Mercedaris
De Viquipèdia
L'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més coneguda com Orde dels Mercedaris, és una orde religiosa que va ser fundada a Barcelona (Catalunya) l'any 1218 per Sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i per Ramon de Penyafort, amb l'objectiu de redimir als cristians captius dels musulmans i que fins l'any 1779 va aconseguir alliberar a un total de 60.000 persones del seu captiveri a les terres del Islam.
L'Orde dels Mercedaris va néixer com una orde religiosa formada per religiosos i cavallers que va rebre ràpidament el suport tant de les autoritats eclesiàstiques i civils catalanes, com ho mostra el suport donat a l'orde pel Bisbe de Barcelona i pel rei català Jaume el Conqueridor, ja que mentre el primer els reconeixia com a clergues, els segon els va investir com a cavallers del Regne. Els mercedaris com a força militar es van destacar al capdavant de les tropes catalanes en les campanyes de conquesta de Mallorca (1229) i València (1238).
Finalment el Papa Gregori IX va reconèixer la seva existència mitjançant una butlla papal l'any 1235, atorgant-li a l'orde la regla de Sant Agustí, esdevenint orde clerical l'any 1317 i orde mendicant l'any 1690.
Els mercedaris pronunciaven quatre vots: el de pobresa, el de castedat, el d’obediència i el més característics de l'orde, el de lliurar-se ells personalment com a ostatges o lliurant llur vida, si fos necessari, per aquells captius que estaven a punt de perdre llur creença en la fe catòlica. Entre els segles XIV i XVIII foren nombroses les ocasions en que els pirates musulmans assaltaven les costes de Llevant de la Península Ibèrica emportant-se sovint com a ostatges a moltes persones de les zones assaltades, persones per les que més tard els musulmans demanaven un rescat o els venien com a esclaus al nord de Àfrica. Era en aquell moment on entraven en joc els mercedaris, ja que aquests anaven en processó per diferents pobles per tal de recollir almoines, tot oferint serveis religiosos per tal de recaptar els diners suficients per tal de comprar la llibertat dels dissortats captius. Un cop que els diners s’aconseguien s’enviava a un membre de l’orde per tal de fer el pagament o per lliurar-se en lloc del captiu en cas de que no s'haguessin aconseguit els diners suficients. En aquest sentit destaquen els casos de Sant Ramon Nonat, Sant Serapi i Sant Pere Armengol, que foren torturats i assassinats a canvi de lliurar a un captiu en lloc seu.
Així els mercedaris varen complir amb escreix la seva funció original, ja que es poden comptabilitzar un total de 344 redempcions i 60.000 persones alliberades del seu captiveri. A partir de 1812 l’orde va deixar de banda la seva funció redemptora, ja que en teoria l’esclavitud s’havia abolit, motiu pel qual va començar a desenvolupar tasques de caire missioner i caritatiu.
A finals del segle XX l’orde comptava amb un total de 780 membres i 149 convents, tenint una àmplia presència a Amèrica del Sud, en concret a Xile, Brasil i Argentina, on varen participar activament en l’evangelització de diferents tribus autòctones.
[edita] Sants destacats de l’Orde dels Mercedaris
Aquests són alguns dels sants mercedaris més importants:
- Sant Serapi (patró dels malalts)
- Sant Ramon Nonat (patró de las mares gestants)
- Sant Pere Pasqual (patró dels estudiants)
- Sant Pere Armengol (patró de llars dels mercedaris de menors de Xile)
- Santa Maria de Cervelló, religiosa catalana.
- Beata Mariana de Jesús, religiosa.
