Les elegies de Bierville
De Viquipèdia
Les elegies de Bierville és l'obra més destacada del poeta Carles Riba. Un cop Riba i la seva família va empendre el camí de l'exili al final de la Guerra Civil s'instal·laren al castell de Roissy-en-Brie i fou aquí on començà el que havien de ser les elegies, que va continuar i donar la forma definitiva a la localitat de Bierville, on s'instal·là. Juntament amb Nabí de Josep Carner i Antígona de Salvador Espriu, és una de les grans obres de la primera postguerra catalana i peces marcades per la situació política de Catalunya.
Escrites entre 1939 i 1942, Les elegies es van publicar a Barcelona un any després en una edició que portava el peu d'impremta de Buenos Aires i com a data el 1942, era una edició reduïda. El 1949 sortia a Santiago de Xile la primera edició completa de l'obra, però la distància feia que fos una obra desconeguda pel públic català. Finalment, el 1951 sortí l'edició completa a Barcelona i ràpidament tingué un gran ressò.
En Les elegies es fonen, potenciades per la soledat i la manca d'història del paisatge de Bierville, tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé mítiques: el jo del poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna, a la qual el poeta es gira ara que es troba sense la pàtria que li és pròpia. Es tracta, de fet, d'una aventura espitirual, representada a través d'un viatge al passat que el record potencia, amb una imatge preferent, el mar, i que es clou en l'elegia penúltima del recull, que ha estat considerada una mena de cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat i de la divinitat personal de Déu i també de la col·lectivitat. Aquesta dimensió religiosa que fins llavors no tenia la poesia de Riba penentrà profundament en tot el seu pensament, inclosa la concepció de la literatura i aquesta dimensió la retrobarem en obres poètiques posteriors com Salvatge cor o Esbós de tres oratoris.
[edita] Enllaços externs
Pàgina dedicada a Carles Riba a Lletra, espai virtual de literatura catalana
