Moresnet
De Viquipèdia
Moresnet o Moresnet Neutral fou un xicotet estat europeu d'uns 3,5 km² que existí des del 1812 fins el 1919 només perquè els seus dos països veïns no aconseguien posar-se d'acord sobre la pertanyença i, aleshores, decidiren convertir-lo en un territori neutral on la sobirania era compartida. És situat prop de 7 km al sud-est d'Aquisgrà (Aachen en alemany, Aix-la-Chapelle en francés), al sud d'on les fronteres d'Alemanya, Bèlgica, i els Països Baixos s'intersequen a Vaalserberg.
[edita] Apogeu
Durant el Congrés de Viena de 1815 el mapa europeu fou significativament redibuixat per a adaptar-lo a la nova balança dels poders de l'època. Una d'aquestes fronteres fou la que hi havia entre el nou Regne Unit dels Països Baixos i Prússia. Ambdues parts estaven d'acord sobre la majoria de la frontera comú ja que coincidien amb delimitacions anteriors, però hi haguè un problema prop de Moresnet. Entre les viles de Moresnet i Neu-Moresnet es trobà la valuosa mina de zinc de Vieille Montagne (Altenberg en alemany). Ambdós països es disputaven la inclussió d'aquestos recursos al seu territori i el 1816 arribaren a una solució: la vila de Moresnet es convertiria en territori holandès, Neu-Moresnet passaria a ser part de Prússia, i tant la mina com el voltant de la vila de Kelmis (La Calamine), passaria a ser territori neutral, amb una administració conjunta a l'àrea establerta pels dos països.
El nou territori tingué una forma més o menys triangular on la base era la carretera principal des d'Aquisgrà cap a Lieja. La mina es trobava justament al nord d'aquesta carretera. A cada costat dues línies rectes s'enfilaven cap al nord acostant-se fins coincidir a Vaalserberg. Quan Bèlgica aconseguí la independència dels Països Baixos a l'any 1830 el territori de la part holandesa passà sota control belga i, aleshores, adquiriren els drets i compromissos d'administrador conjunt, si bé els holandesos mai no cediren oficialment el control sobre Moresnet. Al principi el territori fou governat per dos comissaris reials, un per cada país veí, però més endavant Moresnet obtingué més autogovern quan s'establí un batlle designat pels comissionats (amb rang de cap d'estat) i un ajuntament de deu membres.
L'activitat a Moresnet Neutral estava caracteritzada per les mines de zinc com a principal font d'ocupació laboral, la qual atreia força treballadors dels països veïns que feien augmentar la xifra de població "neutral" inicial, si bé mai no superava els 3000 habitants. Al ser un territori "neutral", tenien alguns guanys com ara impostos baixos, absència d'aranzels de les importacions provinents dels països veïns, i preus més baixos amb comparació amb les zones frontereres. La majoria dels serveis públics eren compartits per Bèlgica i Prússia (de manera semblant a Andorra). La població "neutral" nascuda també tenia la possibilitat de triar en quin país complia el servei militar obligatori, i a quina jurisdicció volia pertànyer. No obstant açò, com que no era considerat oficialment un estat, no els permetien tindre un exèrcit propi.
[edita] Decadència
Quan la mina fou sobreexplotada el 1885, sorgiren els dubtes sobre la supervivència de Moresnet Neutral. Es proposaven algunes idees per a establir una entitat més independent, algunes de les quals eren un casino i un servei postal amb segells propis, encara que aquesta iniciativa fou rebutjada pel govern local. La iniciativa més important fou del Dr. Wilhelm Molly, que proposava que Moresnet es convertira en el primer país esperantista, denominat com a Amikejo ("espai d'amistat"). Fins i tot es proposà un himne en esperanto amb el mateix nom. No contrastant, ni Bèlgica ni Prússia renunciaren a les seues inicials pretensions territorials i, a començaments de l'any 1900, Prússia adquirí una postura especialment agressiva pel territori, i fou acusada de sabotatge i d'entrebancar el procès administratiu per a forçar les negociacions. El 1914, durant la Primera Guerra Mundial, Alemanya envaeix Bèlgica i annexiona Moresnet al seu territori el 1915. Des d'aleshores, Moresnet ja no és considerat com a neutral.
Després de la guerra, el Tractat de Versalles de 1919 tancaria definitivament l'estat de "neutralitat temporal" d'ençà des de cent anys, i es decidí que Moresnet Neutral passaria a ser part de Bèlgica. Alemanya, en poc temps, tornaria a annexionar-se'n l'àrea durant la Segona Guerra Mundial, però retornà a Bèlgica el 1944. El territori encara existeix, d'alguna manera, com a municipi de Kelmis/La calamine als Cantons de l'Est de Bèlgica.
[edita] Enllaços externs
