any 477.
[edita] Edat mitjana
Des de la invasió dels bàrbars, refugiades les ciències i les lletres als monestirs i catedrals com a únics centres del saber en aquella època, a aquests s'ha d'acudir per trobar biblioteques a l'Europa occidental fins a finals de l'Edat Mitjana. Als documents dels segles IX, X i XI, es parla amb freqüència de col·leccions de llibres que els bisbes deixaven en testament a les biblioteques d'esglésies i monestirs i notòria és la sol·licitud que els monjos desplegaven per conservar-les i enriquir-les. Però tals biblioteques no solien constar de gaires exemplars. La primera que es té notícia a Espanya va ser la de Sant Martí al seu monestir de Dumis (Portugal) cap a l'any 560; el van seguir durant el segle VII la de San Isidre de Sevilla i la de Sant Brauli a Saragossa.
Al segle XIII, va començar a tenir importància la biblioteca als palaus de reis i magnats continuant en apogeu de segle en segle i van ser cèlebres les d'Alfons X de Castella, Jaume II i successors a Aragó.
[edita] Edat moderna
Des de la invenció de la impremta el nombre i l'engrandiment de les biblioteques ha anat en augment. França tenia només a París en l'època de la revolució de 1793, més de 1.000 biblioteques públiques.
[edita] Edat contemporània
Després de 1789 es van fundar moltes biblioteques en cada país. En l'actualitat moltes d'aquestes biblioteques poden ser consultades a través d'internet.
[edita] Vegeu també
- Biblioteca d'Alexandria
- Biblioteca d'estiu
- Hemeroteca
