Marines

De Viquipèdia

Marines és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Llíria, Olocau, Gàtova i Altura (a la comarca de l'Alt Palància).

Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonés. Els mariners es reparteixen als nuclis de població de Marines i Colònia La Marinense.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Llocs d'interés 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme municipal s'enclava al bell cor de la Calderona, a la vall d'Olocau. La seua orografia és prou esquerpa si bé no hi ha altures importants, quant a la hidrografia està solcat pels barrancs de Carraixet i Piedralbilla; hi ha nombroses fonts, la més popular de les quals és la del Rincón, amb propietats minero-medicinals.

[edita] Història

El topònim deriva del llatí Marna “terra calcària i argilosa”; els àrabs la convertiren en Marinas i així apareix en el Llibre de Repartiment de 1238; no hi ha moltes troballes arqueològiques però sí constància de que els romans explotaren les seues pedreres com ho testimonia El Molar, restes d'una d'elles; rere l'ocupació cristiana fou entregada a Pere Sánchez de Maraynón en el qual llinatge roman, formant part de la baronia d'Olocau, fins 1359 en què Pere IV (1319-1387), confisca la baronia a Guillén Sánchez de Maraynón i Castellví i la dóna a l'almirall Mateu Mercer, empressonat i mort pels castellans durant la guerra dels Dos Peres, moment en què és heretat per sa filla Joana de Mercer i Sentlier que ho aporta com a dot al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en la qual família roman fins 1811 en què, quan era senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut, s'aboleixen els senyorius; en 1535 es va separar d'Olocau per a erigir-se en rectoria de moriscs fins el 1609 i posteriorment en parròquia; ja en el segle XX, les inundacions del Túria de 1957 que causaren despreniments d'enormes roques destruint nombroses cases i que obligaren a traslladar-se des del seu històric emplaçament en la comarca dels Serrans fins l'actual. Al seu nou emplaçament –i en traslladar-se també veïns de Domenyo–, quintuplica la seua població: 2.663 habitants, el 1981, encara que posteriorment baixa fins als 1.464 de 2004; amb el pas del temps els veïns han anat restaurant les cases del poble vell i tornant-hi de manera que, especialment en estiu, es troba prou concorregut.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
1.203	1.199	1.253	1.305	1.341	1.406	1.437	1.464	1.498	1.566

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, en l'actualitat és també centre de turisme interior.

[edita] Monuments

• Torre de l'Olla. En l'antiga aldea, abans alqueria àrab, del mateix nom, que conserva la seua fesomia morisca. Es tracta de la torre de defensa de l'alqueria. Després d'haver-hi sofert diverses modificacions i rehabilitacions, avui es troba en estat mig ruïnós.
• Església del Crist del Perdó, de Marines Vell.

[edita] Llocs d'interés

• Serra Calderona. Parc Natural.

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. Del 5 a l'11 d'agost en honor al seu patró, el Santísim Crist de les Mercedes.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Marines
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Camp de Túria
Benaguasil | Benissanó | Bétera | Casinos | l'Eliana | Gàtova | Llíria | Loriguilla | Marines | Nàquera | Olocau | la Pobla de Vallbona | Riba-roja de Túria | Sant Antoni de Benaixeve | Serra | Vilamarxant