Lod

De Viquipèdia

Lod es una ciutat d'Israel a la costa, 16 km al sud de Tel Aviv amb uns 65.000 habitants, dels quals uns 8000 son àrabs.

[edita] Història

Lod es l'antiga Lydda, una ciutat de Judea, que va pertànyer al cananeus (el 1465 aC es a la llista de les ciutat de Canaan feta pel faraó Tuthmosis III), que va passar al jueus i va quedar al territori de la tribu Benjamí, a la plana de Sharon.

La Bíblia diu que fou fundada per Shamed, descendent de Benjamí, i la tribu la va restaurar (junt amb Ono i Hadid) després de la captivitat de Babilònia.

Durant el període selèucida va quedar fora de Judea fins que Demetri II Nicàtor (147 aC-138 aC i 129 aC-126 aC) la va separar de Samària i la va donar a Jonatan Asmoneu el 145 aC, esdevenint una toparquia de Judea.

Va passar a Roma amb la resta de Judea i Juli Cèsar va concedir drets als jueus de la ciutat. Fou una ciutat relativament gran, però contada com vila. El 43 aC el governador de Síria Cassius va vendre als seus habitants com esclaus, i un altre governador, Quadratus, en temps del emperador Claudi, va executar alguns jueus. Fou incendiada per Cestius Gallus en el seu camí cap a Jerusalem l'any 65, i seguidament (66) l'esseni Joan va assolir el comandament durant la segona guerra jueva fins que Vespasià la va ocupar el 68. Després de la guerra de Bar Kokhba (132-135) l'entorn agrícola va quedar malmès i part de la població va marxar però encara van quedar molts jueus.

El 200 l'emperador Septimi Sever va establir una colònia romana anomenada Diòspolis (Colonia Lucia Septimia Severa Diospolis) amb els territoris de Lydda i Thamna, però els locals van continuar anomenant-la Lydda. La ciutat va participar a la rebel·lió contra l'emperador Gal el 251 i fou castigada al no reeixir la revolta. La ciutat i el seu territori es van empobrir i els samaritans van passar a ser majoritaris.

Les comunitats cristianes van créixer i al segle IV tenia un bisbe i el 415 es va celebrar a la ciutat un sínode de bisbes palestins en el que l'heresiarca Pelagius es va penedir per obtenir l'aixecament del càrrec d'heretgia. Justinià hi va construir una església.

La llegenda hi fa néixer a sant Jordi, i per això a l'edat mitjana es va dir Georgiòpolis i va estar agrupada a Ramlah (uns 3 km al sud), nom amb el que l'identificaren els croats que la van dominar des el 1099, tot i que el nom Lydda no es va perdre. Destruïda per Saladí el 1191 va ser restaurada per Ricard Cor de Lleó, i aviat abandonada.

El 1221 fou saquejada pels mongols. Els mamelucs la van fer servir de cantera per la construcció de la mesquita de Al-Shodr (Jordi), el mateix Sant Jordi dels musulmans. Va esdevenir un llogaret sense importància.

Va pertànyer durant segles al imperi otomà, sota el qual, el 1870, la comunitat grega ortodoxa va comprar les restes de l'església i en va construir una nova. El 1918 va ser ocupada pels britànics que en van obtenir el mandat de la societat de nacions, i en aquesta època es va convertir en quarter del exercit britànic amb estació ferroviària i un aeròdrom (construit el 1936).

Abandonada per la majoria dels habitants àrabs el 1948 fou repoblada per jueus. L'aeroport es va convertir en l'aeroport de Lod (1948) que va esdevenir internacional l'any següent, i mes tard reanomenat Aeroport internacional Ben-Gurion (1975), del nom del primer cap de govern israelita.

El 1972 l'exèrcit roig japonès va fer una matança al aeroport de Lod de 28 passatgers, en nom del Front Popular d'Alliberament de Palestina dirigit per Georges Habash, que de nen fou un refugiat de Lod.