Nimrod
De Viquipèdia
En el Gènesi del capítol desè, Nimrod (en hebreu נִמְרֹד בן-כּוּשׁ Nimrōd ben Kûš) és un fill de Cuix, nét de Cam i besnét de Noè.
Fou el primer cabdill de la Terra. Era un valent caçador que rebia el favor del Senyor. La tradició jueva i musulmana diuen que va fundar Babilònia fa quatre mil cinc-cents anys, i també va construir la famosa Torre de Babel. La seva filla Azurad es va casar amb Éber qui va refusar ajudar Nimrod a la torre i per això el seu idioma (l'hebreu) es va mantenir pur.
Va començar dominant Babel, Èrec, Acad i Calan, a les terres de Xinar. Després va estendre els seus dominis a Assur, on hi va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Quèlah i la capital Ressen, entre Nínive i Quèlah.
Segons el judaisme, Nimrod acollí durant un temps a un jove Abram a qui el seu pare Tèrah havia castigat per destruir-li un altar amb ídols pagans. Anys més tard, s'enemistaren fins al punt que mentre Abram estava acampat a l'oasi d'Haran, Nimrod va calar-hi foc per assassinar-lo. El jove va poder escapolir-se.
La tradició egípcia de la Bíblia afirma que fou assassinat pel faraó Semsem de la Dinastia I, que assimila al seu parent Sem, fill de Noè.