Manuel Gómez-Moreno

De Viquipèdia

Manuel Gómez-Moreno Martínez (Granada, 1870 - Madrid, 1970), arqueòleg, epigrafista i historiador de l’art.

Fill del pintor granadí Manuel Gómez-Moreno González, va col·laborar quan encara era un adolescent amb Emil Hübner com a dibuixant d’inscripcions (1886). Va cursar la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Granada (1886-1889) i va ser professor d’arqueologia sagrada i dibuix en el Seminari del Sacromonte (1895). El 1910 es anomenat director de la Secció d’Art i arqueologia de la Comisión de Estudios Históricos de la Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas. El 1913 va obtenir la càtedra d’arqueologia aràbiga de la Universitat de Madrid. També va ser membre de la Real Academia de la Historia (1917), de la de Bellas Artes (1931) i de la Real Academia Española de la Lengua(1942).

Entre altres mèrits, es recordat per haver fet el pas endavant fonamental en el procés de desxiframent del signari ibèric nord-oriental (llevantí), escriptura usada en el quadrant nord-oriental de península ibèrica per expressar la llengua ibèrica i la llengua celtibèrica. Manuel Gómez-Moreno va fixar els valors del signes a l’article “De epigrafía ibérica: El plomo de Alcoy“ que va publicar el 1922 a la Revista de Filología Española, on establia la característica distintiva dels signaris paleohispànics: la convivència de signes amb valor sil·làbic per les oclusives amb signes alfabètics per la resta de consonants i vocals.

[edita] Algunes publicacions

(1922): “De epigrafía ibérica: El plomo de Alcoy”, Revista de Filología Española, Tomo IX, pp. 342-366.
(1925): “Sobre los iberos y su lengua”, Homenaje a Menéndez Pidal III., Madrid 1925, pp. 475-499
(1942): Las lenguas hispánicas. Discurso de recepción en la Academia española el 28 de junio. Contestación de Miguel Asín Palacios, Madrid 1942.
(1946): Misceláneas. Historia, Arte, Arqueología, Madrid 1946.