Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Martí Luter - Viquipèdia

Martí Luter

De Viquipèdia

Martí Luter
Martí Luter
El segell de Martí Luter
El segell de Martí Luter

Martí Luter (originalment Martin Luder o Martinus Luther) (10 de novembre, 1483 - 18 de febrer, 1546) fou un teòleg alemany i sacerdot qui va iniciar, per mitjà dels seus escrits i qüestionaments religiosos, la Reforma Protestant.

[edita] Vida

Luter va néixer a Eisleben (Saxònia) el 1483. Va estudiar a Magdeburg, Eisenach i Erfurt. Va exercir com a advocat, però el 1507 es va ordenar sacerdot. El 1508 va començar a ensenyar teologia a la Universitat de Wittenberg, on va continuar els seus estudis i va rebre el grau de doctor en teologia el 1512. A més de ser professor, Luter va ser predicador i confessor de l'església del castell de la Universitat, de la capella, del monestir i de l'església del poble.

L'any 1517 va topar amb l'església oficial i va exposar les seves tesis a l'església del Castell de Wittenberg. Al començament, atès que Luter tenia força influència sobre els prínceps alemanys, l'Església Catòlica va tolerar els ensenyaments luterans, però finalment va ser cridat a Roma com a heretge. La reunió es va fer finalment a Augsburg i es va negar a retractar-se. La distància es va fer més gran i el 1520 va cremar la butlla papal que el condemnava, i finalment va ser excomunicat el 1521. Els seus escrits sobre la gràcia i la salvació de l'home van influenciar el pensament religiós de l'esglésies protestants que es van separar del catolicisme durant el segle XVI, encara que no sense controvèrsia. El 1522 va traduir la Bíblia a l'alemany, amb el qual va aconseguir l'estandardització de la llengua alemanya. El 1525 es va casar amb Caterina de Bora. Va morir el 18 de febrer de 1546 a Eisleben.

[edita] Pensament

Luter refusà la teologia de la salvació per mèrits o penitències del catolicisme i adoptà com a principi de la Reforma la doctrina de la justificació per la fe i de la gràcia. Segons aquesta doctrina, les obres humanes no tenen cap valor per a obtenir la salvació: l'home no pot, per ell mateix, complir la llei divina i fer-se just, només la gràcia de Déu ho pot aconseguir. La salvació, segons Luter, es pot aconseguir per mitjà de la fe en el sacrifici expiatori (per lliurar a la humanitat dels pecats) de Jesucrist a la creu. Aquests pensaments i doctrines van quedar plasmades en els "cinc punts de la teologia protestant"

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Martí Luter

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com