Miquel III

De Viquipèdia

Miquel III (Μιχαήν) fou emperador bizantí del 842 al 867. Fou fill i successor de Teòfil i net de Miquel II.

Va pujar al tron als 3 anys i va regnar sota la guàrdia de la seva mare Teodora. Aquesta emperadriu era secretament iconofílica i tant bon punt com va tenir el poder va restablir el culte de les imatges. El seu exèrcit va lluitar al Caucas i a Àsia Menor. Va enviar una expedició a Creta que fou rebutjada. Va enviar també una expedició a Egipte de 300 naus però només va poder ocupar Damietta de manera temporal.

Els khàzars es van convertir el 847 i un temps després els búlgars. El seu favor al culte de les imatges va provocar la revolta dels paulicians (848) que es van aliar als àrabs i van desafiar als exèrcits imperials.

Miquel als 15 anys ja portava una vida immoral amb un noia de la cort de nom Eudòxia, filla d'Ingeri de la gran família dels Martinacis, i la mare el va obligar a casar-se amb un altra dona, també anomenada Eudòxia, filla de Decapolita, però no va aturar les seves relacions amb la primera Eudòxia.

El principal personatge a la cort era Teoctist, un general famós encara que no sempre victoriós; aquest general fou objecte de la gelosia de Bardas, el germà de l'emperadriu, i també de l'enemistat de Miquel III. Aquest i Bardas es van aliar contra Teoctist; aquest fou eliminat i Bardas nomenat magnus logotheta al seu lloc, i aviat va agafar el control de tots els afers públics. La mort de Teoctist va afligir Teodora fins al punt que va abdicar la regència i es va retirar a la vida privada (854). Llavors Miquel III va abandonar la seva anterior vida llicenciosa i va agafar el control.

El 856 va nomenar cèsar a Bardas i va fer tancar a Teodora i a la seva filla en un convent. Bardas era molt intel•ligent i amant de les arts, les ciències, i la literatura i comptava amb la cooperació per la seva promoció del filòsof Lleó. El 857 Bardas va fer deposar al patriarca Ignasi I de Constantinoble i el va succeir el famós Foci.

El 858 va esclatar la guerra amb el califat. Lleó va dirigir l'exèrcit i va obtenir més victòries i gloria de les que l'emperador volia; va creuar l'Eufrates i va arribar fins al Tigris acostant-se a la rodalia de Bagdad; al mateix temps el general àrab Umar atacava la regió del Pont. Considerant els èxits militars una cosa fàcil, Miquel III va agafar personalment el comandament per atacar a Umar, però aquest havia estat reforçat per un important nombre de paulicians i davant els murs de Samosata l'emperador fou derrotat, i sis mil grecs foren fets presoners entre ells el valent Lleó al que els àrabs no van voler alliberar ni per un fort rescat que l'emperador volia pagar.

El 860 Miquel III fou altre cop derrotat a Capadòcia i Umar va assolar aquesta regió, Pont i Cilícia i va fer setanta mil presoners (862). Miquel va decidir nomenat al seu jove germà [Petrones], que era governador de Lídia i Jònia, al capdavant de l'exèrcit. Petrones va agafar com a lloctinent a Nazar, governador de Galàcia, que considerava que un exèrcit petit però ben entrenat era millor que un exèrcit gran però mal preparada. L'exèrcit bizantí va trobar a l'exèrcit àrab dirigit per Umar a Amàsia, i els grecs van obtenir una gran victòria en la que Umar va morir. Petrones va portar el seu cap a Constantinoble on va fer una entrada triomfal. Miquel va ordenar la construcció d'un gran hipòdrom en commemoració de la victòria.

El 864 l'emperador va agafar altre cop el comandament però només arribar a Àsia va haver de tornar al assabentar-se de que dos cents vaixells russos o varegs s'havien presentat al Corn d'Or. Vas estar a punt de ser fet presoner al creuar l'Hel·lespont però després es va veure afavorit per una turmenta que va destruir part de la flota dels russos o varegs.

Ja per aquest temps Miquel estava cansat del poder de Bardas i la situació es va deteriorar quan aquest va recomanar a l'emperador de portar una millor vida; així que la seva influència va començar a ser substituïda per Basili el Macedoni, que es va casar amb l'amant de Miquel, Eudòxia, que fou bescanviada per Tecla, germana de Basili, que va esdevenir la nova amant de l'emperador. Miquel i Basili van planejar assassinar a Bardas i efectivament poc després el cèsar fou assassinat per Miquel, Basili i una banda d'assassins a sou (866). Poc després Basili fou proclamat cèsar.

El mateix any 866 Foci va destituir al papa Nicolau I.

La conducta de Miquel continuava sent poc adequada i també van arribar enfrontaments amb Basili, que aviat es va guanyar l'enemistat de l'emperador, que va començar a buscar a un home que l'ajudés a desfer-se del ministre. Basili ja s'ho temia i en fou informat per alguna confidència i va decidir anticipar-se. Un dia el va convidar a sopar a casa de la seva mare Teodora, que no sabia res dels plans de Basili. El sopar va degenerar com era freqüent en una orgia i Teodora i la seva filla es van retirar; Miquel, Basili i alguns altres hostes es van quedar sols amb les joves cortesanes. Miquel estava força begut i fou posat en un llit perquè no s'aguantava dret i allí fou assassinat per una banda d'assassins secretament introduïts a la casa (24 de setembre del 867). Basili, com a cèsar, fou proclamat emperador (Basili I).