Micipsa

De Viquipèdia

Micipsa (Μικίψας) fou rei de Numídia, el fill més gran de Masinissa I dels que van sobreviure al pare.

Apareix esmentat per primer cop el 150 aC quan Masinissa el va enviar amb el seu germà Gulussa com ambaixador a Cartago per demanar la restauració dels drets als partidaris de Masinissa enviats a l'exili, però els cartaginesos no el van deixar entrar a la ciutat i no van voler escoltar les seves proposicions.

A la mort de Masinissa el 148 aC la sobirania fou repartida per Escipió entre Micipsa, Gulussa i Mastanabal. A Micipsa li va correspondre Cirta amb els tresors allí acumulats i l'administració financera del regne. La mort dels seus germans vers el 145 aC el va deixar en la completa possessió del regne que va conservar fins a la seva mort el 118 aC.

Es coneixen pocs esdeveniment del seu regnat però en general fou pacífic, ja que després de la caiguda de Cartago no tenia cap veí perillós. Fou aliat fidel dels romans als que va ajudar en la guerra a Hispània contra Viriat (142 aC) i després contra Numància; en aquesta darrera el contingent númida estava manat pel seu nebot Jugurta, al que va Micipsa va adoptar com a fill. Jugurta era ambiciós, però va controlar la seva ambició mentre Micipsa va viure.

Vers el final del seu regnat una epidèmia de pesta va afectar al regne (125 aC) i va matar segons es diu a unes vuit-centes mil persones. Tot i així Numídia durant el seu regnat es pot considerar un país pròsper. Diodor de Sicília el considera el més virtuós de tots els reis africans i diu que va atreure a la seva cort a filòsofs i escriptors grecs i que ell mateix va estudiar filosofia. Va fer construccions remarcables a Cirta amb nombrosos edificis públics, i un bon nombre de colons grecs es van establir a Numídia.

A la seva mort el 118 aC va deixar el regne als seus dos fills Adherbal i Hiempsal I, i al seu nebot i fill adoptiu Jugurta. Segons Diodor també va deixar un fill que tenia el nom de Micipsa, però no és esmentat per cap altra autor.