Lluís I d'Etrúria
De Viquipèdia
Lluís I d'Etrúria (Piacenza, 5 de juliol de 1773 - Florència 1803) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.
Nascut al Palau Ducal de Piacenza, era fill del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria. Ferran era nét per via paterna del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França mentre que per via materna ho era de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.
Casat el dia 25 d'agost de 1795 amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. La parella tingué dos fills:
- SM el rei Carles II de Parma, nascut a Madrid el 1799 i mort a Niça el 1883. Es casà amb la princesa Maria Teresa de Savoia.
- SAR la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, nascuda a Barcelona l'any 1802 i morta a Roma el 1857. Es casà amb el príncep Maximilià de Saxònia.
L'any 1800, les tropes napoleòniques conquerien durant la seva campanya italiana el Ducat de Parma, el Ducat de Piacenza i el Ducat de Guastalla entre d'altres territoris del nord d'Itàlia.
Com a compensació per l'aliada casa de Borbó, i tenint en compte el fet que els ducs de Parma eren una branca borbònica de la Casa espanyola, i que la duquessa era infanta d'Espanya i filla del rei Carles IV d'Espanya, Napoleó atorgà el Regne d'Etrúria al duc de Parma.
El regne d'Etrúria es constituïa sobre els antics dominis dels Àustria-Toscana, al Gran Ducat de Toscana. Malgrat tot, el Regne d'Etrúria únicament es mantingué gràcies a l'ajuda prestada per Napoleó i a la caiguda d'aquest el regne es desfer i es retorna el territori als seus antics sobirans.
El duc Carles morí l'any 1803 a Florència a l'edat de 30 anys deixant la corona al seu fill que governà a través d'una regència de la seva mare.
