Millars (Canal de Navarrés)

De Viquipèdia

Millars (Millares oficialment en castellà) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Bicorb i Quesa (a la mateixa comarca), Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents), Dosaigües (a la Foia de Bunyol) i Tous (a la Ribera Alta).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Castells 6 Llocs d'interés 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Emplaçat en el massís cretàcic del Caroig, en l'esquerda oberta pel riu Xúquer entre la Mola de Cortes, a l'oest, i la serra de Caballón, al nord-este.

El riu Xúquer, el seu principal accident geogràfic, li serveix de límit amb Dosaigües i Tous. A part del Xúquer recorren el terme les rambles del Sabinat, Seca, Canilles i Pileta.

Entre les seves nombroses coves i abrics mereixen ser visitades la Cova de les Dones, gairebé en el límit amb Quesa, la de les Colomes, propera a la població, i l'abric del Barranc de les Canyes, amb pintures rupestres de tipus naturalista. Hi ha 25 abrics mes amb pintures rupestres descoberts per José Martínez Royo, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

També un important jaciment amb petjades de dinosauri, descobert per José Martínez Royo.

[edita] Història

Al terme de Millars s'han trobat 21 abrics amb pintures del Neolític de què destaquen la cova Donas, amb més de 500 m de galeria, la de las Cañas i la de las Ventanas i també 8 poblats de l'eneolític; durant l'ocupació àrab abastà molta importància com ho demostra que en 1257, any de la conquesta cristiana, els mudèjars contribuïren amb 200 besants; va romandre amb un elevat percentatge de moriscs fins 1609 en què l'expulsió provocà força revoltes en les quals Millars tingué destacat paper; en 1535 obté parròquia independent en desvincular-se de la de Dosaigües; si bé l'expulsió morisca no va despoblar-la la recuperació no arribaria fins les primeries del XVIII; el màxim de població el va abastar en les dècades dels vint i els trenta del segle passat, en què arriba als 2.323 veïns com a conseqüència de la construcció d'un salt d'aigua, desprès la tendència ha estat sempre a la baixa.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
785	747	743	693	676	628	599	567	546	517

[edita] Economia

Es vivia antigament dels recursos naturals, agricultura de supervivència, fustes de roure i carrasca, de pi, carbó vegetal, espart, bestiar caprí, apicultura, oli d'oliva i garrofes.

Hi havia molins fariners aprofitant els cursos d'aigua dels seus barrancs per a moure els seus queixals, posteriorment en la segona dècada del segle XX, En Francisco Jover construeix una microcentral hidroelèctrica, i en 1928 va començar la construcció per la Hidroelèctrica Espanyola de la famosa i moderna central "Juan de Urrutia" amb 4 turbines francis de 25.000 cv. que donaven una potència total de 80.400 kWh.

El seu fill, D. Angel Jover seguint l'habilitat tècnica del seu pare, construeix emissores de ràdio, primer com afeccionat i després una emissora comercial amb una potència en antena de 1 KW que va ser coneguda com Ràdio Parroquial de Millars.

Quan l'ona de TVE arriba a aquestes comarques, va posar una antena en la seva casa i Millars va ser un dels primers pobles d'Espanya a tenir televisió.

Per la dècada dels quaranta, els germans Sáez Merino van portar els primers telers per a la fabricació de teixits de tot tipus, indústria que va créixer i possibilito el manteniment de la població, la seva bona estabilitat econòmica, amb la construcció de noves fabriques que al costat de la qual en 1977 de la família Martínez, va establir per a gèneres de punt, eren qui proporcionaven els llocs de treball estables o temporals, que complementaven als de les empreses de construcció.

Quan es va parar la de telers en 1992, va començar el declivi del municipi. Entre 1998 i 2002, s'efectua la substitució de l'antiga central Hidroelèctrica en la llera del riu, per una moderna sala de màquines subterrània, que Iberdrola ha dotat amb dos grups generadors, també amb turbines francis d'uns 35 Mwh cadascun, aprofitant la major part de les instal·lacions de l'antiga central, però substituint o complementant-la amb equips de la mes avançada tecnologia.

Per fi, després d'una llarga etapa d'inactivitat, ha tornat a funcionar des del mes d'agost de 2007, l'alberg de turisme rural, que tan necessari és per a reactivar alguns aspectes del desenvolupament d'aquesta vila.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església del Sant Crist de la Salut.
• Ermita de Sant Roc.

[edita] Castells

• Castell de Miralles o Castillico . Petita fortalesa de què romanen el recinte murat i part de la torre de l'homenatge.
• Castell de Coves, o de Caves. Talaia d'alt valor estratègic en un espectacular emplaçament. En estat de ruïna absoluta, destaquen alguns llenços de muralla i restes de la torre major.
• Castell Vell de Millars. Construccions d'origen musulmà que es troben integrats en les cases del poble i que constituïen el palau senyorial.
• Castell de Corral Anton. Fortalesa auxiliar del Castillico de què a penes resten deixalles.

[edita] Llocs d'interés

Enclavat en un gorg del Barranc de las Cañas, ribera esquerra del Xúquer, existeix un petit grup de pintures rupestres d'estil llevantí. D'una ocupació humana durant els primers temps de l'Edat dels Metalls, o potser alguna cosa abans, a fins del Neolític, queden restes en l'important jaciment de la Cova de Donas, on es troba igualment testimoniatges d'època ibèrica.

[edita] Festes i celebracions

Les Festes Patronals se celebren del 3 al 5 de febrer en honor de Sant Blai, i del 5 al 7 d'agost, en honor del Sant Crist.

[edita] Enllaços externs

• Villa de Millares (Plana personal)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Canal de Navarrés
Anna | Bicorb | Bolbait | Énguera | Millars | Navarrés | Quesa | Xella