Mare de Déu de Gràcia
De Viquipèdia
La seua llegenda, sorgida a Vila-real al segle XVIII per imitació d'altres semblants existents per tot arreu, diu que un pastor que tenia pasturant el ramat per aquells indrets propers a les riberes del riu Millars, va sentir una música celestial i, atret per aquesta, es va dirigir al fons d'una cova en la qual va trobar una imatge de la Verge que, traslladada a l'església de Vila-real, desaparegué de manera inexplicable, tornant a ser trobada al mateix lloc.
[edita] L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real
Les dades essencials sobre la devoció en aquest santuari, crescut entorn de la petita cova, estan documentades al 1672 quan el prevere Jeroni Cabrera és autoritzat a promocionar la devoció en la senzilla ermita allí existent i, segons l'historiador local José María Doñate, l'única cosa que sobre els orígens d'aquest lloc de devoció cal admetre amb anterioritat és el fet que un frare eremita, anomenat Bernat Fabra, va establir-s'hi en una cova al 1375 als primers dies de la seua estança a la vila.
Allò que en veritat se registra històricament és que, a partir d'aquesta data, diversos penitents habiten l'indret fins que al 1502 el frare Queretes aconsegueix permís per a celebrar missa en aquest lloc, aleshores conegut per "les ermites" perquè degueren ser diversos els punts de les balmes a la pedrera del riu que varen ser ocupats per successius penitents. També per aquests anys es construeix a càrrec de la vila el cos principal de la capella que ha arribat fins a nosaltres.
Els frares franciscans alcantarins arriben a establir-se a l'ermitori l'any 1577, però la seua presència tot just arriba als dos anys de duració, sense modificar substancialment les construccions ja existents, perquè, pel seu interès com a frares mendicants, demanen al Consell municipal poder instal·lar-se a prop de la vila, a l'ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser, bastida poc abans al raval de Castelló en commemoració de la Batalla de Lepant.
En aquest temps són mampreses importants obres a cura del Consell que, al 1606, inicia la celebració d'una festa anual a la Verge en la data de la celebració litúrgica de la Visitació de Maria a santa Isabel, a començaments del mes de juliol, que encara perdura amb renovada força.
Al llarg dels segles es fan moltes altres reformes a l'edifici, i a la segona meitat del XVII es decora la balma al gust barroc. També les pintures al fresc de l'absis estan fetes a mitjan segle XVIII pel pintor valencià Luciano Calado. En 1757 la vila acorda la festa anual a la Mare de Déu de Gràcia, en prova de gratitud després d'una epidèmia i tots els anys, en arribar setembre, és portada la imatge durant uns dies a la població.
A partir d'aquesta data s'incrementen les visites al santuari i comença a registrar-se l'activitat com a hostal per a l'estiueg dels pelegrins, se creen noves habitacions, cuines i serveis per als visitants, així com dependències complementàries com les cotxeres o cavallerisses annexes, i els administradors nomenats a l'efecte per l'Ajuntament porten llibres de registre de totes les actuacions en el conjunt de l'ermitori.
Al 1986 es fa una rehabilitació total de l'edifici, molt malmès per l'abandonament al període anterior i, respectant els espais estrictament religiosos, es reconverteixen totalment les edificacions existents per a usos públics socials i culturals, amb sales de reunions i l'obertura d'un Museu Etnològic amb diverses seccions dedicades a la ceràmica, les activitats artesanals i els àmbits de la vida quotidiana.
[edita] La imatge de Nostra Senyora
La imatge primitiva de la Mare de Déu de Gràcia era una escultura tallada en fusta, de 74 centímetres d'alçada, d'estil de transició al gòtic, seient, amb el xiquet assegut sobre el genoll esquerre de la Mare de Déu. A principis del segle XVII la imatge és vestida amb mantell, perruca i joies, seguint el costum de l'època.
Destruïda pel foc en 1936, va ser substituïda per una altra feta en 1938, també vestida, l'autor de la qual fou Pascual Amorós. Posteriorment, en 1964, l'escultor Fuster, deixeble d'Amorós, va reformar la imatge per a deixar-la amb seient i traça gòtica, tal com la coneixem a l'actualitat.
L'escultor Vicent Llorens Poy va realitzar recentment una reproducció fidel i documentada de l'escultura original, amb les seues autèntiques proporcions i decoració, que es venera a l'oratori de la "coveta".
